Ens va costar llevar-nos perquè la nit havia estat molt llarga, però ho vam fer, ens vam dutxar, ens vam vestir i vam anar a la Plaza Mayor a esmorzar en un bar.

Vam tornar a l'hotel, vam acabar de recollir, vam fer el check-out, vam carregar l'equipatge al cotxe i quan vam engegar la moto van sortir al balcó els nostres companys de barra de la nit anterior per acomiadar-se de nosaltres, que vam creuar la muralla de Ciudad Rodrigo una mica ressacosos.

Vam creuar el Puerto de Perales, que separa les províncies de Salamanca i Càceres, i al cap de poc vam aturar-nos en una gasolinera per repostar i la Núria em va dir que potser seria millor anar separats i així jo podria agafar alguna altra carretera i gaudir una mica més del viatge. Vaig aprofitar per prendre'm una Coca-cola que m'ajudés a tornar a ser persona i em vaig sorprendre a l'hora de sortir un altre cop a la carretera.

La ruta no va ser res de l'altre món, doncs entre el meu estat, la calor que feia i la carretera sense gaire interès ni paisagístic ni de conducció... Només el trosset a tocar del riu Tajo, els seus afluents i algun embassament va tenir algun alicient.

Vaig arribar a la porta del Parador quan la Núria estava acabant de fer el registre, vam acomodar-nos a la fantàstica habitació que havíem reservat i vam decidir que sortiríem a menjar alguna cosa.

A la vora del nostre hotel, vam trobar la tapería del Restaurant Torre de Sande, que feia molt bona fila i vam decidir entrar-hi. Jo em vaig demanar una tapa i em van mirar amb cara estranya, contestant-me que aquella era la que et posaven amb la consumició. La Núria se'n va demanar dues i jo una, apart de la de regal, i prou feines vam tenir per acabar-nos-les i això que estaven per llepar-se els dits!

Feia moltíssima calor i vam veure que les poques coses que hi havia obertes estaven tancant, així que vam decidir anar a fer una bona becaina i sortir després. A més, la Núria va haver de barallar-se molta estona amb l'assegurança per finalment pactar que la moto la duien a casa i que a ella la repatriaven el dimarts des d'Àvila. Quan vam sortir, l'oficina de turisme que teníem al carrer del darrera de l'hotel estava tancada. Tot i així, ens vam acostar a l'Arco de la Estrella, que encara es podia visitar pagant la corresponent entrada i accedint-hi per la Torre del Bujaco, que alberga un centre d'interpretació on s'explica una bona part de la història de la ciutat i que permet unes magnífiques vistes ente els seus merlets.

Vam poder recòrrer un tros de muralla, acostant-nos com no havíem pensat que ho podríem fer al famós estel i a la venerada figura de la Mare de Déu de l'Estel.

Un cop acabada la visita, vam poder comprovar a peu de carrer com la porta és esbiaixada a causa de la remodelació de Manuel de Lara Churriguera per encàrrec de Bernardino de Carvajal, que volia facilitar l'entrada de carruatges al seu palau.

Per aquesta conegudíssima porta d'entrada al casc antic de Càceres nosaltres vam entrar a la part nova per la Plaza Mayor, un immens rectangle amb edificis amb porxos del segle XVI que s'ha utilitzat com fira d'artesans, plaça de toros, mercat i escenari de tornejos i jocs de canyes des de la reconquesta cristiana, és a dir que la vida urbana ha girat al seu entorn.

Vam passejar una mica per la part nova, començant el recorregut pel comercial carrer Pintores, però un cop vam arribar a l'Avenida España ja havíem perdut tot l'interès per seguir passejant per ella perque no queda res anterior a l'últim terç del segle XX, així que vam tornar a la Plaza Mayor acabant de voltar i vam sopar en una de les moltíssimes terrasses que hi ha.

Aprofitant que la temperatura havia baixat una mica, vam passejar una estona més i vam trobar un bar en un pati interior amb palmeres i una font que no parava de rajar. Allà vam prendre'ns una copa en un ambient relaxat i una mica més fresc.