Tot seguit volíem visitar l'Old Wardour Castle, però no vam veure indicacions per cap lloc i vam seguir el camí direcció Salisbury, tot i que llavors vam trobar-nos amb els Fovant Badges i vam decidir parar-nos-hi per saber què eren i fer unes fotos.

Un cop a Salisbury, vam aparcar en un enorme aparcament al costat d'un centre comercial prou maco (amb canals i aneguets) que per l'altra banda donava al centre històric de la ciutat, que no vam trigar a recòrrer a peu, tot i que no vam tenir la sort d'anar en un dia de mercat a la Market Place (dijous i dissabte) ni en un dia dels que se celebra l'animat "mercadillo" (dimarts i dissabte).

Vam enfilar en direcció a la catedral (la ubicació de la qual és la causa de que la ciutat es traslladés uns 3 Km des d'on estava l'antiga Old Sarum) i no vam poder resistir fer la foto típica en descobrir la primera cabina de telèfon britànica.

La veritat és que la catedral és molt maca i que la gran plaça que la rodeja afavoreix molt el seu gaudi, però no vam voler pagar l'entrada en part perquè era força cara (vam poder descobrir durant el viatge que no tant, doncs totes les visites són cares) i en part perquè no ens agrada gaire que l'Església s'endugui més quartos dels que ja s'endú. També ens va sorprendre que el claustre fos adjacent a la catedral i no estés al seu interior, que hi hagués un bar-restaurant-botiga annexe i que sent tan alta la catedral no es veiessin contraforts enormes per aguantar-la.

De tornada a les motos trobem un antic i petit mercat en el creuament de dos carrers i la placa que hi ha ens indica que existeix algun més, prova de que la vocació comercial dels seus carrers ve d'antic.

Encara a Salisbury, ja hi havia indicacions cap a Stonehenge, que coincidien amb les d'Amesbury (el poble al que pertany el monument), però arribant a Amesbury es van acabar les indicacions, així que vam acabar donant unes voltes i acabant guiant-nos pels nostres mapes per trobar-ho.

Arribes per l'A303 i gires a l'A344, però ja des de l'A303 apareix majestuòs davant teu i molt més gran del que et pensaves, impressionant!!!

L'entrada no és barata, però tens una àudio-guia en uns quants idiomes, el que fa que la visita la gudeixis més i s'allargui fins a una hora al voltant del cercle màgic.

Encara extasiats per la visita, vam marxar cap a Bath per carreteres de l'estil, tot i que de tant en tant es convertien en autovia durant algun quilòmetre.

Un cop a Bath, vam estar voltant buscant l'Hotel Barceló Combe Grove Manor sense trobar-lo per enlloc, però per sort un taxista a qui vam preguntar ens ho va explicar molt bé, doncs estava a les afores, però sense agafar cap carretera principal. Això sí, quan vam entrar al recinte, vam quedar al·lucinats en veure tanta gespa i quatre o cinc conillets corrent, després el camp de golf, l'edifici amb el gimnàs i la piscina climatitzada... És una canya poder aconseguir bons preus en hotels així! Malauradament, era tan tard ja que una mica més i no ens donen de sopar ni al bar, tot i que sí que vam poder-ho fer, tot gaudint d'un parell de pintes.