Havíem anat a dormir tard i a més no havíem de matinar per fer la visita guiada, però de tota manera no ens hauria servit de gaire, doncs quan vaig sortir a comprar una mica d'esmorzar em vaig trobar que ni els forns obrien abans de les deu del matí. Fos com fos, a nosaltres ens van passar a buscar cinc minuts abans de dos quarts d'onze i ens van acompanyar a la Plaza Isabel la Católica, on ens vam aplegar un munt de persones. Els guies van fer grups primer per idiomes (no hi havia visita en català) i després per guies. A nosaltres ens va tocar amb una noia prou simpàtica amb qui ens vam fer una fotografia de grup.

Llavors, ens vam dirigir cap al Corral del Carbón, un teatre clàssic, com indica el seu nom, que també va realitzar funcions d'hosteria en el passat, malgrat que el seu ús inicial va ser el de mercat. De fet, es tracta de l'únic alfòndec nassarita conservat íntegrament en tota la Península Ibèrica, data del segle XIV i hi destaca la impressionant portalada musulmana del costat nord amb el típic arc de ferradura apuntat molt decorat en el seu interior.

Vam passar per l'alcaicería, l'antic soc de Granada (molt important pel comerç de seda) reconstruït després d'un incendi el 1843 i farcit de botigues de souvenirs, per la Plaza Bib-Rambla, el centre neuràlgic de la ciutat durant segles i, per tant, testimoni excepcional d'un munt d'activitats diverses (entrada a la ciutat, festes, combats entre cavallers, corrides de braus, duana, autos de fe, crema de documents, venda de patates rostides, mercats nadalencs i medievals, escenari de les carocas per Corpus i, berenars de xocolata amb xurros...), la Plaza de las Pasiegas, en honor a les dides de la Vall del Pas d'Astúries que s'oferien per donar de mamar als nadons, la catedral, construïda sobre una mesquita anterior, la llotja, la Capilla Real, on hi ha enterrats Isabel de Castella, Ferran el Catòlic i alguns parents seus i on vam veure alguns símbols que no ens van agradar gaire malgrat que ens van explicar que tenien un altre significat, i la madrassa, que actualment està totalment reformada.

Vam deixar el centre històric per entrar a l'Albaicín enfilant el carrer Calderería Nueva fins la Placeta San Gregorio, on hi ha un monestir de monges de clausura de l'ordre de les clarises.

Vam passar a tocar del monestir per la Cuesta de San Gregorio mentre véiem la catedral de fons a les nostres esquenes fins que vam arribar a la Taberna del Beso, on vam fer un petit descans i vam aprofitar per pujar al primer pis per veure el magnífic pati interior del palau del segle XVI en el que hi ha la taverna.

Vam passar per un parell de places des d'on es podia admirar l'Alhambra i que nosaltres ja havíem descobert el vespre anterior i vam baixar cap a la Carrera del Darro, on vam poder admirar i descobrir la història d'alguns edificis emblemàtics (antics palaus, dependències oficials i fins i tot presó) i dels seus moradors just abans que es donés per acabada la visita guiada.

Com que estàvem al costat i sabíem que estava obert, ens vam dirigir a El Bañuelo, un hamman àrab d'època zirí (s. XI) molt ben conservat i que es coneixia com Aammim Alyawza (banys de la noguera).

La visita no ens va significar gaire estona i va valer molt la pena, però s'ha de tenir en compte que l'horari de visita és fins les dues de la tarda, més o menys l'hora a la que vam sortir nosaltres cap a la Carrera del Darro.

Vam tornar a l'EntreBrasas perquè havíem menjat molt bé i anunciaven que hi hauria cangur i cocodril, però quan vam demanar-ne ens van dir que no els hi havia arribat, per tant ens vam conformar amb la tapa que ens van posar i que també estava boníssima.

Per continuar l'àpat, vam anar al Bar Los Diamantes original, que estava a rebentar, però ens vam proposar entrar-hi i ho vam aconseguir, primer sense lloc i després amb lloc a la barra i s'ha de dir que és imprescindible fer una cervesa en aquest bar quan es visita Granada, crec que amb això ja està tot dit.

Encara vam tenir temps per fer una última canyeta en un altre bar i d'anar a l'hotel a descansar una estoneta abans de reunir-nos amb el grup amb el que anàvem a fer la visita guiada (aquesta sí, de pagament) de la tarda, que va començar a la Plaza Nueva.

Vam pujar a l'albaicín un cop més i, també un cop més, entre tots els racons d'aquest barri únic hi destaquen aquells des d'on es pot admirar la silueta de l'Alhambra.

El guia, conexiedor (com no podia ser d'una altra manera) dels racons de la ciutat i de la fascinació i l'atractiu que té l'Alhambra per a tots els visitants de la ciutat, ens va portar a la terrassa d'un hostal-alberg amb una panoràmica increïble.

Vam seguir pujant cap al mirador de San Nicolás, que un altre cop ens el vam trobar a petar de gent, tot i que aquest cop el guia ens va suggerir amb molt bon criteri que entréssim als jardins de la mesquita que hi ha allà al costat per gaudir de les mateixes vistes amb molta menys gent al voltant.

Travessant l'Arco de las Pesas, una porta en forma de colze i en pujada que formava part de la muralla, vam entrar a la Plaza Larga, una plaça rectangular plena de vida i amb el bar més antic de Granada en un costat, i a la part de l'Albaicín més real i menys turística.

D'allà ens vam dirigir al Sacromonte, que era el barri tradicional dels gitanos que van arribar el segle XV, conegut també per uns llibres (libros plúmbeos) i unes relíquies que s'hi van trobar i segles després es descobrí que eren falsos, però actualment és conegut pel seu difícil traçat, les seves humils construccions (entre elles, coves) i les vistes de l'Alhambra des del seu mirador.

En tornar a la riba del Darro, es va donar per conclosa la visita guiada i ens vam dirigir a una botiga de roba que havíem vist i d'allà vam anar cap a l'hotel, on ja ens vam quedar perquè estàvem esgotats.