11/07/2019 Vannes
- Íle de Saint-Cado - Pont-Aven - Concarneau - Quimper
|
La
costa sud i el furt dels aneguets |
Abans de marxar de Vannes, vam
aprofitar per fer una volteta final. Vam veure que era una
ciutat molt animada i amb molta vida, molta més de la que
ens pensàvem. Els comerços de dintre de la muralla eren
comerços pels vilatans i no pels turistes, contràriament al
que acostuma a passar en aquests llocs. A més, vam entrar a
la botiga Du
Pareil au même i vam comprar unes peces de roba
maquíssimes i divertidíssimes a la Merlès. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A uns 35 Km de Vannes ens vam
aturar per visitar la Íle de Saint-Cado, un poble-illa a la
ria d'Étel unit a la terra per un pont. De fet, més que una
ria, es tracta d'un petit mar de més de 20 Km2 en
el que l'aigua salada i l'aigua dolça es barregen al ritme
de les marees, el que ha originat una barrera de sediments
(sorra) que l'aïllen en molts aspectes, aconseguint que se
succeeixin llacunes, platges salvatges, maresmes i conques
ostrícoles entremig dels molts illots que hi ha.
L'aparcament estava molt ple, però vam poder deixar el
sidecar perfectament |
|
Tot i que l'illa i el pont
criden molt l'atenció, hi ha un petit illot d'uns
vint-i-cinc metres de diàmetre que fa que els teus ulls se'n
vagin al seu damunt i et preguntis què fa una casa amb la
porta i les persianes de color blau cel en aquell lloc. Es
tracta de l'antiga casa del guarda dels vivers d'ostres i
l'illot, que es va batejar amb el nom de Nichtargér, és
accessible a peu amb la marea baixa. |
|
|
|
El poble és un antic port de la
sardina i va prendre el nom d'un eremita que hi visquè
durant el segle VI que després va ser elevat a sant i per
qui es va construir la capella (s. XII, tancada malgrat que
havíem llegit que a l'estiu era oberta) que és Monument
Històric. Enfrontat a la capella, hi ha un calvari que data
de 1832 i la resta són una trentena de cases que
s'organitzen en base a tres carrers i una plaça i una font
votiva (s. XVIII) coronada amb una creu celta (afegida el
segle XX). Nosaltres vam fer un recorregut al voltant de
l'illa per un caminet que va ser accessible amb la cadireta
(amb alguna petita dificultat). |
|
|
|
|
|
|
Sortint de l'Íle de Saint-Cado,
teníem previst buscar un lloc per dinar i just passat l'Étel
vaig veure una zona comercial en la que hi havia una boucherie
amb plats preparats, una pizzerie-rostisserie, una boulangerie
i l'American's
Snack, un restaurant estil dinner americà en
el que vam decidir demanar-nos uns entrepans i unes frites. |
|
|
L’únic creuament entre la costa
del Pays de Lorient i la del Pays d’Auray, el Pont-Lorois,
travessa el riu Étel i connecta Belz amb Plouhinec.
Completat el 1841, va ser destruït dues vegades (el 1894 i
el 1944) i de fet el pont actual es va inaugurar el 13 de
setembre de 1956 i deu el seu nom a Édouard Lorois, prefecte
de Morbihan des de 1838 fins a 1848. La seva longitud total
és de 237 m. Però nosaltres ens vam acostar a veure'l perquè
teníem ganes de refrescar-nos una mica mullant-nos els peus. |
|
|
|
|
|
Ens vam dirigir cap a
Pont-Aven, poble famós a partir de finals dels segle XIX
perquè s'hi va instal·lar una colònia artística que hi va
imprimir nous colors i hi va impregnar un esperit bohemi. El
pintor Eugène Henri Paul Gauguin es va convertir en el
centre d'un grup de pintors experimentals coneguts amb el
nom d'Escola de Pont-Aven que van constituir l'anomenat
simbolisme. El seu estil de pintura va començar a
transformar-se des del començament de l'impressionisme fins
a un estil molt més personal que ha marcat la història de
l'art pictòric. Molt turístic, ens va costar trobar un lloc
per aparcar, però com que el sidecar no deixa de ser una
moto pot aparcar de forma no legal del tot. Vam veure un
munt de galeries d'art i botigues per a turistes d'un cert
nivell, però una de les primeres coses que ens va cridar
l'atenció va ser el lavabo adjacent al pont sobre el riu
Aven. |
|
|
|
En un stand promocional
de La Bretanya vam girar una ruleta i ens va tocar una bossa
amb informació turística i una bossa de patates fregides
d'un productor local, després vam fer una mica de passejada
per les passarel·les i ponts d'un dels circuits al voltant
del riu. |
|
|
|
De tornada a la Place Paul
Gauguin, ens vam abocar a la barana sobre el riu per mirar
els aneguets, embaladint-nos-en tant que a la Merlès li va
caure el xumet de la boca i, tot i que jo el vaig arribar a
tocar a l'aire dos cops amb la mà que no subjectava la nena,
