Vam esmorzar en un bar que hi havia a tocar de l'hotel i vam sortir d'Albacete per l'N-430 fins que vam arribar a Ossa de Montiel, on ens vam desviar seguint les indicacions cap a les Lagunas de Ruidera. En arribar on s'acabava el camí, vam baixar del cotxe i vam admirar aquesta meravella de la naturalesa.

Vam girar cua perquè per allà només es podia continuar a peu i no teníem intenció de fer una excursió. Poc més enllà, vam tornar a aturar-nos per gaudir del paisatge.

En una altra zona vam trobar uns grans aparcaments, xiringuitos i una llacuna en la que estava permès banyar-se i navegar. Ens vam mullar una mica els peus i ens vam fotre una Coca-Cola, un Nestea i unes patates fregides.

De camí a Daimiel, vam decidir desviar-nos una mica per passar per Campo de Criptana, que a més de tenir el dubtós privilegi d'haver estat la cuna de la Sara Montiel o el Luís Cobos, presumeix de tenir en el seu terme municipal els famosos molins contra els que lluità el quixot convertits en gegants.

La veritat és que no sé si seran precisament aquests molins o no els de la famosa novel·la, doncs n'hi ha molts per la zona, però el cas és que n'hi ha deu ben a tocar l'un de l'altre i tres d'ells són originals dels segle XVI.

Com que feia moltíssima calor, vam marxar sense ni voltar pel poble. En arribar a Daimiel, vam buscar l'hotel, vam fer el check-in, vam descarregar i vam sortir a voltar una mica més que res per picar alguna cosa, però gairebe tot estava tancat a aquelles hores i vam haver de conformar-nos amb el que ens van poder servir en una geladeria prop de la Plaza España, el cor de la ciutat manxega.

Vam tornar cap a l'hotel, on teníem dues nits reservades amb una oferta on hi estaven inclosos una visita a una bodega a Valdepeñas, la visita a Las Tablas de Daimiel i un sopar manxec, i vam disposar que el sopar fos aquella mateixa nit, la visita a la bodega l'endemà al matí i el recorregut pel parc natural el matí del dia que marxàvem.