Navarredonda de Gredos - Ciudad Rodrigo

348 Km.

Gintònics medievals

Després de passar una mala nit (el cabreig de la Núria no la deixava ni dormir) i de posar-nos fins el cul amb l'esmorzar, el pla era el següent: deixàvem tot recollit i fèiem el check-out, deixant les maletes a recepció, jo duia a la parrilla de la moto a la Núria fins l'estació de tren d'Àvila, on ella recollia el cotxe, tots dos anàvem a la base de les grues a recollir l'equipatge que encara duia, després passàvem per l'hotel a recollir la resta de l'equipatge i d'allà cap a Ciudad Rodrigo, aturant-nos a La Alberca.


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Teníem la reserva feta a partir de les dotze del migdia, que és l'hora a la que vam arribar a recollir-lo. Mentre esperàvem que ens l'entreguessin, vam trucar a l'empresa de les grues per assegurar-nos que hi hauria algú a la base i llavors ja van començar a intentar-nos convèncer per portar-la el dilluns a un taller multimarca a Talavera de la Reina, tot i que nosaltres sabíem que les nostres esperances passaven per anar a un concessionari oficial gran que pogués tenir un alternador.


sergibuda.cat 


 

 

 

 

 


Vam sortir d'Àvila i vam tornar per on havíem vingut, passant a tocar del curiós poble La Hija de Dios. Com es diran les filles d'aquesta població? Nétes de Déu? No, es diuen hijenses.


sergibuda.cat
 












Per arribar a Mombeltrán, havíem d'anar per l'N502, passant per davant de La Venta del Obispo (la carretera on s'havia espatllat la moto) i La Venta Rasquilla (la carretera on hi havia l'hotel de la nit anterior) i superant el Puerto del Pico.



sergibuda.cat 












Un cop a Monmbeltrán, encara vam haver de preguntar com arribar a la base i un cop allà esperar que arribés el gruista i ens obrís, estona que vam aprofitar per parlar per telènfon amb el Raúl del VOCS Madrid (merci!) per tal que ens recomanés si portar la moto a Toledo o a Madrid i per mirar-nos des de lluny la silueta del castell de Mombeltrán.


sergibuda.cat











Un altre cop, vam passar pel Puerto del Pico, aquest cop vaig fer unes corbetes al meu ritme i després vaig esperar el cotxe. Va ser una pena passar dos cops per aquí i no poder aturar-nos i visitar la calçada romana que el travessa, doncs és una de les millor conservades de l'estat espanyol, però és que eren quarts de tres de la tarda i encara havíem de començar la ruta planificada.


sergibuda.cat







Després de recollir l'equipatge a l'hotel, vam continuar per la mateixa carretera, però cadascú al seu aire, de tal forma que vaig haver d'aturar-me a El Barco de Ávila a esperar que arribés la Núria.


sergibuda.cat







Vam deixar enrera la Sierra de Gredos per entrar al Parque Natural Las Batuecas y Sierra de Francia i part del camí el vàrem fer acompanyats per una parella en una BMW que vam alcançar.


sergibuda.cat







Ens vam aturar a La Alberca, doncs el Manolo m'havia comentat que era un poblet força maco i vam decidir visitar-lo, tot i que ens va costar una mica aparcar i ho vam acabar fent en un dels aparcaments que hi ha als afores.


sergibuda.cat







La idea que teníem era la de donar una volteta, perdent-nos una mica pels seus carrers, tot i que feia caloreta, ja eren les cinc de la tarda i dúiem unes quantes voltes amunt i avall per l'avaria de la moto del dia abans. A més, com es normal, la Núria estava emprenyada per haver de fer el viatge en cotxe.


sergibuda.cat







En el nostre passeig vam descobrir la Iglesia Parroquial Nuestra Señora de la Asunción, acabada al segle XVIII i dominadora de la vila mercès la seva robusta i esbelta torre del segle XVI.


sergibuda.cat







El traçat urbà s'ha mantingut inalterable durant segles i les construccions noves han respectat fidelment l'estil original, per tant no és d'estranyar que el 1940 es declarés Conjunto Histórico-Artístico Nacional, sent el primer poble que rebia aquesta distinció.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







El centre neuràlgic de la vila és la Plaza Mayor, un conjunt d'edificacions amb porxos aixecats amb columnes de granit i fusta, principalment de casatanyer, que també data de l'època que va del segle XVI al XVIII, quan es va reconstruir gran part de La Alberca, sembla ser per la prosperitat econòmica dels seus habitants.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat







En una de les terrasses vam prendre alguna cosa fresqueta i ens vam tornar a sentir estafats, sense que arribés a ser tan escandalós com a Àvila. També s'ha de dir que les tapes anunciades pintaven molt bé i no semblaven ser gens cares (dependria del tamany). En el centre de la Plaza Mayor, hi destaca la creu de granit que corona la font, de la que raja aigua fresca tot l'any.


