El dia anterior havíem deixat l'E10 per agafar la 818 en direcció a Gravdal i Ballstad per buscar allotjament, arribant als afores de Ballstad a Sjøstrand Rorbuer & Fisk, que és on ens vam allotjar, però no vam veure res d'aquest poble pesquer que està a la petita illa de Ballstadøya per l'hora i per la distància. Per esmenar aquesta errada (el propietari del càmping d'Stokmarknes ens l'havia recomanat), després d'esmorzar vam agafar les motos i el cotxe i ens vam acostar al centre d'aquesta vila a l'est de la muntanya d'Skottinden, doncs era molta distància per fer-la a peu amb el temps que teníem i al cotxe no hi cabíem tots.

Sobre tres quarts de deu del matí (més tard de l'habitual, però ja havíem visitat Ballstad), vam acabar de carregar l'equipatge, vam tornar enrere fins a la coneguda E10 i vam continuar la nostra ruta fins que vam agafar el trencall cap a Nusfjord i Rorbu per la carretera local Fv807 mentre ens anava plovent intermitentment.

Nusfjord és el poble de pescadors per excel·lència de l'illa de Flakstadøya, però aquesta activitat ha anat perdent pes en l'economia local enfront del turisme, fins al punt que per entrar-hi s'havia de pagar una entrada de 50 NOK, doncs més que un poble, amb només una cinquantena de persones vivint-hi, és un museu. Sí que érem turistes i sí que anàvem a fer el turista, però allò ens va semblar massa i no hi vam entrar. Això sí, vam mirar i vam fer fotos entre els arbres, els matolls, els cartells i els assecadors de bacallà abans de marxar.

Possiblement, més que les 50 NOK per cap va ser que no anàvem pas sobrats de temps (havíem d'agafar un ferri i dos dies abans ja n'havíem perdut un) i que estava plovent el que va provocar que no entréssim a Nusfjord, en tot cas un Arc de Sant Martí va semblar que ens donava la raó davant de la impassibilitat de les ovelles.

Vam tornar a l'E10 i mitjançant ponts i túnels vam seguir avançant en direcció a Å, passant per localitats com Flakstad, Ramberg, Mølnarodden, Hamnøy, Moskenes, Sørvågen o Tind.

Vam passar un túnel i vam aparèixer en un aparcament, aquest era el final de l'E10 i l'aparcament per poder visitar Å. En tot cas, després d'aparcar el que vàrem fer va ser el segon esmorzar, després vam entrar a una botiga de souvenirs en la que la Núria i jo ens vam comprar uns brodats amb el logo d'Å i finalment vam agafar el camí que ens duia realment al poble.

Pràcticament el primer que vam veure va ser la Bakeriet på Å, un forn tradicional de pedra i a la llenya que data de 1878 i elabora pa deliciós i pastes de canyella entre altres especialitats. A més de visitar-lo i malgrat haver menjat just abans, no vam poder estar-nos de comprar-hi alguna cosa.

En aquelles dates, encara es tractava d'un poble de pescadors que havia evolucionat cap al turisme, però actualment s'ha convertit en un poble-museu a l'estil de Nusfjord amb pagament per entrar-hi. A l'agost del 2012 es podien visitar el Norsk Fiskeværsmuseum (museu de la pesca noruega) i el Lofoten Tørrfiskmuseum (museu de la pesca del bacallà a les Lofoten), però l'horari no va coincidir amb la nostra visita.

A la una del migdia vam marxar d'Å pel Camí del Rei Olav, que és el nom d'aquest tram de l'E10, per dirigir-nos al port de Moskenes, on vam arribar-hi mitja hora més tard.

Al ferri ens van fer preu de grup i ens va sortir per uns 342 € les sis persones, les tres motos, el cotxe i el remolc per un viatge d'unes tres hores i mitja que vam emprar per dinar uns macarrons que dúiem cuinats i envasats al buit des de Berga i per descansar una mica.

Vam arribar al port de Bodø a un quart de set de la tarda, vam desembarcar i vam anar directament a posar gasolina. No ens en sabíem avenir de ser en una ciutat de més de cinquanta mil habitants, amb el paisatge, els carrers i el trànsit que això comporta. Acabàvem d'abandonar les illes Vesterålen i Lofoten i ja les enyoràvem.

Sortint de Bodø, vam agafar l'Fv17, la carretera de la costa, i vam començar a buscar un lloc per allotjar-nos aquell vespre, però a diferents càmpings en els que vam demanar disponibilitat ens van dir que estava ple.

La veritat és que ens vam començar a posar una mica nerviosos, però finalment al càmping Mevik ens van oferir una casa d'un particular per uns 95 €. Estava bastant bruta i quan ens vam acostar a la recepció per pagar vam veure que també estava plena d'andròmines i brutícia, per això no és d'estranyar que el càmping acabés tancant i desapareixent i que per internet es trobin comentaris d'aquest tipus. En tot cas, vam poder sopar, mirar l'horitzó intentant retrobar les estimades illes i dormir.