Aprofitant que era una ciutat de la que ens havien parlat molt bé, que ens la havíem saltat en el viatge del 2008, que està a una distància bona per fer un viatge de cinc dies, que ens quedaven uns dies del 2015 que havíem de gastar, que l'hivern estava sent molt suau, que visitar-la a l'estiu és una bogeria i que el dia de reis queia en dimecres i no el teníem compromés, vam decidir agafar festa el dijous 7 i el divendres 8 de gener i marxar a fer turisme a Granada.

La nostra idea era aprofitar el dia de reis per baixar cap a Granada fent una mica de ruta, aturant-nos just abans que es fes fosc a uns dos-cents quilòmetres com a molt de la capital andalusa, l'endemà al matí acabar d'arribar i aprofitar dijous a la tarda, divendres i dissabte per fer turisme, tornant d'una tirada per un camí més recte i per això teníem reservades tres nits en un hotel de Granada.

A Móra d'Ebre vam aturar-nos per posar gasolina a les motos, esmorzar alguna cosa i entrar una mica en calor, doncs feia dos o tres dies que les temperatures fins llavors agradables havien passat a ser d'hivern.

Poc a poc el fred va anar calant dintre nostre i els quilòmetres no queien tan ràpid com pensàvem que havien de caure, de tal forma que en arribar a Montalbán vam buscar un lloc on aturar-nos i entrar una mica en calor mentre començàvem a tenir dubtes de si era una bona idea marxar tan lluny tan pocs dies, doncs créiem que quan es fes fosc estaríem força lluny de Granada, més o menys a mig camí, el que volia dir perdre gairebé tot l'endemà i plantejar-nos si no hauríem de tornar dissabte i no diumenge, el que ens deixava amb només un dia a Granada. Fins i tot vam començar a plantejar-nos destinacions alternatives: Sant Mateu, Vinarós, la zona de Novelda, Elx, Xàtiva... Finalment, vam acordar continuar en direcció a Terol, on decidiríem què fer.

Vam passar els ports de San Just i El Espinazo, on també feia fred, però va començar a sortir el sol, fet que vam agrair força i que a l'alçada de Terol ens va convèncer per continuar endavant fins que a l'hora de posar gasolina a Castielfabib vam parlar-ho i vam calcular que possiblement ens quedaríem just per sobre d'Albacete, el que ja ens semblava bé.

Tant l'N-330 a partir del trencall amb l'N-420, com posteriorment l'N-322 ja les vam poder fer a un altre ritme i amb millor temperatura, per això quan la Núria va voler buscar on dormir a Casas-ibáñez jo la vaig convèncer per continuar fins passat Albacete (no volíem aturar-nos perquè ens havia decebut durant la nostra estada el 2013), però ens vam trobar que l'N-322 no semblava ser la millor opció per trobar allotjament. De fet, vam acabar arribant a una venta al mig del no res a tocar de la carretera, on ens van dir que sí tenien habitacions, però que a les sis de la tarda tancarien el bar. Allà mateix a la porta, tot i que ens van dir que hi havia una altra venta al cap d'unes desenes de quilòmetres, vam buscar a booking i vam veure que a Alcaraz hi havia vàries opcions.

Al primer hostal ens van dir que estaven reformant les habitacions, però que just en girar la cantonada n'hi havia un altre, hi vam anar mentre el vent gèlid ens colpejava i a la porta hi vam trobar un cartell amb un número de telèfon per trucar, però al final del carrer vam veure l'Hostal Mirador Sierra de Alcaraz, en el que el cartell de la porta et deia que truquessis al timbre. Ens van ensenyar dues habitacions i ens vam decidir per la més gran, tot i ser de dos llits individuals, perquè teníem espai per descarregar còmodament l'equipatge. La senyora que ens va atendre ens va dir que obriria els radiadors per tal d'escalfar l'habitació, vam descarregar, ens vam fotre una dutxa d'aigua calenta i ens vam canviar per anar a sopar al primer hostal, a tocar de la bonica Plaza Monumental.

Com que era d'hora, ens vam haver d'esperar a l'arribada del cuiner, però mentre vam beure alguna cosa i vam picar uns cacauets. Vam sopar prou bé, tot i que calent no s'hi estava (de fet els altres clients seguien amb la jaqueta posada dins del bar) i en acabat encara vam fer una petita volta pel poble, que a una altra temperatura i sense el vent gèlid deu ser molt maco.

Vam tornar a l'hostal i l'habitació seguia fresqueta, tot i que jo havia obert el radiador del lavabo, així que ens vam ficar dintre el llit per fer passar el fred mentre miràvem la tele i jugàvem amb el mòbil fins que vam decidir posar-nos a dormir.