Al final, vam acabar sortint de Sitges més tard del que hauríem volgut fer-ho, la sort era que havíem quedat al proper restaurant 101 bocatas a La Gornal, tot i que ni així no anàvem a tenir temps per esmorzar.

Com que no érem un grup gaire gran (gaire gran per la quantitat de motos que acostuma a assistir a les sortides mensuals de Mototurisme.cat), les normes es van relaxar una mica i vam poder esmorzar abans de començar la ruta.

Vam tornar enrera per l'N-340 fins L'Arboç, vam passar per Sant Jaume dels Domenys i vam iniciar la pujada de la TP-2442, amb les seves espectaculars vistes. La llàstima va ser que tant aquesta carretera com la següent, la TV-2443, que va d'Aiguaviva a Vila-rodona, estaven força humides.

Vam anar cap a El Pla de Santa Maria i vam entrar a Figuerola del Camp per agafar un camí rural que ens anava a portar a les rampes del Coll de Lilla, però ens vam trobar circulant per uns carrerons estrets en els que no vèiem ni el carrer pel que havíem de tombar.

Com que cadascú anava al seu propi ritme, gaudint de la conducció sense patir i sense molestar, les mini-aturades per reagrupar-nos van ser una constant durant la ruta del matí.

A Vilanova de Prades sí que ens vam aturar a descansar, de fet vam entrar al bar i vam prendre alguna cosa mentre entràvem en calor, doncs estàvem a tres graus centígrads i es notava.

Es va decidir variar una mica la ruta inicialment plantejada per anar a buscar carreteres menys humides i va ser tot un encert, doncs no només vam trobar asfalt en millors condicions, sinó que la temperatura també va pujar ràpidament, empesa per un sol que va començar a il·luminar-ho tot.

Finalment, vam arribar al Restaurant Mas d'En Romeu de Mont-roig, on teníem reservat per dinar bé i a bon preu, tal i com havíem fet a la II Hivernal Mototurisme.

En acabar de dinar, ens vam acomiadar dels que només ens havien acompanyat fins llavors i dels que van anar a comprar algunes coses que ens feien falta i vam anar cap a la Masia Castelló, on vam arribar després que el Sergi i el Gorka patissin un ensurt al trencall de la C-44.

Com que no anàvem a ser gaires a dormir, vam decidir no muntar les tendes i dormir en comunitat a la sala-menjador, tot i que una parella sí que va voler intimitat i va acabar muntant-la on ho cada any. Vam fer una volteta al poble, vam descarregar les motos i ens vam posar còmodes mentre el sol començava a donar pas a la lluna.

Uns vam anar a buscar llenya mentre el Minino encenia la llar de foc i els altres netejaven la sala i organitzaven taules i cadires. El problema el vam tenir amb la llar de foc, que no tirava i ens omplia la sala de fum. Finalment, vam aconseguir que anés tirant mentre manteníem la porta d'entrada tancada.

Vam obrir les primeres cerveses de la tarda i les vam acompanyar amb patates fregides i altres aperitius que, malgrat haver dinat com animals, es feien lloc als nostres ventres.

Va aparèixer més gent, tant de la que s'anava a quedar a passar la nit com de la que no ho anava a fer, com la Cristina, que encara arrossegava l'encostipat que l'havia obligat a perdre's l'Estrella de Javalambre la setmana anterior. I també va aparèixer un pernil!

I xerrant i rient es va fer l'hora de preparar el sopar... Teníem menjar per a un regiment i el vam anar fent tot a les brases de la llar de foc, per tot seguit seure a taula i menjar-ne una part (era impossible que ens ho acabéssim tot). Després, cerveses, patxarans i altres licors mentre seguíem xerrant, rient i agafant son, fins que es va fer l'hora d'anar a dormir.

Quan ens vam llevar la majoria, ja havien marxat el Sergi i l'Esther, que tenien un compromís. Ens vam anar espolsant la mandra i vam esmorzar (no, no vam passar gens de gana en aquesta hivernal).

A l'hora de recollir, vam tenir una dificultat afegida, que va ser encabir tot el menjar que va acabar sobrant, doncs amb el que ens vam emportar encara podríem haver passat un altre cap de setmana.

Plegar taules i cadires, escombrar i fregar i ja no va quedar res més a fer que acomiadar-nos d'uns companys magnífics amb els que és un plaer coincidir. Del viatge de tornada cap a casa, res més a dir que, com la resta del cap de setmana, va fer força vent, però vam pujar tranquil·lament per la costa sense cap entrebanc.