07/08/2012 Vassenden - Bergen 209 Km. |
Bergen, ciutat catalana |
Vam
deixar el càmping a tres quarts de nou del matí i vam
tornar a agafar l'E39 en direcció sud-oest, seguint el
traçat del riu Jølstra fins els llacs Movatnet i
Bergavatnet a tocar del Førdefjorden, llavors vam
encarar-nos direcció sud per anar a buscar el
Sognefjorden. |
|
|
|
|
|
|
|
|
A
quarts de deu del matí ja érem al moll del port de Lavik,
on anàvem a agafar el ferri que ens conduiria per 51 € a
Oppedal, a l'altra banda del Sognefjorden, però com que no
sortia fins a quarts d'onze, vam anar a una estació de
servei Statoil per repostar gasolina per les motos, gasoil
pel cotxe i cafè pels cafeters (recordeu que tenien el
termo que els garantia servir-se de franc). |
|
|
|
|
|
A
les onze i cinc minuts tornàvem a arrencar i com que fins
a Bergen no anàvem a canviar de carretera, vam decidir
anar una mica per lliure. Jo anava primer i quan ens
estàvem acostant a la capital del comtat de Hordaland,
vaig afluixar una mica el ritme per tal de reagrupar-nos,
la Núria no va trigar a arribar a la meva alçada, però el
trànsit va començar a ser molt més intens i, per tant, no
hi havia manera que podessin atrapar-nos ni el cotxe ni la
moto. Tampoc no veia on aturar-me i molt menys quan a més
la carretera es va convertir en autovia, així que vam anar
circulant en direcció a Bergen centre. |
|
|
|
|
|
|
La
Núria i jo vam aparèixer al centre de Bergen sobre dos
quarts d'una i al cap d'un moment vam començar a
trucar-nos entre els uns i els altres. S'esperava que
nosaltres trobéssim els altres, però no teníem ni idea
d'on érem ni molt menys d'on eren els altres amb les
indicacions que ens donaven. Per casualitat, primer ens
vam trobar amb el cotxe, però llavors es va complicar
bastant comunicar-nos amb l'altra moto perquè em trucaven
a mi i si jo conduia no podia contestar i vam conduir més
del que hauria estat desitjable perquè el Jordi es va
agobiar una mica per circular amb el remolc i per no
trobar on aturar-se. De tota manera, vam acabar
trobant-nos tots. |
|
|
Fins
i tot abans de trobar-nos amb el Jordi i la Rosa,
nosaltres ja vam intentar agafar allotjament en un hotel
que ens recomanava la guia turística, però estava ple.
Quan ja estàvem tots reunits, vam mirar al YMCA Hostel i
també estava complet, així que vam anar a l'oficina de
turisme. Ens va atendre una noia que no volia reservar-nos
res, com passa a moltes oficines de turisme, doncs només
et donen la informació per evitar situacions estranyes. De
tota manera, vam aconseguir que ens truqués a alguns llocs
i quan es va tornar a dirigir a nosaltres ens va dir: "bé,
podem continuar en català, no?". Finalment, vam aconseguir
reservar per 211 € una habitació quàdruple i dues lliteres
a l'habitació comuna a l'alberg Bergen Vandrerhjem Montana als
afores de la ciutat. Abans d'anar-hi, però, vam passar pel
banc per canviar moneda, doncs ens estàvem trobant que els
imports petits sempre els podíem pagar amb tarjeta, però
en canvi els grans, principalment allotjament, molts cops
els havíem de pagar en metàl·lic. |
|
|
|
|
|
|
|
Vam
anar cap a l'alberg, ens vam instal·lar (la Núria i jo vam
lligar amb les xarxes de Pacsafe el nostre equipatge) i
vam dinar al menjador comunitari, on unes noies
valencianes ens van donar algunes indicacions. Per anar
cap al centre, vam anar a buscar l'autobús que ens havien
indicat i sobre les quatre de la tarda començàvem a fer el
turista. |
|
|
|
|
|
A
Bergen hi ha dues visites inexcusables que estan a tocar
l'una de l'altra i nosaltres vam començar pel barri
Bryggen (en català es tradueix per "moll" i antigament
s'anomenava Tyskebryggen, que en català vol dir "moll
alemany"), l'antic barri dels comerciants de la lliga
Hanseàtica. És Patrimoni de la Humanitat i està construït
en fusta. De fet, podríem dir que està reconstuït en
fusta, doncs els primers edificis eren del segle XIV, però
un gran incendi els va cremar pràcticament tots el 1702 i
no és pas l'únic incendi que ha patit al llarg de la
història. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En
sortir del Bryggen no ens vam dirigir cap al castell, sinó
que vam anar en direcció contrària per endinsar-nos en el
Mercat del Peix o Fisketorget,
l'altra gran atracció turísitca de Bergen. Es tracta d'un
mercat que ja existia el 1276 en una plaça al centre de la
ciutat i que ha estat controlat per la lliga Hanseàtica,
per l'ajuntament, pels pescadors i pels comerciants, prova
de la seva importància. També ha anat movent-se i
actualment està repartit entre el modern edifici
Torghallen a Strandkaien (és l'edifici que a la planta
superior conté l'oficina de turisme) i les paradetes a
Vågsbunnen, tot a Zachariasbryggen. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Per
acabar de situar-nos i tenir una visió de tota la ciutat,
vam decidir agafar el trenet turístic (120 € tots sis)
allà mateix. En el recorregut d'uns tres quarts d'hora vam
passar pel Mercat del Peix, la llacuna Lille
Lungegårdsvann i l'antiga porta de la ciutat, vam pujar
pel carrer Flellveien i ens vam aturar deu minuts al
mirador Tippetue per gaudir de la bona panoràmica de tot
el centre i el port. Tot seguit, vam tornar al Bryggen
passant pels pintorescos carrers al voltant de
Mariakirken, Håkonshallen i la torre Rosenkrantz. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
decidir fer una volta pel nucli antic de la ciutat i
durant aquesta volta vam veure el Roll & Rock American Diner i vam
decidir prendre unes cerveses per 61 €. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
acabar de donar la volta al centre i quan ens dirigíem cap
al Mercat del Peix per sopar ens vam trobar tot de motos
custom davant d'un bar, però no ens hi vam ficar perquè ja
era tard. |
|
|
|
El
Fisketorget ja estava tancat, així que vam haver de buscar
un altre lloc per sopar i al mateix Zachariasbryggen vam
seure a la terrassa d'un restaurant per turistes. Allà ens
vam trobar amb un cambrer de Vilassar de Mar que ens va
explicar que eren molts els estudiants catalans que anaven
a Noruega durant les vacances d'estiu, doncs es podien
col·locar fàcilment i el sou mínim era de 2.000 €. En
canvi, a l'hora de parlar dels costos, compartir pis
estava més o menys al preu de Barcelona, el menjar un 30%
més car i l'alcohol a preus prohibitius. Respecte al
sopar, vam pagar uns 160 €, però s'ha de dir que ens va
caure alguna ració que no havíem demanat i que no vam
pagar i que el cambrer es va 'oblidar' de cobrar alguna
cosa. |
|
|
|
El
dia ja no va donar gaire més de sí, doncs al final vam
acabar agafant l'autobús de tornada cap a l'alberg a
quarts d'onze de la nit. |
|
|
|