No vam descansar gaire bé perquè per la nit van apagar la calefacció i l'habitació, que encara no havia agafat una temperatura agradable, va tornar a refredar-se. Vam anar espavilant-nos, però sense massa pressa per culpa de la temperatura, vam començar a carregar les motos i jo em vaig ocupar del check-out, doncs la Núria s'havia encarregat del check-in el vespre anterior. Em van demanar 50 € i, tot i que em sonava que la Núria m'havia dit que l'habitació en costava 45, els vaig pagar, vam anar a la gasolinera que hi havia a l'entrada del poble, on vam repostar i esmorzar alguna cosa, i vam iniciar la ruta, això sí, després de posar-me l'impermeable, doncs tot i que hi havia més humitat que pluja, el sentit comú i els consells de la Núria recomenaven posar-se'l.

Posar-me el xubasquero va ser tot un encert, doncs d'altra manera hauria quedat xop. En canvi, el dia per fer la ruta a peus del Parque Natural Sierras de Cazorla, Segura y las Villas no el vam encertar pas, doncs l'espessa boira no ens va deixar gaudir de les vistes.

Es va posar a ploure amb ganes i l'únic consol que teníem era el bon asfalt de l'N-322, per això aturar-nos a una gasolinera prop d'Úbeda, més per descansar i entrar en calor que no pas per repostar, va ser quelcom positiu i més si tenim en compte que ens van posar una tapa amb el que vam demanar per prendre i una altra perquè sí, que ens van convidar a tornar l'endemà a menjar migas, que van permetre que la Núria fumés sense mullar-se, que ens van recomenar visitar Úbeda i Baeza (sobretot Baeza, que no te la pots perdre), que ens van confirmar que el temps ens milloraria a partir d'aquell punt, que vam entrar en calor, que ens vam eixugar una mica i que pràcticament va deixar de ploure. Si alguna cosa l'hem de posar al cantó negatiu, seria haver comentat amb la Núria el tema del check-out i adonar-nos-en que ens havien acabat cobrant cinc euros de més per una habitació en unes condicions de temperatura inadmissibles.

El cert és que tan bon punt com vam agafar direcció sud i vam començar a descendir, els núvols van quedar per damunt nostre i va començar a sortir el sol. De fet, un cop ja dins de Granada, vam començar a patir la calor dintre dels impermeables.

No ens va costar gens arribar als voltants de l'hotel, però trobar lloc per les motos sí que va ser una mica més complicat, més que res perquè hi havia molt trànsit i donar un parell de voltes es va fer una mica llarg. De tota manera, és un inconvenient habitual si reserves un hotel per estar al rovell de l'ou, com va ser el cas. Un cop instal·lats, vam demanar on anar a menjar alguna cosa, ens van dir que anéssim al EntreBrasas o a Los Diamantes, tots dos al carrer Navas,  i vam sortir disparats a fer el turista.

El Bar EntreBrasas estava prop de l'hotel i no ens va costar gens trobar-lo, vam seure i vam demanar alguna cosa per beure i per menjar, al que vam haver d'afegir les tapes que ens van oferir amb les begudes.

Amb el mapa que havíem agafat a l'hotel ens vam orientar per dirigir-nos cap a uns banys a tocar del riu on volíem reservar una sessió. Estava bastant ple, però a última hora del dia hi havia lloc i vam reservar, ja comptant que l'endemà ens apuntaríem a una visita guiada de franc que sortia a quarts d'onze del matí de la porta de l'hotel, el que volia dir que no havíem de matinar.

Vam tornar cap a la Carrera del Darro per mirar-nos els horaris de visita d'El Bañuelo i programar la visita per l'endemà, també vam rebre l'oferta per visitar la casa sefardí Palacio de Los Olvidados, alhora que podíem veure un espectacle de flamenc teatralitzat. De tota manera, necessitàvem una pausa i la vam trobar en una teteria a l'entrada del barri d'Albaycín.

Va ser en una terassa de l'edifici de la teteria que ens vam endur una agradable sorpresa, en descobrir que hi havia una magnífica vista de l'Alhambra. La pena, realment, va ser no haver xafardejat més abans de seure i haver escollit alguna taula amb vistes a tan emblemàtic edifici.

De fet, a la mateixa porta de la teteria, a la que jo recomano una visita per fer una pausa i descansar una mica d'una forma un xic diferent, també podíem gaudir de la silueta de l'Alhambra, tot i que no fos una vista tan espectacular.

Vam comprar les entrades per l'espectacle flamenc i vam decidir invertir l'hora que teníem per perdre'ns, tal i com recomanen a totes les guies, pel barri d'Albyacín, tot pujant rampes i escales, descobrint fonts, places, aljubs, cármenes i racons més i més macos.

I pujant, pujant, vam arribar al conegudíssim i multitudinari mirador San Nicolás, que rep el seu nom de l'església que hi ha on hi va haver antigament una mesquita.

Vam tornar cap al Palacio de Los Olvidados a un bon ritme, doncs no teníem temps per entretenir-nos, tot i que finalment encara vam esperar uns minutets a l'inici de l'espectacle, que com a ignorants en la matèria que som, no sabem el grau de qualitat que tenia. De tota manera, per nosaltres ja va ser suficient: suficient per la duració (jo encara hi hauria estat una mica més, però la Núria ja en va tenir prou), suficient pel tipus d'espectacle (un espectacle sense fil argumental hauria estat més complicat), suficient pel grup (un grup amb més gent cantant contínuament hauria estat massa) i suficient per saber què és (ho viuen molt intensament o, com a mínim, això ens van transmetre).

Tot i que a la mitja part ens van oferir unes galetes i una mica de vi dolç més per tal que entréssim a la botiga de records que no pas per preocupar-se per nosaltres, en sortir d'allà i després d'agafar a l'hotel els estris necessaris, vam anar cap a la Plaza Nueva, on vam entrar en un parell de locals per demanar-nos unes cerveses i menjar-nos unes tapes (un d'ells el nou Bar Los Diamantes de Plaza Nueva), just abans d'anar cap el renovat hammam en el que teníem reservat l'últim torn del dia.