Vam anar cap a Cheddar més pel nom del formatge que no pas pel que havíem llegit del poble i ens va sorprendre que estava muntat entorn del turisme, doncs la carretereta per sobre del poble i que puja entre les gorges està flanquejada per l'entrada a dues coves, el museu de la prehistòria, la fàbrica-museu del formatge cheddar i un munt de llocs per menjar, beure i comprar souvenirs, tot i que no deixa de ser un entorn força maco.

El primer que vam fer va ser anar a la Cheddar Gorge Cheese Company, on hi ha una fàbrica tradicional de formatge cheddar que es visita mentre hi treballen, a més d'una botiga on pots catar i comprar tots els formatges que fan, activitats a les que ens hi vam dedicar, doncs aquest formatge cheddar és l'únic fabricat a Cheddar.

A l'oficina de turisme vam agafar un ticket complet que ens permetia pujar al bus turístic, entrar a Gough's Cave, entrar a Cox's Cave & The Crystal Quest i pujar els 274 esglaons de l'atalaia, així que vam decidir baixar caminant i utilitzar el bus per tornar cap a dalt mentre sentíem en anglès les explicacions d'una guia bastant avorridota.

En pujar una mica més, l'autobús deixa enrera els edificis comercials i es pot gaudir de les gorges, que no són res de l'altre món, però que per a un país on no hi ha muntanyes són espectaculars i conformen un hàbitat natural en el que pots veure cabres de muntanya fàcilment.

Gough's Cave és una cova bastant grossa i molt ben acondicionada (el terra està pavimentat, per posar un exemple), a l'entrada de la qual et donen una àudio-guia en anglès, francès o alemany que explica la formació de la cova, de les estal·lactites i estal·lagmites i el seu descobriment i, a més, encara es fa madurar en el seu interior formatge de la Cheddar Gorge Cheese Company.

Quan vam entrar a Cox's Cave estaven a punt de tancar i l'espectacle de llum The Crystal Quest estava en reparació, així que vam fer una volteta ràpida a aquesta cova més petitona.

La pujada a la torre no teníem intenció de fer-la i, a més, es va posar a ploure, així que vam tornar cap a les motos per tal de tornar cap a Bath, doncs a Bristol no ens donava temps d'anar-hi.

Prop de Bath vam parar a posar combustible (ja no plovia) i vaig aprofitar per fer una foto a un motorista que duia una armilla reflectant, que és un fet molt comú a Anglaterra, on un 40 % dels motoristes (aproximadament) que ens vam creuar ho feia. A més, les carreteres estan plenes de cartellets que fan recordar que hi ha motos a la carretera i que s'ha d'anar amb compte amb elles.

Un cop a Bath, mentre lligàvem les motos i els cascs, ens va caure un bon ruixat (el que ells en diuen shower -dutxa- i és que realment sembla que algú obri l'aixeta i en acabat la tanqui) i vam entrar a fer una pinta en un pub força agradable on els cambrers vestien uns polos de publicitat de San Miguel i que estava decorat amb motius esportius (samarretes de rugby signades, rems també signats, una pissarra on s'indicaven els dies que faltaven per l'inici de la Premier League...), però no vam caure en fer cap foto... Després, tot passejant, vam arribar al riu Avon, que creua la ciutat.

Allà vam veure el Pulteney Bridge, que és un dels quatre únics ponts al món amb botigues a les dues bandes al llarg del seu recorregut.

Tot i que els banys romans encara eren oberts i es tracta de la major atracció turística de Bath, l'elevat preu de l'entrada i el cansament que acumulàvem ens van fer dessistir d'entrar-hi.

Seguint amb el nostre passeig, vam trobar un pub per sopar que ens va agradar, tot i que era irlandès i no anglès.