A través de Linkedin, vaig contactar amb el Maikel Spa, un assessor comercial de Motorrad Premium Ronda Litoral, que va llançar el repte de provar una BMW S1000XR. Després d'acordar un dia i una hora per a fer la prova, vaig quedar amb el Jaume i amb el Dídac per tal que m'acompanyessin.

Vam fer els petits tràmits necessaris per endur-me la moto, em va explicar quatre cosetes sobre personalització del mode de conducció i regulació de la suspensió i em va dir que me la podia endur fins a l'hora de tancament de la botiga al migdia. Els dos companys van anar a buscar les seves motos i jo mentre vaig baixar amb la moto per l'espectacular rampa metàl·lica per retrobar-me amb ells.

Vam agafar la ronda litoral en direcció al nus de la Trinitat per anar a buscar la carretera de La Roca i enllaçar-la amb la carretera de Vallensana. Ens vam aturar al davant de la badalonina Parròquia del Sant Crist de Canyet per aprofitar la seva façana neoclàssica per fer unes fotos.

No ens volíem sortir del Barcelonès o com a mínim no sortir-nos gaire, així que vam tornar enrere i vam anar a buscar la carretera del cementiri de Collserola, aturant-nos en el mirador a la cruïlla amb el carrer de Can Rius.

Vam tornar a girar cua i vam anar a buscar primer la carretera de l'Arrabassada i després la de Vista Rica, que passa per sota del Parc d'Atraccions del Tibidabo, ja de tornada cap a Barna, doncs encara que podíem allargar una mica més la ruta, el Jaume i el Dídac van dir que no calia apretar tant. Abans de tornar la moto, però, vaig haver de repostar, doncs m'havien dit que havia de reposar la gasolina que gastés. Tot i que al Dídac també el van fer repostar quan va provar la Triumph Street Twin, a mí no m'ho havien demanat mai i això que havia provat motos de les cases Macbor, Honda, Indian, Victory, Yamaha o Harley-Davidson.

Allà mateix ens vam acomiadar i mentre ells dos van anar a buscar la ronda, jo vaig tornar a Motorrad Premium Ronda Litoral, on vaig deixar la moto i em vaig fixar en la BMW R18 que tenien exposada, una moto que encara no encara no tenien disponible per provar, però que el Maikel em va assegurar que podria provar a la primavera o a l'estiu.

La veritat és que va ser una bona excusa per veure'ns i una bona oportunitat per provar una moto excepcional, doncs no he notat mai tanta sensació de potència sobre cap altra moto. I no només vaig notar la potència del motor, doncs la moto em va transmetre la sensació de poder fer el que volgués amb ella. Això sí, li hauria de posar tres peròs a la moto: és un estil de moto que no és el meu (sé que acabaré amb una moto d'aquest estil quan em faci gran i ja no pugui amb motos de veritat), l'electrònica és massa intrusiva i et transmet tanta seguretat que segur que et vas animant fins a arribar a circular per sobre de les teves possibilitats. En definitiva, massa moto per a mi.