Vaig sentir parlar d'aquesta marca de motos i investigant una mica per internet per saber com era vaig veure que es podia demanar de provar-ne una, Així ho vaig fer i vaig avisar al Jaume i al David. El primer em va dir que no podia venir i el segon es va apuntar ràpidament. Li vaig dir que enviés un correu per també provar-la, però finalment no ho va fer. Ens vam trobar davant de Moto Stop Carbó de Castelldefels i ràpidament vam fer els tràmits per sortir a provar-la.

M'hi vaig sentir molt còmode des del primer moment i ja al Carrer de la Indústria vaig poder comprovar la seva agilitat esquivant una sèrie de cotxes. Vam agafar direcció Gavà fins que vam desviar-nos per la BV-2041, la carretera de Begues. Vaig poder provar-la bé, sense trànsit (cosa estranya) fins que vaig trobar-me un camió, però va ser just en un semàfor de circulació alternativa per obres, així que el vaig passar sense problemes i vaig fer un segon tram una mica més a fons. Vaig esperar al David a la primera rotonda de la circumval·lació de Begues per aturar-nos al trencall cap a Can Térmens.

Allà mateix vaig fer un petit tram d'off road, doncs havia de moure la moto i vaig aprofitar la desena de metres que vaig recòrrer per tal que el David immortalitzés el moment.

Ara seriosament, em va agradar força, com ja he dit, la primera sensació. Em va seguir agradant quan vaig circular per Castelldefels i un cop a la carretera, també em vaig sentir còmode durant el primer tram en què vaig anar agafant confiança. En el segon tram, després del camió, vaig dur-la més al límit, la vaig fer pujar més de voltes tant accelerant com reduint, vaig tombar-la amb ganes i ella va respondre perfectament. Vaig notar que faltés motor? No. Potser en una carretera més ràpida? Potser, peò només potser.

A l'hora de fer el tràmit per endur-nos la moto, vaig demanar si el David la podria provar encara que no hagués fet cap reserva i no ens van acabar de contestar, deixant la porta oberta, però sense assegurar-nos res i quan estàvem a punt d'arrencar, el noi que ens va atendre ens va dir que féssim nosaltres mateixos canvi de moto, per tant això és el que vàrem fer: el David va agafar la Montana i jo la seva VN900 per fer el camí de tornada.

Ell no va tenir pas la mateixa sort que havia tingut jo i va fer tota la baixada darrere d'altres vehicles que no el van deixar fer una prova en condicions. Entrant a Castelldefels, vam aturar-nos un momentet per tornar a canviar de moto i arribar al concessionari tal i com havíem marxat.

Vam retornar la moto i ni tan sols van voler vendre-nos-la, llavors vam anar a prendre alguna cosa al Barba-Rossa, però ens el vam trobar tancat i vam acabar al Rober's, on vam comentar que si caviéssim d'estil segurament seria una moto que tindríem en compte i que segur que és un primer pas encertadíssim per tots aquells que volen començar en el món de la moto amb una trail, doncs ens van quedar els dubtes de si trobaríem a faltar cubicatge en algunes situacions, doncs des de fa uns anys els motors han de ser més i més grans, com si les generacions anteriors a la nostra no haguessin creuat Europa i la resta de continents amb motos més petites encara.