La tarda anterior no vam ser capaços de localitzar cap bugaderia al centre, però sí que vam poder reservar un allotjament econòmic que en tenia, així que vam programar la bugada per a la tarda, quan ja haguéssim fet el check-in, i, aprofitant les previsions meteorològiques que vaticinaven una millora del temps, pel matí vam decidir visitar els voltants de Galway, començant per Oranmore Castle, un castell de propietat privada que ens vam trobar tancat (l'horari de la guia no coincidia amb el que hi havia penjat a la reixa).

En uns vint minuts ens vam plantar a Athenry, una ciutat històrica medieval situada a uns 23 km de Galway, fundada en el segle XIII per Meiler de Birmingham, qui la va envoltar amb un mur. És la ciutat murallada d'Irlanda que millor manté les parets, les quals encara són clarament visibles pels visitants com nosaltres. Athenry està situada en el cor d'un país ric en agricultura i es va fer famosa per la cançó tradicional The Fields of Athenry. El reconegut Festival Medieval d'Agost s'ha convertit en una atracció turística molt popular.

Vam dirigir-nos cap al castell, vam aparcar les motos al davant i vam entrar a visitar-lo. Bàsicament, vam visitar la torre de l'homenatge, com en la majoria de castells irlandesos. Paradoxalment, és conegut localment com King John's Castle, tot i que no es va edificar fins vint anys després del seu regnat.

Vam rodejar els murs i ens vam endinsar en el centre històric d'Athenry, on hi destaquen el priorat dominic i l'església de Saint Mary, des d'on s'accedeix a l'Athenry Heritage Centre, una sèrie d'exposicions interactives sobre el poble i la seva història. Vam veure uns altres turistes mig disfressats que entraven, però nosaltres volíem arribar a la visita guiada d'Oranmore i vam decidir no pagar els 7,50 € per persona que costava l'entrada.

Anava fent ruixats curts i intermitents que ens van obligar a aixoplugar-nos en algun moment, però que no ens van impedir passejar per la ciutat, que ja des d'antic tenia el privilegi de celebrar mercat a la plaça anomenada The Square, on s'alcen les restes d'una market cross (una creu que indicava aquest privilegi) de finals del s. XV.

Encara teníem una miqueta de temps i vam aprofitar per entrar en un pub (beneïts pubs) per hidratar-nos, escalfar-nos (en el cas de la Núria, que es va prendre un te), anar al lavabo i descansar una miqueta.

El 70% de la muralla que encara es conserva el composen algunes iardes de mur, algunes torres i una única porta, la North Gate, que és per on vam sortir de la ciutat per anar a buscar les motos.

No anàvem pas sobrats de temps quan vam sortir d'Athenry, però vam arribar a l'aparcament del Callasantius College d'Oranmore amb temps per lligar-ho tot ràpidament i dirigir-nos a l'entrada del castell, on ens vam tornar a trobar la porta tancada.

Vam tornar a equipar-nos i vam agafar l'N18 en direcció contrària a Galway fins a Kilcolgan, on ens vam desviar cap a l'N67, desfent el camí del dia anterior fins a Dunguaire Castle.

Es tracta del castell més fotografiat d'Irlanda (nosaltres només havíem aconseguit una taca el dia anterior) i es compon d'una torre-residència de 75 peus d'alçada amb una muralla de protecció a tocar de l'aigua de la badia de Galway en una petita llengua de terra poc més gran que el perímetre del castell.

És de propietat privada, de fet ho ha estat sempre, des que el clan Hynes el va edificar el 1520: va pertànyer a aquest clan fins el s. XVII, quan el va adquirir Oliver Martin, pare de l'alcalde de Galway Richard Martin Fitz. Aquesta família, tot i fer vida principalment al voltant de Tullira Castle,  el va posseïr fins el 1924, quan Oliver St. John Gogarty el va comprar i el va fer reviure amb una restauració a fons i establint-hi el lloc de trobada de les principals figures del moviment conegut com Celtic Revival. En aquestes reunions era habitual veure W.B. Yeats, George Bernard Shaw, Augusta, Lady Gregory i John Millington Synge. El penúltim propietari, des del 1954 fins el 1965, va ser Lady Christobel Ampthill, que el va acabar de restaurar i hi va viure. En l'actualitat, és Shannon Development, una corporació que gestiona nombrosos llocs històrics que ha convertit en atraccions turístiques .

De fet, hi ha un menjador amb llargues taules en el que s'hi celebren sopars medievals totes les nits dels mesos d'estiu amb actors caracteritzats que reciten literatura irlandesa i toquen música tradicional.

Tot passejant, ens vam acostar a Kinvara (Cinn Mhara en irlandès, que vol dir "cap del mar"), una petita vila antigament portuària que té en el castell veí el seu principal atractiu.

Vam mirar-nos les diferents ofertes gastronòmiques i ens vam acabar decidint per entrar a dinar a The Merriman Inn, on unes grans racions ens van fer sortir amb la panxa ben plena.

Tornant cap a les motos, no podíem apartar la mirada del castell, que ens atreia, com va atraure el 1969 a gent de Walt Disney, que hi va rodar Guns in the Heather, amb en Kurt Russell, o com va atraure deu anys més tard el Roger Moore, el James Mason i l'Anthony Perkins per protagonitzar North Sea Hijack (Rescate en el Mar del Norte).

De tornada a Galway, no ens va costar gens trobar Corrib Village, la residència d'estudiants on havíem reservat, perquè abans de sortir al matí ja l'havíem localitzat. Vam fer la bugada i vam aprofitar per descarregar fotos de les càmeres i per preparar la ruta dels següents dies.