Vam esmorzar i vam anar a buscar la línia vermella del metro a Pershing Square fins a Hollywood/Highland, sortint a Hollywood Boulevard a quarts de deu tocats.

Hi havia moltíssimes coses per veure, però no sé per què ni com, ens vam llançar a llegir tots els noms dins les estrelles que hi ha al Passeig de la Fama.

El Grauman's Chinese Theatre, adjacent al Teatre Kodak i inaugurat el 1927, potser és l'edifici més emblemàtic de Hollywood Boulevard. A més de ser visualment cridaner i d'haver estat seu de la cerimónia de lliurament dels Oscars tres cops, és conegut perquè a l'exterior de l'edifici es troben impressionades les petjades de peus i mans de multitud d'artistes als quals es ret homenatge d'aquesta manera.

Allà mateix també hi havia el museu de cera Madame Tussauds, amb més de cent figures de cera de personatges famosos que representen l'esperit de Hollywood (amb Marilyn Monroe, Charlie Chaplin, Fred Astaire, Elvis Presley i altres personatges de l'època daurada), els clàssics moderns (amb Tom Hanks, Sylvester Stallone, John Travolta, Patrick Swayze...), la vida entre bastidors (amb Cameron Díaz, Eduardo Manostijeras, Jim Carrey, Whitney Houston, Quentin Tarantino o Uma Thurman), els superherois de Marvel (amb Thor, el Capità Amèrica, Iron Man, Spiderman o Man-Wolf), les festes glamuroses (amb Jason Derulo, Will Smith, Taylor Swift o Rihanna), el Far West (amb Robert Redford, John Wayne, Paul Newman o Clint Eastwood) i les icones del pop (amb Michael Jackson, Madonna o Selena).

Tot el Hollywood Boulevard és molt turístic, hi havia moltíssima gent i per tant també hi havia on gastar-se els dòlars. Vam entrar en una botiga amb una estàtua del premi Oscar a la porta per cridar l'atenció i fer-se fotos i algun souvenir ens vam firar.

Hi havia també el museu de cera Ripley's Believe It or Not, conegut pel dinosaure que surt per damunt del sostre, un Mc Donald's amb una 'M' gegant que semblava caure, la botiga de souvenirs La La Land, el Hard Rock Cafe, Harley-Davidson of Hollywood, Ghirardelli Soda Fountain &  Chocolate Shop, un espai ple de dolços de tots els tipus i productes sota llicència Disney, El Capitan Theatre...

Des de la vorera del davant, la imatge del Grauman's Chinese Theatre era realment impressionant i per això vam aprofitar per fotografiar-lo. Per primer cop vam veure el típic autocar escolar que surt a les pel·lícules mentre buscàvem la parada del autobús.

Des de Hollywood/Highland vam agafar l'autobús 222, que ens va dur a Hollywood Way/Riverside en una mitja hora llarga i després de dinou parades.

Teníem reservades les entrades des de feia temps per fer un tour guiat en castellà als famosos estudis cinematogràfics Warner Bros.

Ens van fer pujar en un vehicle i ens van començar a passejar per l'exterior de les instal·lacions de l'estudi cinematogràfic, passant per davant de grans edificis, zones verdes que ens van dir que es transformen en jungles, jardins, boscos o el que calgui, urbanitzacions, granges, cases aïllades, unifamiliars (moltes d'aquestes tenien oficines en el seu interior i el cotxes aparcats a la porta eren dels propis treballadors, una bona manera d'aprofitar l'espai i tenir vehicles al carrer que donen versemblança a l'escena), pobles antics, edificis de serveis i governamentals, vies elevades de metro, entrades al metro soterrat, cinemes...

Les instal·lacions són immenses, no tenen fi, i et pots trobar qualsevol cosa, com nosaltres que en un dels espais verds que ja he explicat que serveixen pel que calgui en aquell moment vam poder veure un esquirol anant a la seva (dubto que fos un actor).

La guia ens va anar localitzant pel·lícules, sèries o escenes concretes i també ens va explicar que tots aquests decorats són en realitat la base, doncs els modifiquen (canvien ròtuls, noms, colors, fanals... posen i treuen esquerdes, vegetació, brutícia... tot el que et puguis imaginar i més), aconseguint que un edifici, per exemple, representi els jutjats en una pel·lícula i el senat romà en una altra, i que a més juguen molt amb els plànols curts, mitjans i llargs, fent-te creure el que no és, malgrat que en l'actualitat tot això s'està substituint pels efectes digitals.

Vam poder veure com algunes estrelles tenien l'aparcament reservat, però no vam veure'n pas cap, ni tan sols els seus cotxes. Això sí, vam entrar a l'estudi on es gravava 'The Big Bang Theory' i vam poder veure els decorats de l'escala i del pis del Leonard i el Sheldon (no ens van deixar fer cap foto) asseguts a les graderies com si fóssim públic que assisteix a una gravació mentre ens van explicar la mecànica, el temps que s'hi estan, com es graven els riures....

Vam aturar-nos davant d'un edifici, vam baixar del microbus i vam entrar en un antic estudi museitzat que en la seva planta baixa estava dedicat a l'alter ego del multimilionari, industrial, playboy i filàntrop Bruce Wayne, el superheroi Batman, tot i que només a les pel·lícules, doncs les produccions i els drets de les sèries, inclosa Gotham, pertanyen a altres estudis.

A la planta superior, l'exposició estava dedicada a la saga cinematogràfica de Harry Potter, el jove mag que sorgí de la imaginació de J.K. Rowling. Entre els objectes, el Barret Seleccionador, que determina a quina de les quatre cases (Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw o Slytherin) ha de pertànyer cada estudiant que arriba a Hogwarts, estava a disposició per fer-se fotografies, però sense tocar-lo, amb un empleat que te'l posava al damunt del cap.

