|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
Com que els horaris a França són els que són, vam decidir dinar a Puigcerdà, on havíem arribat després de passar el tunel del Cadí. |
 |
|
 |
|
 |
|
 |
De Puigcerdà fins a Quillan vam passar una mica de fresqueta i l'humitat de l'asfalt ens va fer alentir bastant la marxa. Per això, la paradeta es va fer obligatòria. |
|
 |
|
 |
|
 |
Vam continuar viatge per una carretera típica francesa fins que vam descobrir la figura de la Citè de Carcassonna. |
|
|
|
Ens vam registrar al càmping, tot descobrint que els bungalows estaven de conya i mentre sortejàvem les habitacions llençant una moneda a l'aire que es va voler quedar amb nosaltres en quedar de cantó. |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
Un cop instal·lats, vam decidir anar a La Citè a peu pel camí que hi ha, que circula paral·lel al canal i pel que vam anar fent animalades. |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
Com no, vam aprofitar tots els racons de l'incomparable nucli històric de Carcassona per fer-nos les fotos de rigor, tot i que això ens obligués a postures un xic estranyes... |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
Vam buscar un lloc on sopar (l'elecció és complicada amb tanta oferta i tanta demanda com hi ha) i ens hi vam posar, mentre hi havia bèsties que sortien a la llum. |
|
 |
|
|
|
|
I les bèsties van seguir apareixent a la llum mentre tornàvem al càmping pel mateix camí (apart del cargol de més amunt, vam poder fotografiar un Sergi i un ànec amb els seus aneguets -tot i que aquí no surtin- i es va poder veure -oi, Clara?- una rata). |
|
 |
|
 |
|
 |