Com que havíem anat a dormir tard pel castell de focs del catorze de juliol, ens vam llevar amb la calma, la Merlès va preparar les visites del dia consultant el Google Maps i comentaris del Tripadvisor i vam baixar al menjador a esmorzar.

Ens estàvem allotjant a l'Hôtel Bristol Union, situat a la Place de la Piossonnerie, d'aquí que qualsevol entrada o sortida de l'hotel implicava jugar una estona al mercat al mig de la plaça.

Vam sortir per la Porte Saint-Vincent i vam esperar a la parada que aparegués el trenet turístic amb el que vam voltar per la ciutat mentre rebíem les explicacions pertinents d'allò que vèiem.

Durant tres quarts d'hora vam recòrrer l'interior de la muralla i vam poder conèixer part de la història de la ciutat, que s'enorgull de no haver estat mai conquerida, malgrat que la gran majoria dels edificis són reconstruccions dels que hi havia abans dels bombardejos del 1944.

Vam anar a l'oficina de turisme, que està allà al davant a informar-nos sobre què podíem veure o fer i en sortir la Merlès va sentir com la música la necessitava.

Per no perdre gaire temps dinant, vam menjar-nos uns entrepans a Bakery Maison Hector i llavors vam anar al Quai de Tere Neuve per veure l'Étoile du Roy, una fragata corsària rèplica d'una del 1745 que està ancorada al port i és una de les visites recomanades a l'oficina de turisme, però va resultar que després de fer tota la caminada, el veler que hi havia no era aquest. Per tornar cap a la ciutat intramuralla ho vam fer per la Grande Plage du Sillon, des d'on vam poder admirar les vistes del Fort National i el Château de la Duchesse Anne.

Mentre la Núria i la Merlès gaudien d'una reparadora migdiada, jo vaig omplir les bosses de la roba bruta, les vaig carregar a la cadireta i em vaig acostar a la bugaderia que hi havia a la intersecció de la Rue de la Halle aux Blés i la Rue de la Herse.

De tornada a l'hotel, em van avisar que ja podíem treure el sidecar de l'aparcament i ficar-lo en un pàrquing privat proper, així que el vaig anar a buscar i vaig fer totes les voltes necessàries per arribar-hi (segons per quina porta entres, és impossible arribar a segons quin punt, per tant, el primer és encertar la porta i després el camí correcte, doncs els sentits no alternen d'un carrer a l'altre, complicant molt la circulació).

Tots tres junts un altre cop, vam decidir fer un passeig pels llocs que ens havien agradat durant la visita guiada del trenet, aprofitant per visitar alguna botiga que ens va agradar, tot i que no vam acabar comprant res.

Durant el passeig, vam mirar també on sopar i ens vam decidir per la Crêperie Le Biniou, on vam poder agafar una taula a la terrassa i assaborir unes galettes. La Merlès, però, no va poder acabar l'àpat asseguda i vam haver de perseguir-la una mica, així vam fer baixar l'àpat i vam anar a dormir més lleugers.