El Dídac estrena moto |
El Dídac ens va avisar que aniria a recollir la moto amb el Xus a les onze del matí i ens vam apuntar a acompanyar-lo el Jaume, el David i jo, tot i que el David al final ens va dir que tenia una història fins a dos quarts de dotze i que quan acabés, es posaria en contacte per trobar-nos. Jo vaig arribar a Italo Motor cinc minuts abans de l'hora i ells ja hi eren. |
![]() |
Vint
minuts més tard de l'hora acordada ens van dir que podíem
passar, però qui ens havia d'atendre estava ocupat, així
que vam dedicar-nos a mirar les motos que hi havia a
l'entrada, una de les quals semblava que podia ser la del
Dídac. |
![]() |
El
Dídac va seure en una taula per acabar de fer la paperassa
que comporta l'adquisició d'un vehicle nou, mentre
nosaltres seguíem xafardejant les motos, els accessoris i
els complements que hi havia a la part interior de la
botiga. Per cert, s'ha de dir que li van regalar una
motxilla per guardar tots els papers i un impermeable
també d'obsequi. |
![]() |
A
continuació, el venedor va treure la moto fins a la porta,
on va explicar-li una sèrie de dades bàsiques sobre el
funcionament: girant la clau s'encenen els llums avisadors
d'íncidències per comprovar que no estan fosos, els
intermitents els acciones empenyent cap al costat que vols
indicar i s'apaguen pitjant, les manetes es regulen girant
la rodeta, els pneumàtics i els frens són nous i has
d'anar amb compte, el seient es treu girant la clau sota
seu i aixecant-lo, no t'has de preocupar de greixar la
cadena fins passada la primera revisió quan ja haurà fet
entre vuit-cents i mil quilòmetres, les llargues
s'il·luminen pitjant el botó de les llargues... Es va
oblidar de dir que primera era cap avall i la resta cap
amunt, però no li tindrem en compte. |
![]() |
Finalment,
va treure la moto fora i li va fer entrega oficial del
vehicle i de les claus, passava a ser seva a tots els
efectes i en prenia possessió, tot i que per algun moment
va semblar que estava més emocionat per explicar-ho en una
story que no pas per pujar-hi al damunt i començar
a fer quilòmetres. |
![]() |
![]() |
![]() |
El
Xus es va acomiadar de nosaltres i el Jaume ens va dir que
la moto li fallava i preferia dur-la al mecànic per tal
que li fes un cop d'ull, però encara vam circular junts
pel Carrer Numància fins que ell es va desviar pel Carrer
Berlín. |
|
|
|
Nosaltres
dos vam continuar Carrer Numància avall fins a la Plaça
Espanya, on vam agafar la Gran Via per sortir de Barcelona
en direcció a Sitges, que era la ruta que havia proposat
el Dídac. |
|
|
|
|
La
moto l'havien lliurat amb cinc litres de gasolina al
dipòsit i van aconsellar que al primer repostatge s'omplís
fins dalt per tal que el control electrònic del nivell de
carburant es calibrés correctament. Vam aturar-nos a la
gasolinera Galp Hospitalet-Bellvitge davant de l'Hospital
Oncològic Duran i Reynals. |
|
|
![]() |
A
la gasolinera, el Dídac va veure un missatge del David
preguntant on érem i què fèiem, el va trucar, però no va
poder parlar amb ell. Vam pensar que, com que el David
teòricament estava a l'altra banda de Barcelona, podíem
quedar amb ell a l'inici de la carretera de l'Arrabassada,
li va escriure un missatge el Dídac i vam anar a buscar la
Ronda de Dalt. |
|
|
|
Al
Passeig de la Vall d'Hebron a tocar del Carrer de Ca
l'Alegre ens vam aturar, tal i com havíem dit que faríem.
El David no hi era i a més vam llegir un missatge en el
que explicava que se li havia complicat el dia i que no
podia venir amb nosaltres, així que vam tornar a engegar
les motos i vam agafar la carretera de l'Arrabassada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Com
el dia que vam anar a fer la prova de la Triumph Street Twin, en
arribar a Sant Cugat vam donar la volta per començar el
camí de tornada. Tot i així, encara vam creuar algunes
paraules i jo livaig dir que ens aturéssim al Mirador de
Barcelona, però a ell li feia mandra perquè hi havia
moltíssima gent quan havíem passat i em va proposar anar
al Mirador Sarrià a la carretera de Vallvidrera a Sarrià. |
|
|
La
veritat és que més que una sortideta va ser una passejada,
doncs, tot i que ens n'enfotéssim una mica quan vam
comentar que el venedor havia indicat que els pneumàtics i
els frens eren nous, el cert és que n'eren i calia no
forçar gens i a més tampoc no coneixia el Dídac les
reaccions de la moto, que s'ha de reconèixer que no té res
a veure amb la seva Honda VTX 1800. |
|
|
|
|
El
Mirador de Sarrià també era ple, però com a mínim teníem
garantida una bona vista de Barcelona i, esperant una
miqueta que marxessin els nostres veïns, vam poder
col·locar millor la moto per fer les fotos. |
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Després
de la sessió fotogràfica, el Dídac em va oferir provar-la,
però li vaig dir que ja ho faria un altre dia, vam
posar-nos els cascs, vam engegar les motos i vam seguir en
direcció a Barcelona i en arribar al Carrer General Vives,
ens vam acomiadar. |
|
|
|