Des d'on érem, les vistes d'Aínsa eren espectaculars, però tampoc no volíem passar-nos el dia mirant-la des de la distància, així que ens vam dutxar, ens vam vestir, vam baixar a esmorzar i vam carregar la furgoneta.

Per evitar tota la pujada cap al casc antic, vam aparcar la furgoneta a l'aparcament municipal més proper al castell, que és per on vam entrar a la ciutat medieval la Núria, la Merlès, l'Anna i jo. El gran pati d'armes conserva pocs elements de la construcció original romànica del segle XI, però un d'ells és particularment destacable, la Torre del Tinent amb una curiosa planta pentagonal que actualment alberga un EcoMuseu.

Sortint per l'altra banda, vam aparèixer a la Plaza del Castillo, que enllaçava amb la Plaza Mayor, una enorme plaça de forma trapezoïdal amb porxos (tots diferents) a ambes bandes i amb edificis originals dels segles XII i XIII, els de major esplendor de la vila.

Igual que no ens vam plantejar fer el camí de ronda del castell, tampoc no ens vam plantejar pujar al campanar de l'església parroquial de Santa Maria, de dimensions úniques en el romànic aragonès i amb sageteres per a la defensa, doncs amb la nena era del tot inviable. Sí que vam poder admirar l'alçada de la torre i la senzilla portada de quatre arquivoltes.

El nucli urbà medieval declarat Conjunt Històricoartístic comprèn el recinte dintre de la muralla construïda en ampliar-se l'original. El seu traçat s'organitza al voltant dels dos carrers que baixen des de la Plaza Mayor (Calle Mayor i Calle Santa Cruz), és visible per conservar-se la pròpia muralla o els edificins adjacents a ella i encara es conserven cinc de les set portes que hi va haver: Portal de Abajo, Portal de Afuera, Portal Alto, Portal de Tierra Glera i Portal del Callizo.

Vam fer, doncs, un recorregut d'anada i tornada des de i fins a la Plaza Mayor, on vam poder veure que sota els porxos i a ambdues bandes de la plaça hi havia una premsa comunitària per extreure el most del raïm.

Vam seure a la terrassa del Restaurante Brasería Albás, a la mateixa plaça, per hidratar-nos i reposar una mica després de tota la passejada.

Vam tornar cap a la furgoneta i vam agafar l'A-2205, la carretereta que ens havia de dur cap a Alquézar, entrant al Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara per la seva zona est.

En arribar a Alquézar, ens vam dirigir cap a l'aparcament de l'entrada del poble, però ens el vam trobar tot ocupat, igual que totes les places que hi havia en la pujada cap a l'aparcament superior, on finalment vam deixar la furgoneta. Ens va tocar caminar una mica, però a canvi vam poder gaudir d'una primera visió panoràmica de la monumental vila des del mirador Sonrisa al Viento.

Ens vam dirigir cap al barri Arrabal i directament ens vam posar a buscar un lloc on dinar, doncs ja era una mica tard. Vam trobar lloc a la terrassa del Restaurante O'cado i ens vam demanar el menú del dia. Després ens vam passar per l'oficina de turisme, vam esperar que obrís, però no és que estés tancada, sinó que qui hi treballava també era el guia en les visites que es feien, així que anava a ser complicat trobar-la oberta. De tota manera, vam poder veure que hi havia una visita guiada més tard i que podríem informar-nos telefònicament.

Com que ens va semblar que era un lloc adient per quedar-nos-hi, vaig anar a buscar la furgoneta mentre la Merlès i la Núria anaven a un altre ritme, les vaig recollir pel camí i vam anar tots plegats al càmping, on no vam tenir problema per llogar una parcel·la i instal·lar-nos. Una altra cosa va ser banyar-nos a la piscina, doncs s'havia de demanar hora i deixar la tovallola i la resta de pertinences a la plaça assignada. Una mica estrany, però finalment ens vam poder banyar i vam aprofitar el temps d'espera per comprar aigua i pa a la botiga i jugar una mica al llit elàstic.

Com que no vam poder apuntar-nos a la visita guiada, vam decidir sopar del menjar que dúiem a la nostra parcel·la del càmping i després tornar cap al nucli d'Alquézar, aparcant aquest cop a l'aparcament a l'entrada, per donar una bona volta a la vila.

Durant el passeig, vam agafar informació del recorregut de passarel·les, tot un reclam turístic del poble, com ho són també l'espectacular castell-col·legiata de Santa María la Mayor situat al capdamunt d'una penya i l'església parroquial de San Miguel Arcángel, que a més estan molt ben il·luminats quan es fa fosc.

Ja de tornada al càmping i abans de posar-nos a dormir al llit inferior de la furgoneta, vam creuar la carretera i vam entrar a la terrassa del Restaurante Las Melias, on vam demanar-nos unes cerveses fresquetes per relaxar-nos i comentar el dia.