Com que no teníem l'esmorzar inclós, ens vam acostar a un forn/granja proper per esmorzar tranquilament per, a continuació, carregar les motos i sortir de Segòvia, travessant el casc antic i donant una mica de volta, però això ens va permetre gaudir un cop més de la imatge de l'aqüeducte romà.

En un tres i no res vam ser a Àvila, el que ja no va resultar tan fàcil va ser aparcar les motos, doncs després d'intentar-ho sense èxit al voltant de la Calle Humilladero, vam entrar a la ciutat intramurs, vam buscar i vam acabar sortint per un altra porta al Paseo Rastro, on vam deixar les motos a ple sol.

Per la mateixa porta per la que havíem sortit amb les motos, vam entrar-hi caminant i vam començar a recòrrer el traçat urbà de l'antiga Àvila en direcció a on crèiem que trobaríem l'oficina de turisme.

L'oficina era enorme i molt moderna, però tots els fulletons eren de pagament, només hi havia una persona per atendre i a més estava ocupada, així que vam marxar totalment decepcionats i vam seure en una terrasseta on vam demanar una Coca-Cola i un Nestea. Ens va agradar que ens posessin un tast de xoriço de caça, però no ens va agradar gens que ens cobressin 7,80 €!

Vam veure passar un trenet i vam pensar que seria una bona manera de fer una visita ràpida a la ciutat i mentre estàvem intentant informar-nos una noia ens va oferir el servei d'un petit vehicle (una moto amb lloc pel conductor i dues files de seients) que també voltava Àvila mentre pels altaveus s'explicava allò que es veia. Ens ho vam pensar bé i vam decidir esperar a l'ombra el quart d'hora que faltava per la sortida del següent tour guiat.

Va arribar el Tuk-Tuk i vam pujar sense estar gaire convençuts, doncs el conductor feia pinta de quillo, però va arrencar i ens vam disposar a gaudir de la volteta.

Vam resseguir les muralles per la seva part externa des de Calle San Segundo, passant per la Plaza de Santa Teresa i la Puerta del Alcázar, gaudint de les explicacions gravades que sortien pels altaveus.

A la zona intramurs vam passar pel Palacio de los Dávila, la Plazuela del Rastro, la Plaza del Mercado Chico, el Torreón de los Guzmanes i la Iglesia de Santa Teresa, deixant-nos clar el tuk-tuk que pel seu tamany era una elecció intel·ligent a l'hora de visitar la ciutat.

Vam creuar una porta i vam passar a tocar de les motos, resseguint altre cop la muralla en sentit horari fins que vam travessar el riu Adaja, mentre el nostre guia anava aturant de tant en tant la gravació per complementar o ampliar ell les explicacions, sorprenent-nos molt gratament.

A continuació, vam pujar fins Los Cuatro Postes, que és un humilladero que data originàriament del segle XII i que conserva algunes llegendes al seu voltant, a més d'oferir una de les millors vistes del recinte murallat.

De tornada a l'altra riba del riu, vam acabar de fer la volta a la ciutat mentre la gravació i el xòfer-guia ens anaven explicant diferents aspectes històrics i culturals de la vila castellana.

Sense temps per descansar (volíem aprofitar al màxim les hores a Àvila), vam entrar a la Casa de las Carnicerías, vam pagar el tiquet per visitar la muralla, vam agafar l'àudioguia i vam pujar les escales fins el capdamunt.

Vam gaudir de les vistes i de les explicacions, doncs el servei d'àudioguia era el més complet que havíem vist mai, amb inici automàtic de les explicacions per localització i amb fotos que les complementaven. Això sí, vam patir força amb la calor que feia a aquella hora del migdia.

El recorregut va acabar a la part més baixa de la ciutat, a mitja pujada vam comprar begudes fresques en una botiga de queviures i ja al centre vam buscar un lloc on menjar alguna cosa, però entre la clavada que ens havien fotut a la terrasseta a primera hora i que ens anaven agobiant per tal que entrèssim en algun local, no ens venia gaire de gust. Finalment, vam entrar en un i vam demanar unes tapes, doncs no volíem menjar-nos un bistec a preu de chuletón i teníem la impressió que ens anaven a prendre el pèl.

Per païr el dinar i no passar tanta calor, vam voltar una miqueta pel carrers del voltant, entre els que hi destaca la Plaza del Mercado Chico, que és el centre neuràlgic del nucli urbà des de temps dels íbers i que és on hi va haver el fòrum romà i on hi ha l'ajuntament.

A tocar de la Puerta del Alcázar, hi havia un altre tram de muralla visitable, així que vam agafar l'àudioguia i vam pujar les escales, tot i que el tram era molt més petit (per sort, doncs en total vam recòrrer els 1.700 metres visitables). Això sí, al fresc interior d'una torrassa es podia gaudir d'un àudiovisual força entretingut.

Amb la satisfacció d'haver aprofitat el temps i d'haver gaudit de la visita a Àvila, vam anar a buscar les motos, tot i que teníem el regust de boca d'haver estat en una ciutat on hi ha gent que s'aprofita dels turistes i on hi ha gent que no ha evolucionat i en temes polítics i religiosos encara està ancorada en una època molt fosca.

Vam sortir creuant el riu Adaja i agafant l'N-403 en direcció a Toledo, per després desviar-nos cap a l'AV-905, però ens vam passar el trencall i vam acabar arribant fins El Tiemblo, on vam estudiar-nos el mapa i girar cua fins agafar l'AV-902, molt concorreguda per banyistes que s'acostaven a l'embassament del Burguillo.

Tot i que la intensitat del trànsit va baixar força, es notava que estàvem en una zona turística (els paratges es mereixen milers de visites), però la conducció era agradable. Creuant Navaluenga, vam trobar-nos amb el bar motard Pit Lane, on vam aturar-nos per conèixer-lo i refrescar-nos.

Poc més tard, mentre creuàvem Hoyocasero, la moto de la Núria es va aturar per un problema elèctric. Vam estar mirant i tot semblava que estava sense bateria, així que el nostre diagnòstic va ser: alternador cascat. Vam avisar l'assistència i vam començar a pensar què fer, doncs era divendres a les vuit del vespre, teníem una reserva d'una nit a uns dinou quilòmetres d'on érem, l'endemà una altra a Ciudad Rodrigo i a la meva moto no hi cabíem tots dos i les bosses.

Finalment, vam decidir que jo carregués a la meva moto tot el que duia la de la Núria, excepte la bossa amb les coses d'acampar, anés fins l'hotel, fes el check-in, descarregués i tornés a buscar-la a ella. Així vaig fer i en arribar a Hoyocasero estaven acabant de carregar la moto a la grua, que se l'enduia a la base a Mombeltrán.

La veritat és que va ser una pena, doncs la jornada havia estat fantàstica, amb una visita molt profitosa a Àvila, una molt bona ruta, el descobriment d'un bar motard i el descans al Parador de Gredos, a Navarredonda de Gredos, un edifici senyorial de pedra i fusta. Ara ens havíem de replantejar el cap de setmana i la resta de les vacances, però havíem d'esperar a saber alguna cosa de l'assegurança i del taller on anés...

Per treure'ns el disgust, vam demanar-nos un chuletón de Ávila per sopar, acompanyat d'un bon vi i després de relaxar-nos en una de les terrasses, vam anar a l'habitació i vam llogar per internet un cotxe pel cap de setmana.