19/07/2019 Lussac-les-Châteaux - Montauban
|
Millor del que ens esperàvem |
Pel matí, la Merlès tenia la
cara infladeta, però no es queixava pas i tenia ganes de
jugar i còrrer, així que ens va demostrar un cop més que
estava feta de goma. |
|
Va ser un dels dies que més
d'hora vam estar preparats per sortir de ruta, però no ens
vam acabar de col·locar correctament. Després d'uns moments
de dubtes, la Merlès i la Núria van anar al side i jo a la
moto. |
|
Vam tornar a la carretera,
circumval·lant Limoges i travessant el Périgord Noir,
tornant a passar per llocs per on hi vam estar amb el David
el 2015,
aturant-nos a repostar gasolina a Payrac sense que la nena
es despertés. |
|
Tot i que prefereixo deixar
enrere les grans ciutats i aturar-me un cop passades per
així començar ruta l'endemà sense grans entrebancs a
l'inici, vam decidir que ens aturaríem a Montauban, doncs
entrar a Toulouse era una bogeria i més enllà no vam veure
clar on fer-ho. Mentre hi accedíem, la Núria va anar mirant
on reservar per dormir i finalment ens vam decidir per l'Hôtel
Abbaye des Capucins, un hotel molt pijo en el que vam
gaudir força de la piscina, doncs vam passar moltíssima
calor durant el viatge, sobretot durant el tram final de la ruta. |
Passades les set de la tarda,
vam sortir a passejar una mica i vam acabar a la porxada
Place Nationale, el centre neuràlgic de la ciutat des de la
seva fundació el 1144 i on conflueixen els carrers del nucli
antic. Arruïnada per dos focs el 1614 i el 1649, va ser
reconstruïda completament gràcies a la generositat reial i a
la voluntat dels cònsols. Es va completar durant el segle
XVIII homogenitzant-la i recentment es va restaurar. |
|
|
|
|
Ens vam decidir per sopar a Chez Olympe, on ho vam fer molt i molt
bé. No puc fer altra cosa que recomanar el lloc. A més, la
Merlès tenia tota la plaça per jugar, tot i que va preferir
ficar-se entre les taules i anar cap a la calçada. Un cop
acabat l'àpat, vam seure en un banc de la plaça davant del Restaurant L'Agora perquè acabava de
començar una actuació en viu. Això sí, tan bon punt com va
fer la primera pausa, vam tornar a l'hotel per posar-nos a
dormir. |
|