El llit, enorme i còmode, ens va regalar el descans que necessitàvem i el full irish breakfast ens va carregar d'energia, així que ja només ens quedava carregar les motos i acomiadar-nos de l'amfitriona perfecta tot desitjant-li molta sort en la seva aventura empresarial.

Des de Grange i els seus voltants es pot gaudir de l'aclaparadora vista de Benbulben Mountain, una formació rocosa de 1.726 peus que ha protagonitzat passatges d'història (un parell d'accidents d'aviació i l'assassinat el 1922 dels "Noble Six", sis soldats de l'IRA), llegendes (les caceres dels Fianna, la lluita entre un senglar encantat i el guerrer Diarmuid Ua Duibhne enganyat pel gegant Finn McCool, l'enfrontament del s. VI entre St. Columba i Cúl Dreimhne per un llibre de salms de St. Finnian...) i poesies de W. B. Yeats (The Celtic Twilight i Under Ben Bulben). A més, tant la seva fauna (espècies de llebres i guineus) com la seva flora (l'Arenaria ciliata, que només viu a Groenlàndia i a Benbulben, i altres espècies de plantes de categoria àrtic-alpina) són excepcionals perquè tenen avantpassats a l'era glaciar i han sobreviscut pel microclima que els garanteixen l'alçada i l'exposició als vents de l'oceà.

No havia transcorregut mitja hora encara de la nostra sortida d'Amarillo B&B que ja ens va caure el primer ruixat del dia, tot i que a continuació va tornar a sortir el sol per recordar-nos que érem a Irlanda i que allà el temps és així de boig.

Vam entrar a l'Ulster i la veritat és que vam notar certes diferències: més trànsit, més gent, carreteres més modernes, moltes union jack i policia molt militaritzada.

Vam anar cap al centre de Derry, però no véiem on aturar-nos i aparcar les motos, així que finalment vam entrar a l'aparcament d'un centre comercial i les vam deixar a la vista del vigilant.

El centre històric encara conserva la muralla defensiva, nosaltres la vam travessar per Ferryquay Gate i vam dirigir-nos cap a The Diamond, on hi ha un memorial als habitants de la ciutat que van morir a la I Guerra Mundial, vam acabar de creuar tot el centre i vam pujar a la muralla per recòrrer-la sencera.

Ens va estranyar veure com feien pràctiques els bombers de la ciutat, calant foc en el pati just davant del parc per a continuació apagar-lo.

Mentre el temps semblava que voiia tornar-nos bojos (s'alternaven la pluja i el sol sense donar-nos temps per treure'ns el barret, obrir-nos la jaqueta i posar-nos les ulleres de sol, de tal forma que fins i tot vam arribar a necessitar-ho tot alhora), encara ens va estranyar més veure com els canons apuntaven cap a una zona de la ciutat i no pas cap als accessos dels possibles invasors.

Aquesta zona era la zona catòlica, la més pobre, i en ella eren clarament visibles els murals i altres pintades amb missatges polítics i de denúncia tant als sostres com a les parets dels edificis del barri catòlic, on hi destacaven el cementiri, el Celtic Park i St. Eugene's Cathedral.

En tot cas, nosaltres vam seguir el recorregut de la muralla, aprofitant el passeig per fer un altre cop d'ull a The Diamond, visitar St. Agustine's Church, descobrir la combinació arquitectònica del Tower Museum i escoltar una mica de música tradicional.

Vam baixar de la muralla i ens vam dirigir cap al Riu Foyle, passant per davant de The Guildhall, l'edifici de 1890 que fa de seu del Derry and Strabane District Council, i encara vam poder veure pancartes de la campanya del referèndum per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

S'estava celebrant The Foyle Maritime Festival que, entre altres activitats, acollia l'arribada de la Clipper Round the World Race, el que ens va permetre veure un d'aquests espectaculars vaixells.

Tot i que paral·lelament s'estava celebrant el Clipper Quay Kitchen Food Festival, vam controlar els nostres impulsos i vam dinar alguna cosa dels stands que hi havia a la riba del riu. El més curiós és que es va posar a ploure (quina novetat!) i la gent va seguir asseguda a les llargues taules menjant com si res i només es va aixoplugar quan es va intensificar el xàfec.

Vam tornar a creuar el centre per The Diamond per arribar-nos a Bogside, el barri catòlic, i veure de prop les pintades murals i els cartells reivindicatius i de denúncia.

Per no deixar caure a l'oblit els fets del 30 de gener de 1972 coneguts com el Bloody Sunday, a més de l'himne creat pels U2 hi ha un petit obelisc en el lloc dels fets amb els noms dels 14 manifestants morts gravats, però va coincidir que estaven fent feines de manteniment i pràcticament no el vam poder veure perquè havien d'anar protegint de la pluja els treballs a l'obelisc.

Tampoc no vam poder entrar al Free Derry Museum perquè estava en obres a causa d'una ampliació, així que ja no ens va quedar gaire més per veure d'aquest històric barri que encara manté viu el seu esperit combatiu, reivindicatiu, alternatiu i nacionalista, tot i que ha girat pàgina i ja no creu en la violència.

Vam anar cap a les motos i vam preparar-nos per marxar, però havíem de validar els tiquets de l'aparcament i per a això havíem de pagar... Vam creure que no era just pagar com dos cotxes i vam anar a parlar amb els vigilants que hi havia a la guixeta, que ens van contestar que podíem passar per la sortida de vianants, com així vam acabar fent per tot seguit agafar l'A2, creuar el Riu Foyle i seguir el nostre camí.

Com aquell qui diu, ja havíem fet el que volíem fer, que era visitar Derry, i només havíem de trobar un lloc per dormir prop d'un pub entre Derry i la Calçada del Gegant, però no es veien tants bed & breakfast com a la República d'Irlanda i alguns dels pobles en els que vam entrar, com Portstewart, semblaven més urbanitzacions que no pas pobles, així que quan vam trobar un cartell indicatiu entre Coleraine i Portrush, el vam seguir fins a arribar a Maddybenny Farm B&B, que estava al mig del no res, però que tenia una habitació lliure.

El lloc era molt maco i ens van donar una habitació en la que teníem tres llits grans (era comtres habitacions juntes), però no teníem possibilitat de sopar ni pub a la vora i ens feia mandra anar a menjar a alguna banda tal i com havíem fet el dia anterior, així que em vaig acostar a Coleraine i vaig comprar uns entrepans en una gasolinera.

De tornada a la granja, vam fer una petita passejada, vam veure que una zona estava preparada per acampar (de fet, hi havia gent acampada), que tenien tot tipus d'animals i que hi havia una sala de jocs i una pista per fer exhibicions hípiques, però el que més ens va cridar l'atenció va ser la inesperada visita que ens va fer un paó, que es va estar passejant per davant de les nostres finestres sense cap por potser per desitjar-nos bon profit i bona nit.