Em vaig apuntar tot sol a la sortida i quan vaig arribar al Restaurant Canaletas d'Igualada tothom va començar a preguntar-me per la Núria. La incredulitat es reflexava a les seves cares quan els deia per què no havia vingut la Núria, que no era per cap altra raó que per estar prenyada i pensar que en aquell estat no era convenient fer sortides en moto d'aquell tipus. Després els apareixia un gran somriure i em felicitaven.

Vam arrencar les motos i vam travessar Igualada per anar a sortir a la carretera C-241e en direcció a Santa Coloma de Queralt, una carretera divertida i coneguda.

Però vet aquí que em va petar el cable de l'accelerador, vaig aturar-me al voral i amb mi ho van fer el Roger, els Mininos (l'Andrés i la Nuri), el Jordi Al·lucina i la seva acompanyant. L'Andrés es va posar mans a l'obra per solucionar l'avaria, tornant a col·locar l'escanya-cables que havia saltat no sense alguns problemes (es problemes que fan que jo normalment no ho pugui fer, tot i que la teoria la conec perfectament). Va ser tota una sort comptar amb el seu ajut i recolzament i em va saber greu ser el culpable que es perdessin un bon tram de ruta.

Com que vam perdre més temps del desitjable, vam anar directament a Guimerà, on vam prendre'ns alguna cosa fresqueta per fer-nos passar la calor mentre esperàvem el grup, que un cop va ser a lloc i va refrescar-se convenientment, va decidir donar una volta pel centre del poble.

La resta de la ruta, ja integrats en el grup, ens va portar per Ciutadilla, La Pobla de Ferran, Passanant, Forés, Rocallaura, Vallbona de les Monges, Maldà, Els Omells de na Gaia, Segan i L'Espluga de Francolí.

Vam dinar al Restaurant El Gatim, ja conegut per nosaltres perquè en ell vam fer el dinar de diumenge de la XI KDD. Jo vaig dinar Pasta de full farcida d’espinacs i gambes, bacallà al forn amb samfaina i fruita del temps, tot molt bo. En acabat, la tornada a casa, fent un tros amb un grupet que anava cap a Osona.