El Ferran, el Juanjo i jo (també el Toni, però en aquell moment jo no ho sabia) havíem quedat a les deu al Port Ginesta, jo vaig arribar a la porta i vaig veure unes quantes motos aparcades, el que em va indicar que era al Bar Restaurant Rosa Mar on hi havia l'organtizació de l'esdeveniment.

Ells encara no havien arribat, jo em vaig inscriure i vaig poder comprovar que no anava a fer la prova amb ells, doncs només hi havia tres motos. De fet, em van oferir fer la prova a dos quarts d'onze perquè faltava per arribar algú. Mentre, teníem l'oportunitat d'esmorzar del bufet que teníem preparat, tot i que jo, que venia ja esmorzat, no vaig provar-ho.

Finalment, però, va arribar el participant que faltava i em van demanar tornar-me a canviar el torn. Lógicament, vaig accedir-hi sense cap problema. Ja havien sortit a provar-les quan van aparèixer les tres motos amb els meus companys d'aventura.

Van passar a signar les seves responsabilitats durant la prova i el Ferran es va oferir a canviar de torn per fer el recorregut amb mi i no deixar-me "abandonat" en cas que fos possible.

Apart de l'stand per signar i el bufet per esmorzar, hi havia una carpa de la marca Victory amb una moto exposada i peces de roba Indian que estaven a la venda.

Va tornar la ruta i el Juanjo i el Toni es van preparar per sortir ells a provar les motos. El problema va ser posar-se d'acord per decidir qui provava quina moto.

Mentre estàvem esperant que tornessin de fer la volteta, va arribar el Jaume amb la Georgina de paquet, que venia contentíssima amb el seu casc rosa.

No sé si fèiem cara de morts de gana o si ens volien alegrar una mica el dia, ja que havien començat a caure gotes i el cel (igual que les prediccions meteorològiques) presagiaven pluja, però van treure uns quants plats amb pinxos.

En arribar la ruta, el Ferran i jo vam anar cap a les motos i ens vam trobar amb el mateix problema que el grup anterior: tots dos volíem provar la Chief Classic. Finalment, ell va cedir-me-la i va agafar la Chieftain vermella.

Vam agafar la carretera de les costes direcció Sitges i, tot i el trànsit intens, vam poder portar un ritme normalet, el que va permetre que tombèssim una mica les motos. La meva em va sorprendre per la bona reacció del motor al puny del gas i pel poc que es nota el seu pes (molt semblant a la Vulcan 2000).

A la rotonda al final de les costes vam donar la volta i el Ferran i jo vam aturar-nos un momentet per canviar de moto, doncs així podíem provar la Chief Classic tots dos. La Chieftain no em va agradar tant, primer per la pantalla (no sabia si mirar per sobre o per sota, em molestava de totes les maneres), fins que vaig trobar el botó per baixar-la i després perquè el tacte del gas era molt diferent, com si reaccionés tard.

Durant el trajecte de tornada vam creuar-nos amb l'Eva, que havia vingut en cotxe només per veure'ns i que tenia un dinar a Sant Cugat Sesgarrigues que no li va permetre quedar-se més estona. De tota manera, la nostra ruta només va durar una miqueta més, tot i que el trànsit va ser encara més dens que a l'anada.

En arribar, vam baixar de les motos i vam canviar impressions sobre les motos mentre un grup de música es posava a versionar cançons de la Creedence Clearwater Revival.

Ens van servir unes patates braves i al cap de poc el Juanjo i el Toni van marxar cap a casa, doncs els estaven esperant. Mentre, la Núria havia trucat per preguntar què fèiem i va venir a veure'ns i a ensenyar-nos el seu nou look.

L'hora i la temperatura convidaven a aprofitar el tirador de cervesa que teníem a la nostra disposició mentre l'anàvem fent petar, però es va anar fent tard i el Ferran va haver de marxar, poc després ho van fer la Georgina i el Jaume i finalment nosaltres dos vam marxar cap a Sitges, agraïts pel matí que havíem pogut gaudir mercès a la campanya de promoció de la casa Indian, tot i que la Núria, el Jaume i el David es quedessin sense poder provar les motos.