Vam descobrir que hi havia un spa a Santa Coloma de Farners que admetia nadons, així que vam fer una reserva i vam buscar allotjament al voltant, reservant finalment a l'Hotel Monterrey. El divendres al matí, vam carregar el sidecar i vam anar cap a Lloret, vam fer el check-in i vam sortir a dinar alguna cosa. En un petit local d'entrepans marroquins que ens va recordar lleugerament el de Tétouan el 2012 vam cruspir-nos uns entrepans de pollastre al curri.

Vam decidir passejar per Lloret la resta de la tarda, primer pels carrerons interiors del casc antic, d'aquests farcits de botigues per turistes, en una de les quals vam acabar comprant-li un body a la Merlès.

I després vam continuar pel passeig marítim, tot aprofitant que feia un sol magnífic. De fet, només l'aire impedia que ens moríssim de calor i ens obligava a portar màniga llarga.

De tornada a l'hotel, vam descansar una miqueta fins que va arribar l'hora del bany de la Merlès, bany que vam fer a la banyera del nostre lavabo amb la Núria dintre i jo jugant des de fora. Després, una mica de massatge, bolquer, pijama i sopar de la nena. Nosaltres vam baixar a sopar al restaurant de l'hotel, doncs havíem agafat mitja pensió per no haver de voltar amb ella per la nit.

En principi, el dissabte era el dia amb més probabilitat de pluja, d'aquí que no haguéssim fet plans i ens haguéssim quedat a l'expectativa de la situació meteorològica, però quan ens vam llevar vam veure que feia un dia de l'estil que l'anterior, el que ens va donar forces i alegries.

Tot i no tenir plans prefixats, sí que és cert que el dia abans havíem vist que a Hostalric hi havia una fira medieval i que no ens hi vam aturar perquè vam pensar que seria un bon lloc on anar-hi l'endemà, així que no vam tenir gaire problema a l'hora de decidir què fer, només vam haver de carregar allò que ens faria falta i dir-li a la Merlès que ens n'anàvem a jugar a una altra banda, encara que ella feia cara de no acabar d'entendre-ho.

Ens va costar molt arribar al centre d'Hostalric, però com que el sidecar és prou petit, encara vam trobar un lloc on deixar-lo a tocar del rovell de l'ou de la fira. En quant a la fira, el típic d'aquestes fires: paradetes de productes artesanals i/o naturals i una mica de tot.

Vam prendre alguna cosa fresqueta i vam tornar cap a Lloret, on vam decidir continuar passejant, més que res per picar alguna cosa perquè ja era tard i no aguantaríem fins a l'hora de sopar. Unes porcions de pizza van complir i ens van permetre visitar algunes botigues de roba de nens.

La resta va ser calcada al dia anterior, petit descans, bany, massatge, bolquer, pijama, sopar de la filla i sopar dels pares, els canvis respecte al divendres van ser que el bany el vaig compartir jo, que la Merlès el va acabar colorejant de marró l'aigua i que a mig sopar dels pares la filla va decidir que no volia estar al cotxet, sinó als braços d'algun dels seus progenitors.

Va arribar el gran dia que estàvem esperant, el dia que anàvem a banyar-nos en un spa (de fet, oficialment ja ho havíem fet al Mercure Atenea Aventura, però allò només era una piscineta amb un parell de rajos i un jacuzzi).

L'experiència al Centre Lúdic i Termal Magma de Santa Coloma de Farners va ser fantàstica, digne de ser repetida. La Merlès va gaudir força, tot i que va acabar baldada, tal i com es pot veure a la foto que li vaig fer mentre esperàvem que sortís la Núria.

Vam anar cap al nucli urbà per prendre'ns alguna cosa fresqueta, doncs estàvem assedegats, però no va ser fins que vam ser a Caldes de Malavella que vam buscar un lloc on menjar alguna cosa. A La Gata Maula vam picar uns seitons en vinagre, unes escopinyes i unes patates fregides i vam compartir una torrada amb salmó fumat i formatge brie.

La volta turística va transcòrrer per la Rambla dels Recolons, la Plaça de l'Aigua, la Font de Sant Narcís, les termes romanes del Puig de Sant Grau, la Font dels Bullidors, l'Ermita de Sant Grau, la Casa Rosa, la Casa del Ferrer de la Plaça, l'Ajuntament, el Carrer Major i el Balneari Prats.

De tornada a l'hotel, descans, bany amb nova coloració amarronada de l'aigua (vam pensar si no seria un nou costum), bolquer, pijama, sopar de la filla i sopar dels pares (més tranquil que no pas el dia anterior).

Pel matí, després d'espavilar-nos, vam baixar al restaurant per esmorzar, vam recollir, vam carregar-ho tot al sidecar i vam marxar cap a Sitges, però com que es tractava d'un dia d'operació tornada amb una previsió de molts vehicles, vam decidir evitar la costa i l'N-II i anar a buscar l'eix.

Aprofitant que passàvem per Vic, vam coordinar-ho per passar a veure la besàvia Rosa, doncs ocasions així no es poden desaprofitar, encara que hagin de ser visites de metge per manca de temps.