Vam tornar cap a les motos i vam sortir de Biarritz en direcció cap a Bayonne, que era el nostre destí i on teníem reservada una habitació en un Etap on pensàvem dormir-hi tots tres.

Després de que la Núria (havíem reservat habitació per a un sol ocupant i així ens estalviàvem un 25% del preu) descarregués els bultos a l'hotel, vam marxar cap al centre i vam aparcar les motos a tocar de la muralla, on vam trobar-nos aquesta meravella.

Es tracta d'una ciutat a molt curta distància del mar, entre dos rius (el Nive i l'Adour) i a tocar de muntanyes, el que li atorga un caràcter mescla d'aquestes circumstàncies geogràfiques, com també és mescla de poders (religiós -catedral-, militar -com tota ciutat fronterera, de fet les baionetes deuen el seu nom a haver-se defensat els baionesos amb un ganivet lligat al fusell per mancança de pólvora- i civil -és una de les subprefectures del departament dels Pirineus Atlàntics-) i de cultures (coneguda com la capital cultural del País Basc, les cultures gascona i francesa també hi són molt presents). Curiosament, el traçat medieval i les seves edificacions dibuixen un paisatge urbà excepcionalment harmoniós, tot i el mosaic de caràcters de la ciutat.

La catedral data del segle XIII, va ser declarada patrimoni de l'humanitat per l'UNESCO com a monument del camí de Santiago, té dos campanars de 85 m. d'alçada i a la banda sud hi té el claustre, al que no vam poder accedir-hi a causa d'unes obres de rehabilitació.

La vida als seus carrers és molt animada, amb molt comerç, locals d'oci, terrasses, artistes de carrer... Fins i tot els gats es queden embadalits observant el moviment!

Coneguda com és pel seu pernil, el formatge de llet d'ovella, la seva xocolata (va ser el primer lloc a França on es va treballar el cacau), les angules, els confits, el foie-gras... no és gens estrany que a tocar del riu i del mercat hi trobéssim la Foire au Jambon de Bayonne, que es tradueix en terrasses plenes de gent, paradetes de menjar, stands amb productes gastronòmics i molta animació.

Tot i l'animació de la fira, vam preferir creuar el riu Nive per un dels seus ponts per seguir recorrent la ciutat, doncs no teníem més temps que aquella tarda/nit per veure-la.

La ciutat seguia sent la mateixa a aquesta riba del riu Nive, però més real, no tan opulenta, no tan turística... amb roba estesa, nens jugant i paraules en gascó.

A la terrassa d'un dels bars d'aquesta part de la ciutat vam decidir aturar-nos-hi a prendre alguna cosa i descansar mentre la fèiem petar de valent.

Vam tornar cap a la Foire au Jambon de Bayonne amb la intenció de sopar alguna cosa, però només vam poder prendre unes cerveses, cosa que vam fer tranquilament.

Així doncs, vam tornar a creuar el riu per buscar on sopar i vam tenir la sort d'anar a parar a un petit restaurant molt casolà i gens car on vam sopar molt bé un plat típic de la regió (no recordo el nom) i on al Kunta li van posar nata en comptes de llet pel tallat.

En un local proper hi havia bastant ambient (potser la consumició d'una beguda que se servia flambejant un gotet que es deixava caure dintre d'un got més gran amb cervesa tenia alguna cosa a veure) i vam prendre alguna cosa per contribuir-hi a l'ambient abans d'anar a l'hotel, on ens vam separar de l'Alfonso, que va haver de tornar cap a casa per una dolència de son pare.