Com cada dia, ens vam llevar, ens vam preparar i vam esmorzar, però com que aquest n'era l'últim també vam recollir-ho tot i vam carregar al maleter del sidecar tot el que hi havíem d'encabir, deixant la bossa que havíem de lligar al porta-bultos a l'entrada dels apartaments.

Ens vam dirigir caminant cap al Castell de Falset, doncs ens havíem quedat amb ganes de fer-li una bona ullada després de la visita llampec del dijous al vespre.

El castell acull el museu comarcal, amb una acurada selecció de peces provinents del Centre d’Estudis Falsetans i recursos expositius que proposen la descoberta històrica i cultural del territori de forma amena, immersiva i interactiva, mostrant diferents aspectes i moments de la història des de la prehistòria fins els temps de guerra en època moderna, passant pel comerç entre ibers i romans o el naixement de Falset a l’edat mitjana. A més, al pis superior, hi ha un espai per a les exposicions temporals per tal de mostrar altres aspectes de la història del territori de manera dinàmica, específica i aprofundida que en aquell moment presentava maquinària agrícola i eines de pagès de començaments del segle XX.

Ens hi vam estar uns tres quarts d'hora i si no hagués estat per la impaciència de la Merlès encara hauríem allargat més, però en tot cas l'entrada de 3€ la podem considerar amortitzada. A la sortida, encara vam fer un vol per les ruïnes de murs i torres de l'època en què els comtes de Prades van ampliar l'edifici, tot recordant que en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor d'Aragó, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429), que ens va fer d'amfitriona al museu.

Durant l'aventura del Rally Samhaín del 2013, vam pujar a Siurana i ens va quedar gravada la imatge del poble que ens va deixar veure la boira. Per tant, teníem pendent tornar-hi, tal i com vàrem fer per aprofitar el dia i, de pas, buscar un lloc per dinar, però ja per la carretera ens vam adonar que la situació havia canviat força, doncs estava tot molt més controlat i massificat. De fet, al tram final, que no acaba pas al poble, vam haver de fer cua fins al control d'accés, que anava deixant entrar vehicles en els aparcaments a mesura que es creaven llocs lliures. Per sort, vam ser considerats com a moto i vam poder aparcar relativament bé i propers al poble.

Eren ja quarts de dues i estaven els carrers plens de gom a gom. Lògicament, no vam trobar on dinar perquè estava tot ple i ni tan sols vam poder comprar una bossa de patates fregides per enganyar una mica la panxa de la Merlès perquè la botiga havia exhaurit les existències.

Veient el panorama i tenint en compte que pel camí ens havia donat la sensació que els pobles que passàvem també estaven molt plens de gent, no teníem gaires esperances de trobar on dinar, de tota manera vam entrar al Camping Siurana a preguntar si tenien lloc i ves per on vam sí que n'hi havia.

Un cop acabat l'àpat, vam marxar cap a Sitges, però abans d'arribar-hi i com a premi per com de bé s'havia portat tota la Setmana Santa la Merlès, vam aturar-nos a Vilanova per jugar una estoneta al Salting.