Entre que som lents i que no teníem pressa, vam acabar sortint prou tard i amb tota la calma del món, doncs només havíem de fer els menys de dos-cents quilòmetres que separaven Sitges de Valjunquera i arribar amb el temps suficient per poder voltar una mica per Alcañiz.

Res més sortir, vaig notar que el fre del darrera no estava ben muntat i frenava molt poc i que la cadena necessitava ser tensada, però no teníem altra opció que marxar de vacances... Entre Tarragona i Reus, mentre anava pel carril de l'esquerra, la moto va començar a fallar i em vaig aturar al voral. Vaig veure que s'havia deixat anar el filtre de l'aire i que faltava el cargol de la tapa, així que la Núria es va quedar esperant-me i jo vaig anar al Leroy Merlin de Tarragona a comprar un cargol.

Si el tema de la cadena i el del fre es podien prendre com anècdotes del viatge, el desenganxar-se el filtre ja suposava un seriós avís de la moto dient que no volia anar de vacances o com a mínim així ho vaig entendre jo. Ens vam acostar al McDonald's de Reus per picar alguna cosa i decidir què fèiem.

La decisió va ser dolorosa: no marxàvem de vacances en moto. La Núria va tornar cap a Sitges, jo vaig anar a Berga, on vaig canviar la 800 pel cotxe de la Montse, vaig tornar cap a Sitges per recollir la Núria i l'equipatge i vam marxar cap a Valjunquera, on vam acabar arribant ja prou tard.

L'Hotel Portal del Matarraña va ser tot un encert, molt maco, molt net, molt nou i amb un tracte exquisit. Com que ja era prou tard, vam decidir no anar cap a Alcañiz i sopar al mateix hotel.