va desaparèixer endut pel corrent fluvial. |
|
La Merlès es va trasbalsar per
la pèrdua i nosaltres li vam dir que sí que l'havia perdut,
però que com a compensació havia fet feliç un aneguet del
riu. A partir d'aquell moment, va començar a explicar-nos
alguna cosa, tot i que per aquelles dates encara no parlava
i només deia quatre paraules mal comptades, així que el que
explicava era inintel·ligible. Però és que no parava! I a
més anava posant cares de disconformitat. I si tot això no
fos prou, quan veia el riu es posava a buscar el xumet,
assenyalava l'aigua i seguia explicant la seva tràgica
història en la que al final no vam saber si els aneguets
eren bons o dolents. |
|
|
|
La popularitat i la importància
de Pont-Aven, però, és anterior a l'època dels pintors
bohemis. Per una banda, el riu és navegable des de la seva
desembocadura al mar fins al poble (10 Km), el que implicava
que els vaixells que arribaven al moll estaven segurs i
protegits. Per altra banda, el sinuós riu que salta entre
els blocs de pedra per després omplir el tranquil estuari ho
fa amb la vigorositat suficient com per fer girar unes
quantes rodes de molí. De fet, en l'actualitat se n'han
restaurat i estan en funcionament catorze molins, a més
d'unes quantes rescloses que guien l'aigua cap a ells. |
|
|
|
|
La Merlès, seguia encaparrada
en explicar-nos la seva malaurada història sense parar de
gesticular i buscar el xumet. És que hi havia tres
circumstàncies que agreujaven el problema: ella anava
constantment amb el xumet a la boca en aquella època, el
xumet que havia perdut era nou d'aquell dia i a la bossa que
dúiem mentre passejàvem per Pont-Aven no hi havia cap xumet
de recanvi. |
|
|
|
Ens va agradar força Pont-Aven,
que tenia milers de racons que pagaven la pena, i potser li
hauríem d'haver dedicat més temps, però també és cert que hi
havia força gent i era car. Pels amants dels dolços, a tenir
en compte que hi ha unes delicades galettes de
mantega amb una olor única que s'elaboren artesanalment i
que fins i tot van donar nom a una pel·lícula. El cas és que ja no
ens quedava més temps i vam haver de tornar a la carretera. |
|
Disset quilòmetres més enllà de
Pont-Aven, vam decidir aturar-nos, doncs havíem arribat a
Concarneau. Vam entrar al poble i vam seguir les indicacions
cap al port, allà vam veure unes naus militars, vaixells pesquers i la ville-close,
que era el nostre objectiu. Per sort, a les dues bandes de
l'entrada del nucli murallat hi havia uns grans aparcaments
que ens van facilitar la tasca de trobar un lloc on deixar
el sidecar. |
|
|
|
|
A través de dos petits ponts
llevadissos vam accedir a l'interior de la ville-close per
la Rue Vauban, que porta el nom de l'enginyer militar
Sébastien Le Prestre de Vauban, teòricament cèlebre pel seu
mètode de setge, tot i que nosaltres el tenim present per
totes les edificacions defensives que porten el seu segell.
De fet, les muralles de Concarneau, malgrat que
originàriament són del segle XIII, deuen el seu aspecte
actual a la remodelació d'en Vauban el segle XVII. |
|
|
Està farcit de botigues de souvenirs
i restaurants i nosaltres hi érem a la pitjor hora del dia,
doncs hi havia molta gent i a més encara feia força calor. Vam
trobar, però, una botiga de roba que estava força bé i on la
Núria es va firar unes bruses. |
|
|
|
Les muralles disposen d'un
parell de portes (la Porte aux Vins i la Porte du Passage)
per accedir als molls, doncs encara avui Concarneau és el
principal port tonyinaire d'Europa i el tercer de França de
pesca fresca, pesca que arriba sobre les deu del vespre i
que se subhasta a quarts de set del matí, horaris que no van
coincidir amb la nostra visita. |
|
|
Vam tornar a agafar el sidecar
per dirigir-nos a Quimper, en concret a l'Appart'Hotel Terres de France, on
havíem reservat un allotjament bastant
ben situat que era una barreja entre un
apartament, un alberg i una residència d'estudiants. Un cop instal·lats, vam sortir a buscar un lloc
per sopar tot passejant pel centre peatonal. A tocar del
mercat, vam decidir-nos per La Taverne de Maitre Kanter per
sopar la mar de bé a la seva terrassa. A més, vam poder
gaudir del concert que hi havia davant del Bar des Amis i vam poder comprar llet
i alguna altra cosa al Carrefour City d'allà al costat. |
|
|
|
Va ser un dia molt ben
aprofitat, excepte per l'incident dels aneguets furtadors de
xumets, i estàvem cansadots, així que no vam fer ja gaire
res més que anar tornant cap a l'hotel per dormir. |
|
|