Encara no eren dos quarts de nou que ja sortíem del càmping, doncs jo crec que vam espavilar més del que era habitual pel fàstic que ens feien alguns racons d'aquella casa.

El nostre plantejament pel dia era fer tants quilòmetres com fóssim capaços per la carretera que voreja els fiords, l'Fv17, utilitzant els ferris que anaven enllaçant trams de carretera, igual que ho feien els llarguíssims ponts i túnels.

Al terme municipal de Meløy, quan anàvem vorejant el Holandsfjorden en direcció a Forøy, ens vam veure en l'obligació d'aturar-nos per gaudir de l'espectacle d'Svartisen, el conjunt de glaceres format per Vestre Svartisen de 221 Km², que és la segona glacera continental més gran de Noruega, i Østre Svartisen, que amb els seus 148 Km² n'és la quarta.

A un quart i mig de deu del matí vam arribar al moll del port de Forøy, just per embarcar. Vam pagar els 42 € en total que costava i a dos quarts vam salpar en direcció a Agskardet, on vam arribar-hi al cap d'un quart.

En menys de trenta quilòmetres ja érem al port de Jektvik, on vam agafar el ferri que per 90 € ens havia de dur a Kilboghamn. En el trajecte d'una hora i escaig de duració vam aprofitar per menjar una mica de formatge navarrès i tastet sec berguedà.

Vam recòrrer els vint-i-cinc quilòmetres que ens separaven d'Stokkvågen o, el que és el mateix, de l'entrada al fiord Sjona per resseguir els seixanta-sis quilòmetres de la riba d'aquest fiord fins a Nesna, sorprenent-nos l'alta velocitat d'alguns dels vehicles que anaven en la nostra direcció i amb els que havíem coincidit al ferri.

En arribar al moll dels ferris vam entendre la pressa dels altres vehicles, doncs acabava de salpar un ferri i nosaltres havíem d'esperar-nos prop de dues hores. Vam aprofitar per repostar els vehicles, per dinar en una de les taules que hi havia al mateix moll i per veure ferris d'altres línies.

Vam pagar 57 € per un trajecte d'uns vint minuts que ens estalviava uns cent quilòmetres i una hora i vint minuts de ruta, per tant és molt lògic que es corri per agafar-lo o que no s'agafi i es volti el Ranfjorden.

Al poc de baixar del ferri a Levang ens vam trobar una tarda amb un sol espectacular i una vegetació molt diferent, doncs hi havia molts arbres i boscos, tot i que seguia havent muntanyes pelades amb neveres de diversos tamanys. Vam decidir travessar Mosjøen sense aturar-nos-hi i posar-nos a buscar allotjament no més enllà de les cinc de la tarda, doncs els dos dies anteriors havíem patit força per trobar on dormir.

A les cinc menys algun minut vam veure el Fjellheimen Kro Motell Hytter a peu de la carretera a Majavatn, vam demanar disponibilitat i ens van oferir un parell de hytters amb plantes al sostre per 108 €.

Ens acabàvem d'instal·lar quan van aparèixer un parell de motos Harley-Davidson amb dues persones cadascuna. Es tractava d'una parella amb dues criatures i la moto del pare tenia problemes. Duien un mes fora i tornaven cap a Trondheim (a uns tres-cents quilòmetres). La mare amb un dels fills va seguir ruta i va aparèixer un cotxe amb uns amics que va recollir l'altra criatura mentre el pare intentava arreglar alguna cosa. Vam deixar-li les nostres eines i fins i tot li vaig donar la idea d'usar un espàrrec repara-punxades per tapar una fuga d'oli a la zona del canvi de marxes que li va permetre marxar cap a casa poc abans que nosaltres ens poséssim a sopar i anéssim a dormir.