Galway - Grange

365 Km

Aughnanure Castle, Connemara National Park, Kylemore Abbey i Tuam

L'habitació de Corrib Village era molt petita i molt senzilleta, però amb lloc per aparcar, botiga, bar, bugaderia... L'únic però que li podríem posar és que quedava allunyada del centre i que el shuttle tenia un horari bastant limitat, tot i que crec que hi havia autobusos que t'hi acostaven en menys de mitja hora.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Com que ja teníem Galway bastant per la mà, vam sortir ràpidament i vam encarar l'N59 i va ser en aquesta mateixa carretera i poc abans d'arribar a Oughterard que vam trobar el trencall per anar a Aughnabnure Castle. Vam deixar les motos i les pertinences ben lligades a l'aparcament i ens hi vam acostar a l'entrada mentre descobríem que no només estava molt a la vora de Lough Corrib, sinó que estava rodejat pel petit riu Drimneen com si d'un fossar es tractés.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat 












Es tracta d'un castell amb la típica estructura de casa torre, dels que hi ha més de doscents al comptat de Galway, data del segle XVI i el va edificar la família O'Flaherty sobre una fortalesa del segle XIII que ja l'hi pertanyia.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Sense ser res espectacular, la visita ens va agradar, no ens va costar gens arribar-hi des de la carretera per la que hi circulàvem, la tarjeta d'OPW ens va permetre entrar-hi, vam poder aprofitar per anar al lavabo i a més ens va fer bon dia, què més podíem demanar?   


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







De tota manera, entrant ja a Connemara National Park es va anar tapant i ens van començar a caure gotes mentre els núvols es feien més i més amenaçadors, així que vam aturar-nos i ens vam posar els impermeables.

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Per aquesta zona també va ser constant anar-nos trobant ovelles soles o en petits grups o en ramats al mig de la carretera fent camí cap a millors pastures.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Ens havien parlat molt bé de Connemara i jo esperava alguna cosa semblant a Snowdonia a Gal·les, però tot i ser força maco potser no em va agradar tant, malgrat que hi havia tot de llacs connectats els uns amb els altres amb el perfil de les muntayes a l'horitzó. De fet, crec que el més maco hauria estat circular per les carreteres que passen entre aquestes muntanyes, però nosaltres no teníem pas tant temps.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Quan vam arribar a Kylemore Abbey, vam trobar-nos un munt de vehicles que volien entrar o sortir de l'aparcament mentre unes quantes persones tractaven d'organitzar-los. A nosaltres, per anar en moto, no ens van desviar cap a la zona més allunyada, sinó que ens van indicar un lloc on aparcar prop de l'entrada i des d'on ja es podia veure el famós edifici.


sergibuda.cat







Es tracta d'una mansió edificada el s. XIX pel metge i polític Mitchell Henry que actualment pertany a una comunitat de monges benedictines que van arribar el 1920 fugint dels horrors de la I Guerra Mundial a la seva Bèlgica natal. El conjunt visitable està format per la fotogènica mansió, un jardí victorià de sis acres envoltat d'una tanca, una església gòtica també del s. XIX, una enorme botiga de records, un restaurant, un bar i uns quants quilòmetres de camins per fer senderisme. A nosaltres ens va fer mandra pagar l'entrada (11,70 €) i més veient la cua que hi havia per agafar el bus que et permetia estalviar-te tota la patejada i fer la visita en un temps raonable, així que ens vam limitar a fer algunes fotos, visitar la botiga i prendre una Coca-Cola i un te que van acompanyar els petits entrepans que ens havíem preparat al matí.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat







Vam continuar per l'N59 cap a la costa meridional del magnífic Killary Harbour, en un fiord vigilat pel cim Mweelrea (817 m.) i al final del qual hi ha Leenane, on vam trencar cap a l'R336 per endinsar-nos a Joyce Country, un suggerent territori de pendents pedregoses dominades per incomptables xais que s'estén fins a Cong, una ciutat entre els llacs Corrib i Mask coneguda principalment perquè als seus voltants es va rodar la famosa pel·lícula 'The quiet man' (es conserva la cabana moblada), tot i tenir molts altres atractius.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Era el dia amb més quilòmetres i bona part d'ells els estàvem fent deixant de banda el Wild Atlantic Way i fent una certa volta per passar per Tuam i veure la magnífica i fotogènica High Cross (s. XII), ubicada des de feia uns anys dins de St. Mary's Cathedral, però ens vam trobar la porta tancada i sense horari ni cap indicació.


sergibuda.cat







La nostra decepció va anar en augment quan vam veure que l'oficina de turisme, on pensàvem informar-nos, no era allà on estava indicada. Ens va començar a ploure lleugerament, vam aprofitar per menjar una pasta comprada en una bonica pastisseria i vam decidir passejar una mica per veure el centre de Tuam i fer una mica de temps, tot esperant que obrís la catedral una mica més tard.


sergibuda.cat







Vam trobar per casualitat l'oficina de turisme, però estava tancada i en un cartell s'indicava que s'havia traslladat a una altra adreça, que vam buscar i trobar, per tornar-nos a trobar una oficina de turisme tancada.


sergibuda.cat







Vam acabar de fer la volta i vam tornar a la catedral, on teníem aparcades les motos sense saber ben bé si estaven ben aparcades o si ens tancarien la porta en algun moment, per canviar-nos i seguir el nostre camí.


sergibuda.cat







Si bé és cert que teníem molts quilòmetres per endavant (havíem pensat arribar a la vora d'Sligo per l'endemà entrar a l'Ulster, visitar Derry i acostar-nos a la Giant Causeway i això volia dir que ens en quedaven més de la meitat), les carreteres prometien velocitats més altes, tot i que va haver alguns trams en obres que ens van fer alentir la marxa.


sergibuda.cat







El temps s'havia portat molt bé amb nosaltres i només ens havien caigut unes gotes a Tuam i de sobte va aparèixer un núvol amb ganes de fer la guitza, però aquest cop no vam fer el ximple com uns dies abans, sinó que ens vam equipar completament. Fins i tot vam estrenar les manyoples impermeables...


sergibuda.cat

 

 





Malgrat tot, es tractava només d'un núvol i no va durar gaire, així que van anar caient els quilòmetres a bon ritme i fins i tot vam deixar enrera Sligo abans de començar a buscar allotjament i escric buscar perquè no en trobàvem (segons ens van dir) perquè era festa a l'Ulster i hi havia molta gent de pont. Per sort, a Morans Bar (Grange Co. Sligeach) ens van dir que hi havia un B&B acabat d'obrir que segurament tindria lloc, com així va ser. La Mairie, la mestressa, ens va dir que érem els seus segons hostes i va ser molt amable, deixant-nos lloc per aparcar les motos, reservant-nos on sopar (dels dos pubs propers, un no feia menjars i l'altre tenia festa setmanal) i oferint-se per dur-nos i després recollir-nos. Ens va temptar força amb l'oferiment, però no el vam acceptar i vam anar a sopar en una moto.


sergibuda.cat