No vam sortir massa d'hora perquè les fredes prediccions es van complir i estàvem per sota de 10ºC, amb l'agravant per la meva part d'anar vestit de primavera avançada. De tota manera, el fred no ens va fer canviar els nostres plans de fer ruta per carreteres de segon ordre, ans al contrari els va refermar.

A Villefranche-de-Rouergue vam aturar-nos per tal que els fumadors calmessin el seu desig i jo vaig aprofitar per treure'm el pantaló de l'impermeable perquè la temperatura ja era força més agradable.

Vam entrar a Albi per buscar un lloc on menjar alguna cosa i descansar una miqueta, però ràpidament vam tornar a estar de ruta, doncs encara teníem un bon grapat de quilòmetres per arribar a casa.

Vam seguir desafiant la lògica i circulant per carreteres apartades, salvant valls i ports, en direcció sud fins que ens vam endinsar a Carcassona i vam anar de dret cap a la cité, tot i que ens costés donar alguna volta de més.

Em vaig oferir a quedar-me vigilant les motos (no dúiem l'equipatge protegit per robatoris) mentre la Núria i el David feien una visita ràpida a aquest turístic racó del món.

El cert és que tot i ser més una atracció turística que no pas un lloc per visitar, és un plaer anar a Carcassona, però nosaltres no teníem més temps i vam haver d'agafar les motos i continuar la ruta.

A Quillan, ja dins la regió de Languedoc-Roussillon, vam veure una trobada de motos antigues i ens hi vam aturar, però ja estaven recollint i només vam poder veure algunes de les últimes motos en marxar cap a casa.

Tot i que ja dúiem una pila d'estona i de quilòmetres per carreteres encisadores, el millor estava encara per arribar, amb els millor ports i les millors gorges de tota la jornada.

I vam repetir el que ja havíem fet tres dies abans: aturar-nos a Puigcerdà per repostar i descansar una mica, tot i que aquest cop ja no vam tornar a fer el port, sinó que vam passar pel túnel del Cadí.

Vam continuar ruta plegats fins que una mica abans d'arribar a Manresa va arribar aquest moment tan maco i tan trist alhora en el que t'acomiades en marxa dels companys de viatge que han d'agafar un altre camí per arribar a casa seva.