sergibuda.cat







A més de les moltes botigues de souvenirs, vam poder veure vestigis de la indústria agroalimentària i del comerç típics de la zona, basats en els pernils, els embotits, els foratges i els dolços, entre els que hi destaquen els torrons.


sergibuda.cat







Continuant pel carrer Tablado, l'artèria principal del traçat, vam arribar a la Plaza San Antonio o Plaza del Padre Arsenio, on hi ha una creu i unes columnes portades del Convento de Nuestra Señora de Gracia a San Martín del Castañar per recordar aquest sacerdot.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







La tornada cap a la part alta de la vila, on havíem aparcat, la vam fer sense trepitjar la Calle Tablado, perdent-nos pels carrerons i tenint la sensació que també ens perdíem en el temps.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Ens van cridar molt l'atenció els magnífics dintells de granit que aporten una certa monumentalitat a les cases albercanes. Generalment, vam trobar cisellat l'any de la construcció de la vivenda i fins i tot algun dibuix, però també n'hi ha d'històrics, com un amb l'escut de l'Orden de Santiago o un altre amb el de la Inquisición, tot i que aquesta peça escultòrica s'ha anat perdent amb els anys.


sergibuda.cat







Per combatre l'alta humitat dels mesos d'hivern, les façanes orientades a l'obaga estan protegides per taulons de fusta imbricats.


sergibuda.cat







Abans de marxar de la que es pot considerar la capital de la Sierra de Francia, vam refrescar-nos en una altra de les seves fonts, la del carrer Barrionuevo, d'on brollava una aigua clara i molt fresca.


sergibuda.cat







Deixar enrera La Alberca i el seu magnífic entorn i arribar-nos a Ciudad Rodrigo va ser un passeig que ens va portar en poc més de mitja hora de ruta.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat










Tot i haver un Parador a Ciudad Rodrigo, no el vam poder reservar amb l'oferta de la Núria perquè no es podia reservar només la nit de dissabte, així que entre tota l'oferta que vam trobar per internet, ens vam decidir per l'hotel Conde Rodrigo I, que estava al centre històric i que disposava d'un prometedor gastro-bar anomenat Entrecopas.


sergibuda.cat







El cotxe el va poder aparcar la Núria no gaire lluny i jo vaig deixar la moto a la mateixa Plaza San Salvador, davant de l'hotel i al costat d'una BMW GS amb matrícula del Regne Unit.


sergibuda.cat







Després d'acomodar-nos, vam sortir a donar una volta i vam veure a tocar del nostre hotel el Palacio de la Marquesa de Cartago, a l'altre extrem de la plaça la catedral i a la vora la Plaza del Buen Alcalde, una plaça quadrada amb porxos força curiosa, que sembla que data del segle XV.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







D'allà vam anar cap a la zona de les muralles i el fossat, on se celebrava la festa Caballeros del Alarde, unes jornades medievals en les que vam contemplar les disfresses, els tallers (en un d'ells els nens feien galetes) i les paradetes (en una d'elles vam comprar alum).


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Com que no havíem dinat, ens vam acostar a la Plaza Mayor i vam seure en un bar per prendre alguna cosa, però com ens passa sempre en aquestes contrades, sense saber si t'entra la tapa o no, però la veritat és que vam encertar molt el lloc.


sergibuda.cat







Davant mateix, teníem l'ajuntament, un edifici renaixentista del segle XVI, que és molt curiós perquè fa forma de lletra ela, tot i que és conseqüència d'una ampliació de primers del segle XX.


sergibuda.cat







La Plaza Mayor és força agradable, hi destaquen (com a tot Ciudad Rodrigo) cases nobles, com la Casa del Marqués de Cerralbo, en la que podem veure un bonic fris plateresc, i hi ha un munt de bars i terrasses. De fet, nosaltres vam passar per dos terrasses més per fer-nos passar la gana i la set.

sergibuda.cat





sergibuda.cat







De tornada a l'hotel, vam entrar a l'Entrecopas, on jo encara vaig menjar alguna cosa, mentre la Núria passava directament a gaudir d'alguns dels gintònics especialitat de la casa.

sergibuda.cat

sergibuda.cat







En un moment que em vaig aixecar per anar al lavabo quan jo també m'havia afegit a la degustació de combinats, em van dir: "beautiful bike!". Era el propietari de la BMW, que era gal·lès i que estava de vacances amb la seva dona. Vam estar xerrant de motos i de logística i vam intentar provar totes i cadascuna de les ginebres que hi havia, a més de celebrar l'aniversari de la dona.

sergibuda.cat





sergibuda.cat

 

 





Quan ens van fotre fora de l'Entrecopas perquè anaven a tancar, els guiris i la Núria van anar a dormir, però jo encara vaig tenir esma per sortir a passejar per Ciudad Rodrigo i entrar a un parell de locals.


sergibuda.cat