Tot i que vam pensar si marxar fora a celebrar el cap d'any, finalment vam decidir quedar-nos a Sitges i convidar el Cosme a sopar a casa. D'inici, vam preparar uns xips casolans de verdures amb un polsim de formatge cheddar.

Mentre anàvem cruspint-nos l'aperitiu, vaig emplatar els entrants freds, uns nenúfars de pasta filo. Cadascú vam tenir-ne un amb hummus casolà coronat amb dauets de tomàquet i julivert i un altre amb salsa tzatziki també casolana amb olivada d'olives negres i julivert.

A continuació, vam servir les escopinyes fresques al vapor de manera tradicional, mentre seguíem regant els plats amb vi blanc Auzells (D.O. Costers del Segre) de Tomàs Cusiné.

El primer dels plats forts va ser una reinterpretació d'un plat clàssic del Bar Àngel de Barcelona, uns daus de cansalada i vieira a la pedra cuinats al moment.

En el nostre particular menú degustació també hi havia lloc per a una crema, en concret una crema casolana d'albergínia acompanyada d'una galeta de formatge.

Vam tornar als aliments sòlids amb uns xupa-xups arrebossats d'ales de pollastre amb salsa de mostassa a la mel que van acabar d'atipar-nos i, per tant, van fer que desistíssim d'acabar l'àpat amb la tonyina fresca marcada a la planxa sobre un llit d'espinacs frescs que estava prevista al menú.

Malgrat haver acabar a rebentar, encara vam fer una mica de lloc per algunes neules, tot just abans de preparar-nos per prendre els dotze grans de raïm amb el so de les campanades (per sort, no vam fer-ho amb Canal Sur).

Ja sense les presses per entrar en un nou any, vam celebrar-ho tranquil·lament amb unes copes (gintònics i cubalibres) acompanyades de gominoles, tal i com li agrada al Cosme.

Quan vam sortir de casa, la veritat és que ja era una mica tard i estàvem prou cansats, però vam anar cap al Nieuw Amsterdam, que vam trobar que ja havia tancat. Vam fer una altra copa a La Cova i allà ens vam separar del Cosme, que encara tenia forces i ganes per anar de festa, i vam anar a dormir.