II Hivernal Mototurisme.cat |
L'hora de sortida eren les deu del matí i el lloc l'Hotel Amèrica d'Igualada, així que un cop enllestits tots els preparatius, vaig sortir de casa cap a Igualada per arribar cap allà dos quarts i mig i així tenir temps per esmorzar alguna coseta abans de començar la ruta, però no vaig preveure que la C-15 estaria tallada per obres i que la volta que havies de fer era considerable i vaig acabar arribant a tres quarts tocats per descobrir que el David també s'havia apuntat, encara que només a la ruta. |
|
No vam aturar-nos fins a Vilanova de Prades, on després de la pausa en David va marxar cap a casa per tal d'arribar a dinar, mentre nosaltres seguíem buscant corbes per traçar. |
|
|
La següent aturada va ser a La Figuera i tampoc no va ser en algun lloc on poder prendre alguna cosa, sinó que va ser a tocar d'una fonda tancada i sota un senyal que ens prohibia aparcar allà, situació que em va fer pensar força sobre el sentit de la vida... |
|
Vam seguir de ruta fins que a les dues del migdia en punt (puntualitat anglesa) ens vam presentar al Restaurant Mas d'en Romeu a Montroig del Camp per dinar. |
|
Després de dinar vam anar cap a Masia Castelló, que és una població abandonada en fase de restauració a tocar de Vandellòs, on teníem els permisos corresponents per plantar-hi les nostres tendes i fer servir el menjador. |
|
Mentre el Javi, amb algun ajudant, tenia cura del sopar, altres van començar a fer còrrer la ratafia en un ambient molt agradable i massa calorós per ser una hivernal, tal i com alguns van voler deixar palès fent-se una foto. |
|
|
|
Vam fer una gran U al menjador per tal de caber tots per sopar al voltant de la llar de foc que el presidia, mentre seguíem fent-la petar i començava a còrrer el vi. |
|
En acabar, ens vam animar amb la cantada de cançons populars i amb el rom cremat a la vora del foc, doncs es tractava de passar una bona estona. |
|
La resta de la nit fins que vam anar a dormir (uns més d'hora que altres) va passar en un tres i no res entre ampolles de ratafia i cubates de Bacardí com en un petit pessebre mentre històries, acudits i cançons sortien de les nostres goles. |
|
Ens vam llevar d'hora i ja ens estaven esperant uns croissants, tot i que els que tenien més gana encara van poder-se atipar amb unes botifarres amb seques, mentre anàvem recollint i descobríem un llac de núvols a tocar de la Masia Castelló. |
|
A Vandellòs mateix vam parar a repostar i vam veure que una moto havia punxat, així que els més manetes van treure les seves eines i van reparar la roda. |
La ruta de diumenge va ser un altre seguit de corbes i ports de muntanys fins que vam aturar-nos a La Mussara, on l'apuntalada església de Sant Salvador és l'únic edifici que es mig manté dempeus i serveix de punt de partida cap al cim del Cingle de les Airasses, des d'on es gaudeix d'una meravellosa vista, a no ser que et passi com a nosaltres, que vam gaudir d'una meravellosa boira, tot i que vam tenir la compensació d'estirar-nos sobre l'herba una estoneta. |
|
|
|
|
|
El dinar va ser a Montblanc i un cop acabat, ens vam acomiadar i jo vaig tornar cap a casa guiat per l'Stelvio, que anava cap a Sant Boi. |
|
|
|
|