Vam tornar a agafar l'autobús per anar cap al centre després d'esmorzar a l'alberg. La nostra primera visita va ser a Rosenkrantztårnet i Håkonshallen, és a dir al castell de Bergen i al Museu de la Ciutat de Bergen. La torre Rosenkrantz data del segle XV, encara que les parts més antigues provenien del castell del rei Magnus Lagabøte cap a l'any 1270 i que ha sofert modificacions, ampliacions i reconstruccions. Per altra banda, Håkonshallen és una sala de pedra medieval que va ser construïda per primera vegada com a residència reial i sala de banquets sota el govern de Håkon Håkonsson el segle XII i també ha sofert canvis al llarg dels anys, arribant a ser utilitzada com a graner, tot i que en l'actualitat s'utilitza molt per a cant de corals i música de cambra.

Un cop acabada la visita, vam prendre alguna cosa a la cafeteria que hi havia allà mateix mentre decidíem què fer amb el temps que ens quedava a Bergen.

Estava clar que era impossible veure tot el que volíem veure, així que havíem d'escollir. El Pedro i la Txaro van preferir anar al Sjøfartsmuseum, és a dir al Museu Marítim, aprofitant per passejar una mica tant a l'anada com a la tornada, passant per Nykirken, l'Òpera, Johanneskirken i el parc Julemarked Byparken.

Mentre, la Rosa, la Núria, el Jordi i jo vam anar al Hanseatiske Museum, al Bryggen. Es tracta de la casa d'un dels comerciants alemanys de la Lliga Hanseàtica que van comercialitzar peix i gra de la seva oficina a Bergen des del 1350 fins al 1750 i en ella s'hi mostra com vivien i treballaven, així com es repassa la història d'aquests comerciants i la important influència que van exercir a la ciutat.

Abans de retrobar-nos amb el Pedro i la Txaro, vam aprofitar per mirar-nos alguns aparadors i fins i tot comprar una samarreta de H-D Bergen per regalar al Jaume.

Un cop ens vam tornar a reunir, ens vam dirigir plegats al Mercat de Peix per (aquest cop sí) dinar-hi i, en acabat, vam tornar a agafar l'autobús en direcció a l'alberg.

Vam agafar els vehicles per anar a veure l'stavkirke (església de fusta) de Fantoft, una reconstrucció (va patir un incendi provocat el 1992) de l'església del segle XII construïda a Fortun (Vestland) que el 1883 es va traslladar al barri de Fantoft. Ens va costar una mica trobar-la perquè no estava indicat, però finalment vam arribar-hi i, després de pagar els 42 € de l'entrada, visitar-la.

La nostra intenció era fer el màxim de quilòmetres possibles per acostar-nos a Fredrikstad, on volíem arribar l'endemà, així que havíem de dirigir-nos en direcció est cap a l'interior del continent, però això a Noruega no vol dir que deixis de veure aigua i bona prova d'això són les obres d'enginyeria que vam trobar pel camí, com l'Osterøybrua, el pont que dóna accés a l'illa d'Osterøy i pel que no vam circular, o el Fyksesundbrua, el pont de 344 metres que a causa d'aquesta llargada va patir problemes relacionats amb l'aerodinàmica fins que se li van fer unes modificacions el 1945. Tots aquests ponts són substituts d'antics ferris.

En un moment de la ruta, vam entrar en un túnel d'aquests que no s'acabaven mai i quan pensàvem que apareixeria la sortida, el que vam trobar va ser una rotonda! He de dir que tenia dues sortides i que la que no vam agafar estava tallada per obres, però en tot cas vaig aturar-me un moment i em vaig girar per fotografiar-la. I si això sembla espectacular, he de dir que formava part del Hardangerbrua, que és el pont de 1.380 metres (el més llarg de Noruega) que després vam veure en construcció. Aquest pont va ser inaugurat al cap d'un any del nostre pas i tant a una banda com a l'altra enllaça amb túnels llarguíssims que tenen una rotonda al seu interior.

Ens vam dirigir al moll de Bergekai, on vam pagar els 42 € que ens van demanar pel trajecte de deu minuts en ferri fins a Brimnes, un ferri que va ser substituït l'agost de 2013 pel Hardangerbrua.

A quarts de set de la tarda vam arribar a Eidfjord, vam decidir buscar allotjament i, com ens acostumava a passar, vam trobar-nos complet el primer lloc on vam demanar disponibilitat. Vam preguntar a Bergslien Turistheim i ens van oferir tres habitacions dobles per uns 155 €. Ens vam instal·lar i pràcticament ja no vam fer res més apart de sopar plegats en una de les habitacions, doncs un xàfec ens va treure les ganes de passejar (ja ens havíem mullat pel camí).