Havíem quedat a Marçà a les deu del matí, nosaltres vam acabar arribant-hi uns minutets més tard, després de posar gasolina, però tampoc no ens van haver d'esperar perquè just llavors estaven acabant de preparar-se per sortir de ruta.

La ruta, però, va ser bastant més curta de l'esperat, doncs ens vam dirigir cap a l'estació de tren de Falset-Marçà, al Restaurant les Agulles, on hi havíem estat dos dies abans dinant, per saludar-nos amb un parell de motoristes amics de no sé qui que s'apuntaven a fer la ruta amb nosaltres. Per passar l'estona mentre acabaven d'esmorzar, la Merlès i jo vam anar a la banda de les vies per saludar les oques que ja coneixíem del passeig del dijous mentre esperàvem que ens servissin el dinar i, com el passat dijous, van organitzar una claca de tapar-se les orelles.

De tota manera, quan vam arrencar un altre cop, els dos motoristes no van venir amb nosaltres i, de fet, jo, que anava l'últim dels sidecars, no vaig veure pas pels retrovisors que sortissin de l'aparcament de l'estació. En tot cas, vam anar a buscar l'N-420 cap a Móra d'Ebre, on vam aturar-nos (no anàvem a assolir cap rècord de quilometratge, això estava clar) per repostar a la gasolinera Bonarea que hi ha a la intersecció de la carretera vella que creua el poble i l'N-420 per on havíem arribat nosaltres.

La nostra destinació era La Fatarella i no vam trigar gaire a arribar-hi, el que passa és que un cop allà vam aturar-nos davant d'un bar per tal que hi entrés el Santi a preguntar com arribar a les sènies que volíem visitar, però o no el van indicar correctament o ell no ho va entendre bé, doncs vam acabar fent unes quantes voltes pel poble i pels voltants i preguntant un parell de cops més a persones que vam trobar pel carrer.

Vam conèixer el propietari de la sènia de Ca la Marta, que ens va guiar fins a ella, ens la va ensenyar i ens va deixar jugar a fer el ruc, doncs era aquesta espècie l'habitual a l'hora d'exercir la força necessària per fer rutllar la infraestructura hidràulica.

En aquesta zona i en especial al Barranc de Bingaubó van ser habituals les sènies, doncs oferien la possibilitat d'aprovisionar-se d'aigua de la riera, però a hores d'ara la majoria han quedat abandonades i/o deteriorades (ens van explicar que hi ha qui es dedica a trencar la terrissa a pedrades només per diversió). A més, són privades i, per tant, no són fàcilment accessibles. En tot cas, vam voltar una mica, aprofitant també per gaudir de la resta de construccions de pedra en sec (cabanes, perxes, masos i marges) i per recollir un bon grapat d'espàrrecs.

Era un quart de dues tocat quan vam tornar a pujar als sidecars, però només vam recòrrer els cent o dos-cents metres que ens separaven de la Font de Sant Joan, on ens vam instal·lar per dinar i fer la migdiada.

Vam tornar a agafar els sidecars i vam tornar a aturar-nos en el bar de La Fatarella, on el Santi va comprar una cervesa amb una finalitat que després desvetllaré. A continuació, vam agafar la T-733 en direcció a Ascó, on vam enllaçar amb la C-12.

Just passat Vinebre, ens vam desviar per accedir a l'embarcador sobre el Riu Ebre, un espai natural ubicat en un lloc privilegiat i en un punt molt proper a l’embarcador fenici del s. VII aC, així com de l’assentament iberoromà de Sant Miquel. La Merlès i jo ens vam quedar al parc infantil mentre la resta del grup s'acostava a la riba del riu i fins i tot algú ficava el peu a l'aigua.

Passaven deu minuts de les quatre de la tarda, quan vam posar-nos a la cua per fer el pas de barca de Miravet, una cua bastant llarga en un moment amb poca aigua, el que alenteix la travessa. Per tant, vam trigar una hora ben bona a pujar i oferir al barquer la cervesa comprada a La Fatarella, doncs es veu que el Santi va rebre l'encàrrec d'una cervesa en usar el pas ja fa temps i ell el segueix complint cada cop que hi passa.

En creuar el riu, estàvem bastant assedegats, ja no podíem visitar el castell templer i ens vam dirigir a la Plaça de l'Arenal, on ens van indicar als bars que ja no ens podien servir res. La Núria es va quedar amb la Merlès al parc infantil i la resta del grup vam anar a buscar (i tant que el vam buscar, doncs vam acabar fent una bona volta seguint les indicacions que ens van donar) un supermercat en el que vam comprar-nos unes begudes fresques i on vaig aprofitar per comprar una mica de carn per l'endemà.

Per tant, retornats a la Plaça de l'Arenal, no vam trigar a agafar un altre cop els sidecars per marxar cap a Marçà, on, com el dia anterior, només ens vam aturar per acordar l'hora de trobada de l'endemà.

Eren quarts de vuit del vespre quan vam arribar a l'apartament, era prou tard i estàvem prou cansats, doncs el dia l'havíem aprofitat força. La Núria i la Merlès es van posar còmodes mentre jo anava a comprar alguna cosa per sopar que ens vam menjar tan bon punt vaig ser de tornada a l'apartament, marcant l'inici del final del dia.