Un dia més, després d'esmorzar a l'apartament i repostar a la gasolinera de Falset, el nostre punt de reunió va ser Marçà, on es va afegir, havent hagut de matinar una mica, el Jordi de Torrelavit amb la família gairebé al complet. Vam engegar i ens en vam anar cap a Falset, on ens vam mirar amb bons ulls la feina d'una artista sobre un mural.

I com és que vam tornar cap a Falset? Doncs per repostar combustible a les motos dels que dormien a Marçà. Una llàstima no haver-ho sabut abans!

Vam fer ruta fins al Pont Vell de Cabacés, un pont de tres ulls d'arc de mig punt, el central amb més obertura de llum, assentat sobre la pedra viva on discorre la llera del riu Montsant i reforçat a banda i banda de cada costat per quatre contraforts esglaonats a manera de tallamars. És conegut també com a Pont Romà, tot i que no es pot confirmar que existís un pont en aquell punt en aquella època, en canvi sí que està demostrat que l'actual pont data del segle XIV (ho demostren les marques dels picapedrers, per exemple)com a connexió amb el camí de blat de l'Aragó a Barcelona per l'Ebre.

La següent visita cultural va ser a la Balma Hospital de Santa Llúcia prop de La Bisbal de Falset, una balma habitada des del Paleolitic superior, però coneguda principalment per haver acollit el juliol del 1938 un hospital de nivell 1 amb cent llits, tres quiròfans i sis equips quirúrgics mòbils que va donar servei a les tropes de les Brigades Internacionals que lluitaven a la Batalla de l'Ebre.

Vam tornar cap a Cabacés per pujar al Montsant (aquesta part es podria nomenar Mont Sant) per visitar les ermites de La Foia i Sant Roc, trobant-nos uns quants vehicles, presagiant que trobaríem força gent quan arribéssim. Per això, quan vam veure que estàvem pràcticament sols a l'ermita de Sant Roc, vam decidir quedar-nos-hi i no anar a l'ermita de La Foia, doncs a més de coincidir amb uns quants vehicles pel camí, vam poder confirmar amb algun conegut que hi havia una gentada.

Vam decidir baixar per la pista els sides i instal·lar-nos-hi per dinar, però hi va haver qui va decidir que marxava cap a casa perquè no duia menjar (de tota manera, no era un problema perquè la resta vam oferir compartir el que dúiem) i tampoc no volia arribar massa tard. Nosaltres tres vam encendre la barbacoa i vam fer la carn que havíem comprat el dia anterior a Miravet.

Vam aprofitar la font per rentar els coberts i els plats i per apagar com cal les brases de la barbacoa mentre marxaven l'Eloi i la Iolanda, que eren els que ens havien d'ensenyar com tornar amunt amb els sidecars per la pista costeruda que havíem baixat. Fos com fos, vam haver d'afrontar el repte pel nostre compte i ho vam fer sense cap entrebanc.

Ja només quedàvem tres sidecars i el Santi va proposar anar cap a Escaladei. La resta vam acceptar la proposta i cap allà ens vam dirigir, però tal i com estàvem aparcant el Jordi ens va dir que s'ho havien repensat i que marxaven cap a Torrelavit. Nosaltres tres, junt amb el Santi, vam seure en una terrasseta i vam prendre alguna cosa ben fresqueta, que feia calor.

Vam anar cap a la Cartoixa d'Escaladei sense gaires esperances de poder-hi entrar per l'hora que era, però sí que estàvem a temps, tot i que el Santi ja havia decidit que no hi entraria i va marxar. En canvi, nosaltres vam aprofitar per visitar-la. Va ser una visita molt interessant, tot i que els treballs de manteniment i de restauració feien una mica de mal a la vista.

Després de la visita a la cartoixa, vam decidir tornar a Falset per Poboleda i Porrera per fer un camí diferent, el que passa és que el camí que vam acabar fent va ser encara més diferent de l'esperat perquè ens vam confondre en el trencall cap a Porrera i vam acabar arribant a L'Alforja i fent uns vint-i-cinc quilòmetres de més. No va ser un gran entrebanc, doncs simplement va endarrerir una mica la nostra arribada a l'apartament, on ens vam dutxar i ens vam preparar un sopar a base de les sobres dels dies anteriors.