A tocar d'allà (d'haver-ho sabut abans, no hauríem dinat a Saint-Etienne-de-Baïgorry), hi havia l'emmurallat poble de Saint-Jean-Pied-du-Port al centre del qual vam accedir-hi amb les motos tot buscant un bon lloc on deixar-les.

Es tracta de la capital de la Baja Navarra, conserva el traçat medieval, amb carrers empedrats i edificacions dels segles XVI i XVII, creix a partir del riu Nive i per sobre seu hi ha una ciutadella militar construïda sota el mandat del cardenal Richelieu.

La seva situació (poc abans d'arribar a ell s'han unit totes les rutes europees del camí de Santiago), a peus de les muntanyes frontereres que porten cap a Roncesvalles, considerada l'última etapa del camí, i la seva bellesa l'han convertit en un punt importantíssim en el camí, de tal forma que està ple d'establiments per allotjar els pelegrins i de botigues de productes per a ells, així com de referències al camí i a la peregrinació.

És un poble amb una identitat cultural molt marcada que es reflexa, per exemple, a la seva rica i variada gastronomia o en els productes artesanals i una bona mostra és la botiga d'espècies i altres productes naturals a la que la Núria va entrar per comprar regalèssia.

Davant la Citadelle, després de travessar la porta de Notre Dame i el pont sobre el riu Nive, hi ha la Rue d'Espagne, que dóna nom a l'antic barri de comerciants i artesans.

Tot i que les dues portes principals són la de Notre Dame i la de Saint Jacques (Patrimoni de la Humanitat), n'hi ha d'altres, que igual que els edificis adosats a la muralla donen fe de temps de pau i bonança econòmica.

El reflex de la identitat cultural de què parlàvem abans té un marcat caràcter tradicional, tal i com s'aprecia per l'ús de la llengua basca, així com també s'aprecia per les dances tradicionals, l'arquitectura o el joc de pilota.

Vam tornar cap a Irún i, tot i que el temps amenaçava pluja, vam marxar cap a Donosti i ens vam dirigir cap a la Playa de la Concha, on vam aparcar les motos.

I és que la resta de la tarda ens la vam passar al centre de thalassoteràpia La Perla, que està a la conegudíssima platja i que ens va ajudar a recuperar forces i relaxar-nos.

En sortir, vam anar tot passejant pel passeig en direcció al centre històric de la capital guipuskoana, que estava pendent de la final de la copa del rei entre el Barça i el Madrid que acabava de començar.

Un cop al centre, vam sopar alguna cosa i, tot i que va estar prou bé, no va ser pas el mateix que el dia anterior. Després, vam passar pel Txintxarri (el dia anterior estava tancat) per saludar el nostre amic Jesús, però estava de vacances amb la seva filla.