Malgrat que hi havia alguna altra trobada el mateix cap de setmana, vam decidir acostar-nos a Reus perquè al cartell s'indicava que hi hauria exposició de vehicles de tres rodes. De tota manera, sent el primer 'viatge' en el sidecar, vam decidir sortir el dissabte tranquil·lament per llevar-nos ja a la vora del lloc de celebració el diumenge, així que vam posar mona la Merlès i vam marxar en direcció sud, primer conduint la Núria i després fent-ho jo la segona meitat del camí.

Tot buscant hotels a la rodalia, la nostra prioritat és que disposés de banyera, doncs volíem aprofitar per banyar-nos amb la nena, vist el que li agradava el bany diari. Ens vam decidir pel Mercure Atenea Aventura i un cop allà vam tenir la sorpresa del preu de l'spa: només 5 € per habitació i sense límit dintre del seu horari. No podíem desaprofitar l'oferta!

En aribar a la Fira de Reus, els organitzadors ens van dirigir cap a la banda on hi havia els vehicles de tres rodes aparcats i un cop vam baixar ens van regalar un conjunt de triangles senyalitzadors. Els vam guardar i vam veure que ja hi havia uns quants sidecars més (també hi havia alguns trikes): una Goldwing de les antigues amb un sidecar molt modificat, la BMW del Luís de Canyelles, el Zeus del Pep de Cervera, la Paneuropean del Jordi de Vilafranca.

Allà mateix ens vam trobar amb el Salva, que ens va explicar que a El Perelló estava plovent a primera hora, però no ens vam entretenir gaire i vam anar a inscriure'ns per poder esmorzar a la cafeteria de la fira, on, a més de saludar-nos amb el Josep i la colla de Sant Carles de La Ràpita que anava amb ell (havien decidit canviar la trobada de Valls per aquella per la pluja i la boira que havien trobat a partir d'El Perelló), la Inma i el Jordi, el Pep de Cervera, el Luís i la seva dona i algú més que no recordo, vam esmorzar una botifarra (llangonissa en deien ells) amb un tros de pizza, doncs s'havia acabat una coca amb ceba, bacó i llangonissa que ens havien recomanat i que nosaltres havien demanat. De tota manera, hi havia entrepans freds i calents, pizza, pastes... Una bona oferta.

Amb la inscripció hi anava inclosa una entrada per la fira Epocauto, cap on hi vam anar, com havien anat fent tots aquells amb els qui ens havíem anat saludant fins aleshores. Un cop dins, els nostres ulls van anar cap a les motos, saltant-se bastant els cotxes que hi havia.

Vam tornar a coincidir amb el Josep i vam parlar de les properes concentracions, d'aquelles a les que podríem anar-hi i d'aquelles a les que no, que la Marta podria anar a Ayerbe i que ell aniria a la mítica Faro.

El Vespa Club Reus ens va sorprendre amb una sensibilitat cromàtica fora del comú, doncs va col·locar la quinzena de vehicles de la casa Piaggio que exposava perfectament ordenada.

Les BMW's són tot un clàssic en aquest tipus d'exposicions, destacant-hi els models amb sidecar, però resulta que hi havia moltíssimes més Guzzis que no pas BMW's i també alguna duia instal·lat un sidecar.

I si de sidecars parlem (es nota que no feia gaire que en teníem un i ens hi fixàvem en tots?), també en vam veure un muntat en una Harley Davidson, una altra de les marques típiques en aquest tipus d'esdeveniments.

Vam profitar els lavabos de la fira per canviar-li el bolquer a la Merlès i no sé si per haver-la netejat o perquè la vam passejar tant per la fira, al final va semblar que fins i tot s'interessava pel tema dels vehicles antics i la restauració de motos velles.

També dintre de la fira vam coincidir amb l'Antonio d'El Vendrell, que havia vingut en la seva Yamaha XJR1300 amb sidecar acompanyat per la seva dona i el seu nét i que ens va dir que també hi aniria a Anzánigo a l'abril i que per finals d'agost hi havia una altra trobada de sidecars a Burgos.

També vam veure un parell de foodtrucks on es podia prendre alguna cosa (el Salva ho estava fent quan ens vam saludar), però nosaltres vam preferir sortir de la fira i anar a la cafeteria perquè així podíem alimentar la Merlès de forma més discreta. En acabat, vam veure el side de l'Antonio i un altre en una BMW clàssica mentre anàvem xerrant de coses d'aquest món nou per nosaltres, just abans de decidir marxar cap a casa.