En vam tornar a ajuntar a Sitges, però aquest cop vam ser més colla, doncs a més del Cosme, la Núria i jo mateix, vam quedar per celebrar l'entrada d'any amb la Montse i l'Isma. De fet, ells dos van venir abans per ajudar-nos a preparar-ho tot i, aprofitant que feia molt bona temperatura a migdia, vam pujar al terrat per fer una mica d'aperitiu.

El sopar el vam començar picant uns kikos caramel·litzats a l'estil dels de Ca la Núria, no pas una reinterpretació com havíem fet l'any anterior, sinó una còpia en tota regla.

El següent també va ser una repetició, el conegudíssim pintxo fet amb una torrada de pa de motlle, ceba caramel·litzada, maionesa i formatge emmental gratinat al damunt.

La Núria es va atrevir amb uns lloms de sardina macerats en una barreja personal d'oli, aigua i salsa de soja que les va coure el suficient per només necessitar un toc de pells de cítrics més per donar-li color que no pas per donar-li gust.

Tot i que havíem estat buscant desesperadament on ens podien vendre uns gots de patata, no els vam trobar per enlloc, així que vam haver d'improvisar per tal de servir unes patates amb all-i-oli a l'estil de les braves d'El Pou.

A més de l'àpat en si, que ens estava fent gaudir d'allò més, també estàvem gaudint de ser tots cinc plegats de celebració i això es reflectia indubtablement a les nostres cares.

Per petició expressa del Cosme, al menú de Cap d'Any hi vam incloure l'homenatge al Bar Àngel de Barcelona que havíem preparat dos anys abans, uns daus de cansalada acompanyats de vieira que cadascú es cuinava al moment sobre una pedra calenta.

Vam servir pa de coca amb i sense tomàquet i, per no perdre passada mentre es feien els daus de cansalada i vieira, unes fabetes saltades amb pernil i aromatitzades amb menta fresca.

El plat principal va consistir en un artifici de lassanya, en el que vam substituir la carn de la bolonyesa per daus de tonyina vermella i en el que la beixamel que la cobria era en realitat un puré de coliflor. La presentació no va ser la millor del món, però tenint en compte que no havíem fet cap prova abans, no va estar malament.

També va ser una tirada a la piscina per part meva preparar uns canuts enrotllats de pasta filo i xocolata coronats per sèsam caramel·litzat, però això sí que va ser un encert.

Per postres, doncs en una nit així tampoc no cal tenir només un postre, també vam tenir gelat de mango que va preparar la Montse seguint una recepta de la Thermomix.

Vam preparar-nos el raïm, vam servir-nos cava i vam esperar amb impaciència l'entrada al nou any que va aparèixer amb el so de les campanes rítmicament acompanyades de la ingestió dels grans de raïm. Després vindrien els brindis i els missatges de mòbil d'altres éssers estimats.

Com és normal, vam fer una mica de gresca, vam posar una mica de música i ens vam servir uns gintònics i uns Bacardí amb Coca-Cola, doncs no se celebra un any nou cada dia!

Vam anar cap al Nieuw Amsterdam, però ja estava tancat, així que vam anar a La Cova, on ens hi vam estar una estona, al final de la qual la Núria i la Montse van decidir tornar cap a casa perquè estaven cansades i nosaltres tres aprofitàvem i anàvem al Ricky's.

Ens hi vam estar gairebé fins que van tancar, però finalment vam agafar el camí cap a casa sota un cel ple d'estels blaus, tot i que potser érem nosaltres els que estàvem ben estrellats i no el cel.