La següent aturada va ser a l'estudi vint-i-quatre, un estudi de 1935 en el que s'han rodat pel·lícules com 'Jezebel', 'Sergeant York', 'The big sleep', 'Calamity Jane', 'A star is born', 'Sayonara', 'The spirit of St. Louis' o 'Blade runner' i sèries com 'Flamingo road', 'Scarecrow and Mrs. King', 'Full house' o 'Friends', la sèrie que ha rebatejat l'estudi. En tot cas, es tracta d'un estudi en el que ja no es grava res, doncs està dedicat a exhibir els vehicles emprats a la saga Batman.

Vam tornar a sortir a l'exterior i ens vam dirigir al nostre microbus per continuar amb el tour, que ens va fer entrar en alguns dels tallers de construcció de decorats sense baixar del vehicle, el que deixa constància del tamany d'aquests tallers.

A la següent aturada la nostra guia es va acomiadar de nosaltres, doncs havíem arribat a l'edifici final de la nostra ruta. A l'inici, vam trobar-nos amb explicacions i objectes relacionats amb l'inici de la pel·lícula: esbossos, maquetes, dibuixos originals, ninos, vestits... la tasca del departament artístic, una tasca que podies imitar en alguns panells interactius.

Mentre ens sobrevolaven avions, zeppelins i fins i tot cotxes, vam poder veure vehicles a escala, maquetes, una càpsula gravitacional i una escombra que estava preparada per volar.

No vam poder jugar amb l'escombra voladora, però sí que ho vam poder fer en l'escena d'una taverna de la pel·lícula 'El Senyor dels Anells' preparada per crear una il·lusió òptica per l'espectador.

Vam poder veure l'escenari principal de 'Two and a half men', la sèrie de comèdia protagonitzada durant les primeres vuit temporades per en Charlie Sheen i acabada després de dotze temporades uns mesos abans de la nostra visita.

També hi havia el decorat del cafè Central Perk, amb el seu famós sofà i les grans tasses de colors, però no era pas l'únic de la divertida sèrie 'Friends', doncs també hi havia el futbolí i la nevera del pis dels nois, els maniquins dels actors amb vestuari emprat a la sèrie i molts altres objectes i fotos.

Fent una mica de cua, vam poder pujar a una de les motos de Batman i participar en una escena de persecució que després podies comprar. El decorat era tot ell una escenografia virtual, el que es coneix col·loquialment com un croma, i en un monitor podies veure't per així actuar amb més naturalitat.

Ni la Núria ni el David ni jo vam comprar el vídeo, mentre que el Jaume no va voler fer la cua i es va posar a jugar amb un personatge d'animació que imitava els moviments que ell feia.

En una altra sala vam veure tot de vitrines amb objectes molt preuats, com algunes estatuetes de premis Oscar, l'Smith & Wesson model 29 de calibre 44 de 'Harry el Brut', el dirigible de 'Blade runner', l'exoesquelet que va vestir en Tom Cruise a 'Edge of tomorrow', la capa de 'Superman', objectes de la saga Harry Potter, l'extractor d'errades de 'Matrix' o el barret i les botes que Larry Hagman lluïa en el seu paper de JR a 'Dallas'.

L'última parada era, com no podia ser d'una altra manera, la botiga de regals i records, anomenada Central Perk, tot un paradís per als cinèfils i els seguidors de sèries. En el meu cas en concret, vaig comprar un parell de tasses del Central Perk, una per a mi i l'altra per a la Vicky.

A quarts de quatre de la tarda sortíem dels estudis, vam caminar uns deu minuts fins a Olive Avenue amb Hollywood Way sense que hi hagués ni una ànima pel carrer ni veiéssim on dinar. Llavors vam estar esperant l'autobús 222 uns tres quarts d'hora (ja pensàvem que no passaria pas) i vam baixar a Hollywood Boulevard amb Vine Street. En total, va ser una hora i mitja de viatge. Això sí, com a mínim, quan vam baixar de l'autobús ens vam endur la sorpresa de veure les icòniques lletres HOLLYWOOD a l'horitzó.

Vam veure l'estrella dedicada a Alfred Hitchcock, algun edifici diferent i una escena curiosa, doncs no vam saber si hi havia un policia en moto, si un policia havia aturat una moto o si tot era una escena que s'estava filmant, tot això mentre ens dirigíem cap al 6654 de Hollywood Boulevard per menjar els millors hot dogs de tot Califòrnia a Skooby's, però ens el vam trobar tancat.

Passaven de les cinc de la tarda quan vam entrar al pub/bar esportiu Rusty Mullet a la confluència de Hollywood Boulevard amb Las Palmas Avenue. Ens vam demanar unes cerveses fresques, hamburgueses i tacos.

Vam entrar a Hollywood & Highland Center, unes galeries comercials a cel obert presidides per dos grans elefants que disposen del millor mirador a Hollywood Boulevard per gaudir de la vista de les icòniques lletres HOLLYWOOD a Mount Lee.

Sortint de les galeries comercials, vam veure que la botiga Harley-Davidson estava oberta, vam entrar i en un moment de distracció del Jaume li vam comprar un brodat com a regal.

Vam tornar a agafar el metro fins a Pershing Square per tornar cap a l'hotel, on vam arribar sobre les nou del vespre, quan començava a fer-se fosc. Estàvem força cansats (a més de les visites, els llargs desplaçaments havien sumat cansanci) i ens havíem posat les botes amb el dinar a mitja tarda, així que no vam pas pensar en sopar res.

En tot cas, abans de posar-nos a dormir, jo vaig tornar a abraonar-me a una finestra per tornar a fotografiar la teulada on es va gravar el vídeo de la cançó 'Where the streets have no name' dels U2.