La bodega que ens va tocar (es veu que n'hi havia vàries i les repartien seguint un criteri secret) va ser Bodegas Real a la Finca Marisánchez, una bodega familiar força antiga que la generació actual ha renovat i que està intentant fer-se un lloc al mercat. Nosaltres vam ser els únics visitants, el que va fer que la visita guiada fos ràpida i profitosa, acabant amb un petit minicurs de cata de vins.

D'allà vam marxar cap a Villanueva de los Infantes, visita molt recomenada per la nostra guia a les bodegues. Després d'aparcar el cotxe, vam anar cap a la majestuosa Plaza Mayor del segle XVII, conformada per balaustrades de fusta a la banda sud, arcades de mig punt als cantons i a la part alta de la plaça l'església de San Andrés i la casa del rector, a més d'unes figures rememorant l'obra cabdal de Miguel de Cervantes.

D'allà parteixen els principals carrers de la vila antiga, molt ben conservats i plens de cases senyorials. A més, en alguns dels carrers hi havia unes teles que feien que la calor no fos tan alta i que feien el passeig molt agradable.

Vam aparcar a la Plaza de España, que és de forma triangular i està presidida per l'ajuntament i la Fuente de los Delfines, del segle XVIII. La llàstima va ser que estava en obres i no es podia gaudir d'ella totalment.

Després de menjar unes tapes en una terrasseta, vam anar a Almagro, que té molt més nom que no pas Villanueva de los Infantes. Vam tenir la bona sort de coincidir amb el festival de teatre clàssic, però la mala sort que aquell dia no hi hagués res que ens convencés per assistir-hi. El passeig per aquesta localitat de Campo de Calatrava també et porta a èpoques passades i més daurades que no pas les actuals, tot i que per mi no té l'encant de Villanueva. Això sí, la seva Plaza Mayor, anteriorment plaça d'armes i fira de comerç, impressiona força pels dos costats enfrontats de construccions de dos pisos.

Vam haver d'esperar un miqueta per poder entrar al corral de les comèdies, l'únic teatre del segle XVII que s'ha conservat, possiblement per l'ús com a fonda que se li va donar i per haver estat tapiat durant bastants anys. Encara s'hi representen funcions durant el festival de teatre clàssic, però aquell dia no n'hi havia cap (hauríem intentat assistir-hi), hi caben unes tres-centes persones i les àudioguies t'informen sobre els costums de l'època.

En sortir del teatre, vam fer una miqueta més de volta i vam tornar cap a Daimiel per descansar de la passejada i de la forta calor. A l'hora de sopar, vam sortir a buscar un bar de tapes i vam acabar sopant la mar de bé en un que hi havia a tocar de l'església de Santa María la Mayor.

Aprofitant la fresca (comparat amb la temperatura que ens havia fet durant el dia), a l'hora de tornar cap a l'hotel vam tornar a passar per la Plaza Mayor, on hi ha plantada una olivera mil·lenària.