06/08/2012 Bud - Vassenden 349 Km. |
Trollstigen i Geirangerfjord, paradisos naturals |
Ens
vam llevar, ens vam anar espavilant i, com el dia
anterior, vam decidir que el cotxe comencés la ruta quan
estés llest (a dos quarts de nou) i que les motos ja
l'atraparíem. |
|
Havíem
previst esperar-nos al ferri de Sølsnes, però ens vam
trobar abans d'arribar a Molde, per tant vam fer plegats
el túnel Fannefjordtunnelen que circula per sota de
l'aeroport de Molde i el mar per arribar a l'illa Bolsøya,
de la que se surt per l'altra banda pel Bolsøybrua, el
pont de 555 metres que connecta un altre cop amb el
continent. |
|
|
|
Sense
temps per aturar-nos-hi, a peu de carretera vam veure la Veøy
Kirke, l'antiga església medieval de Veøy construïda
en pedra cap a l’any 1200. És una església romànica amb
arcs rodons dedicats a Sant Pere, disposa de 400 butaques
i ha passat per una gran quantitat de remodelacions i
restauracions. |
|
El
ferri ens va dur de Sølsnes fins a Åfarnes a la
confluència dels fiords de Romsdal, Langfjorden, i
Rødvenfjorden i ens va costar 45 € per a un trajecte d'uns
deu minuts i poc més de tres quilòmetres. |
|
|
|
|
|
Vam
desembarcar a Åfarnes i vam continuar per la carretera 64,
vam vorejar l'Isfjorden i un cop a Åndalsnes vam aprofitar
per fer la compra en un Rema 1000 i repostar gasolina poc
abans d'agafar el trencall cap a Valldal. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
encarar-nos a Trollstigen (en català l'escala del trol),
una carretera mítica que ens feia molta il·lusió recòrrer.
Just abans d'encarar el tram ascendent amb les onze
paelles i desnivells de fins el 10%, vam veure uns trolls
de fusta al càmping que porta el nom de la carretera, però
estàvem tan excitats que no vam aturar-nos davant el senyal de trànsit d'atenció amb els trolls
a fer la foto típica. Vam decidir pujar per separat per
fer-la cadascú al seu ritme i a mi personalment se'm va
fer curta, així que vaig fer-la també de baixada i vaig
tornar a pujar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La
cascada Stigfossen cau del vessant de la muntanya uns 320
metres i hi ha altres salts d'aigua que fins i tot ens van
mullar en algun dels revolts. Al pas hi ha un aparcament
gran i un edifici de serveis amb una línia molt moderna
des d'on surten els camins que et porten als diferents
miradors. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Gairebé
a dos quarts d'una del migdia vam sortir de l'aparcament
de Trollstigen per anar en direcció a Valldal, que estava
a uns trenta-cinc quilòmetres. La carretera estava ben
asfaltada i el traçat era divertit, de fet bona part del
recorregut era el del riu Valldøla pel centre de la vall,
però vam haver d'anar en compte per la quantitat d'animals
(cavalls, vaques i ovelles) que vam trobar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
arribar a Valldal a l'hora de dinar i vam aprofitar que
teníem taules a la nostra disposició al moll per fer-ho. A
més, havíem de decidir per on continuar la ruta, doncs
podíem agafar allà mateix el ferri que recorria i feia la
visita turística del Geirangerfjord o una mica més enllà
agafar un ferri molt més curt per creuar-lo i continuar
per carretera. |
|
|
El
debat estava obert perquè la carretera que teníem per
endavant prometia bons paisatges i un port espectacular de
baixada a Geiranger i el ferri ens assegurava veure un
gran fiord, doncs com que cada dia anàvem perdent una mica
de temps ja prevèiem que no en tindríem per fer-ho més
endavant. Per acabar de complicar-ho, el vaixell turístic
costava 257 € que finalment vam pagar per pujar-hi a bord. |
|
|
|
|
|
|
|
El
trajecte de dues hores de duració, malgrat fer-lo en unes
alçades d'any en què els salts d'aigua tenien molt poc
cabal, va ser espectacular, no és estrany si tenim en
compte que estem parlant d'un fiord que és Patrimoni de la
Humanitat. A més, vam tenir la sort de gaudir d'un temps
esplèndid. Com la resta de la gent que estava a bord, ens
vam tornar bojos i vam fer prop de quatre-centes fotos i
dotze vídeos que he intentat reduir al màxim. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Durant
el recorregut, vam creuar-nos amb el ferri de la ruta
Valldal a Eidsdal que havíem desestimat agafar,
l'Hurtigruten, un altre vaixell que feia el mateix
recorregut que nosaltres en sentit contrari, un petit
creuer, kayaks i alguna altra embarcació petitona.
També vam poder veure el recorregut de la carretera 63
conegut com Ørnesvingen ("carretera de l'àliga" en català)
amb les onze paelles que no anàvem a fer. |
|
|
|
|
|
|
|
Vam
preparar-nos per continuar la ruta per la carretera 63,
que a partir de Geiranger començava un traçat ascendent
que ens anava a fer pujar per sobre dels 1.000 m,
canvian-nos el paisatge per muntanyes pelades amb moltes
neveres, salts d'aigua i llacs, a més d'oferir-nos
panoràmiques sobre el fiord. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
fer part del recorregut cadascú al seu ritme per tal de
gaudir de la conducció i de les vistes sense condicionar a
la resta, però sí que ens vam anar reagrupant allà on feia
falta, com a l'hora d'agafar la carretera 15 en direcció
Stryn a vint-i-tres quilòmetres de Geiranger. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A
Geiranger havíem arribat a les cinc de la tarda, però
havíem decidit fer ruta i arriscar una mica amb el tema
allotjament perquè era la única manera d'avançar en el
nostre viatge. Un cop ens vam posar a buscar on dormir, no
les vam tenir totes amb nosaltres, doncs al primer lloc on
vam preguntar estava ple. De tota manera, vam trobar una
casa per 102 € al càmping Jølvassbu de Vassenden. |
|
|
|
|
La
nostra cabana estava entrant a mà dreta i tocant al riu
Jølstra, per tant no és d'estranyar que el Pedro i jo ens
remulléssim una mica els peus, tot aprofitant la bona
temperatura que teníem, així com vam aprofitar les taules
que teníem al voltant de la cabana per seure-hi una
estona, fer la xerrada i prendre alguna cervesa, tot i que
el dia ja no va donar per gaire més apart de menjar-nos ja a
l'interior el sopar que com sempre preparava la Rosa en un 99%. |
|
|
|
|
|
|
|