El David i la Núria van sortir el dijous de Sitges i jo ho vaig fer de La Granada, amb l'afegit d'haver de passar (coses de la vida) per Martorell abans de trobar-nos a Berga, on vam quedar amb la Montse, que ens va ensenyar el seu nou pis. Sopar al Sant Guim, cubatets a La Granja i a dormir. Divendres al matí, ens vam llevar a l'hora convinguda i vam preparar-nos per sortir de ruta.

Vam sortir de casa dels sogres, però no vam anar pas gaire lluny, doncs ens vam dirigir cap a la gasolinera, on vam aprofitar per seure i esmorzar.

Vam pujar per la C-55 fins que a l'entrada de Guardiola de Berguedà vam trencar cap a La Pobla de Lillet (a veure quin dia anem amb temps per dedicar-hi una estona).

Uns 300 metres més enllà del pont sobre el Llobregat a La Pobla de Lillet, vam tombar a l'esquerra per agafar la BV-4031 i enfrontar-nos a les primeres rampes, trobant-nos cada cop més neveres a tocar de la carretera i gaudint d'un dia espectacular.

Just coronar el Coll de La Creueta (1.925 m), va començar la baixada, que ens havia de dur cap a Castellar de N'Hug primer i La Molina després (no vam veure pas la Montse ni la furgoneta aparcada, tot i que havia de ser per allà esquiant).

En aquesta última part, vam trobar trossos d'asfalt en no massa bon estat, de tota manera va continuar sent una ruta fantàstica que ens va portar a Puigcerdà, on vam repostar (i descansar una mica) just abans d'entrar a la Catalunya Nord per La Guingueta d'Ix.

Amb un traçat menys divertit, amb més trànsit, bon asfalt, unes vistes espectaculars i més neu al voltant, vam encarar la pujada al Coll de Pimorent.

La baixada del port per la seva cara nord, que és la més divertida, ens va regalar uns paisatges de postal totalment emblanquinats per la neu que encara hi havia.

Vam deixar els Pirineus enrera i vam continuar direcció nord fins que a l'alçada de Foix vam decidir aturar-nos en un McDonald's per dinar alguna cosa de forma ràpida i aprofitar la connexió wifi que oferia.

El següent tram de ruta va ser el més avorrit de tots i, a més, des d'abans d'arribar a Tolosa de Llenguadoc fins passat Montalban el trànsit es va tornar dens i pesat, igual que als voltant de Cahors. Com a mínim, els últims quilòmetres abans d'arribar a Souillac el panorama va canviar a millor.

Vam fer el check-in a l'hotel, després d'esperar una mica perquè no hi havia ningú a recepció i tampoc no responien a les nostres trucades i vam anar cap al centre per conèixer una mica Souillac i buscar un lloc per sopar, doncs se'ns havia acabat fent més tard del que teníem previst (havíem gaudit força de la ruta, així que ja ens estava bé) i a França no et pots distreure amb l'hora o et quedes sense sopar.

Mentre coneixíem l'entorn i buscàvem on sopar, fins i tot vam tenir temps per extreure aigua d'una font que vam trobar a la Place du Puits. Això sí, al final no vam tenir pas tants llocs per escollir i vam acabar sopant la mar de bé a peu de carretera al Restaurant Entre-Potes, en el que l'únic inconvenient que vam tenir va ser que les racions eren enormes.

Amb la panxa plena i amb un parell de paquets amb el menjar que no vam poder acabar, vam marxar cap a l'hotel i vam tancar les motos al traster que ens havien habilitat i del que ens havien donat la clau. A l'espaiosa i eclèctica habitació que havíem reservat, vam dormir plàcidament, tot esperant l'endemà per fer turisme per la zona.