Com gairebé sempre, la Núria va sortir de casa i jo ho vaig fer de la feina, però aquest cop vam trobar-nos en un lloc diferent: la botiga Ruta66 d'Altafulla, doncs jo havia de comprar uns punys per a la meva moto.

Vam seguir per l'N-340 fins que es va convertir en l'A-7, vam anar a buscar la T-11 fins a Reus i després l'N-420, però un cop a Móra d'Ebre ens vam desviar per Benissanet, Miravet i El Pinell de Brai.

Vam arribar a Horta de Sant Joan just quan acabava de fer-se fosc, ens vam instal·lar a l'hotel i vam sortir a fer un vol cap al centre, on vam aprofitar per anar al caixer mentre anàvem saludant-nos amb uns i altres, així que un cop vam haver tornat a l'hotel ja només ens va quedar esperar per sopar mentre xerràvem amb la resta.

El sopar, com tots els cops que hi havíem sopat a l'hotel Miralles, va ser molt correcte i el vam aprofitar per fer la tertúlia amb els nostres companys de taula, tot i que n'hi hagués un que de parlar, el que es diu parlar, no ho feia encara.

Durant la sobretaula, l'Albert, caracteritzat de pastor que va a adorar el nen al pessebre, ens va fer una explicació del que havíem trobat a la bossa de regal de l'habitació, de les rutes i del programa pel cap de setmana.

La resta de la nit la vam passar al pub Rallo, a la mateixa Avinguda Generalitat, però una mica més avall, on vam fer unes copes i vam barrejar-nos amb la clientela local.

Sort en vam tenir del contundent esmorzar que ens van servir a l'hotel Miralles, que ens va donar forces suficients per incorporar-nos a la corrua de motos que sortia a dos quarts de deu del matí.

El recorregut de la ruta va començar fent a l'inrevés el nostre trajecte del dia anterior fins a El Pinell de Brai, on ens vam desviar cap al sud fins al riu Ebre, el vam creuar pel pont del Llaguter i ens vam dirigir per l'estreta T-301 cap a Tortosa, on es van afegir un quants companys més (els Mininos ho havien fet poc abans de Benifallet).

Els acabats d'incorporar-se havien esmorzat allà o ho estaven fent i els acabats d'arribar majoritàriament van fer un cafè per acabar d'espabilar-se abans de continuar la ruta.

Vam creuar l'Ebre i vam continuar la volteta fins just abans de creuar l'embassament d'Ulldecona, en el mateix punt on ens havíem aturat en la ruta d'una de les concentracions de Godall.

Com en l'anterior ocasió, vaig pensar que és un lloc extraordinari per anar a passar uns dies i més si tenim en compte que vam entrar al bar restaurant i ens va semblar un bon lloc per menjar.

Pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà vam gaudir d'allò més, doncs els traçats convidaven a fer-ho i circular per carreteres sense gens de trànsit sempre suma.

Vam tornar a aturar-nos al bonic poble de Castell de Cabres, en el que hi destacaven l'interior de l'església parroquial, completament decorat amb pintura, i la Font de la Vila, amb els seus bonics arcs d'inspiració romànica des d'on un petit drac ens vigilava.

Amb només divuit habitants, és el municipi valencià amb menys població i malgrat pertànyer al Baix Maestrat, hi ha qui considera que pertany als Ports, però en tot cas el vam deixar enrere per anar cap a Vall-de-roures.

Anàvem a l'Hotel Restaurant El Salt, on els organitzadors havien acordat un menú casolà per només divuit euros que va complir amb escreix les expectatives.

No volíem allargar la sobretaula, així que havent acabat de dinar vam agafar les motos per tornar cap a l'hotel, però algú ens va dir que Arnes era tan maco i vam fer-hi una volteta.

Vam aprofitar per posar gasolina a les motos abans d'anar a fer una merescudíssima i reparadora migdiada a l'habitació de l'hotel a Horta de Sant Joan.

Vam llevar-nos pràcticament per participar a la taula rodona, en la que es van tractar els temes recurrents i va saltar la sorpresa amb el pas al costat obligat del Jordi Steelman, però el grup va reaccionar primer amb l'oferiment de la resta de l'staff de Mototurisme de seguir endavant i després amb el compromís de la resta del grup.

Sense temps per gaire més, vam passar a sopar al mateix nivell habitual de l'Hotel Miralles. I igual d'habitual va ser l'espectacle protagonitzat pel propietari de l'establiment.

A la discoteca privada del soterrani, vam fer les primeres copes de la nit i va haver la cerimònia de lliurament de premis i agraïments als col·laboradors en l'organització de sortides.

La Núria no va tenir forces per gaire més i va anar ràpid a dormir, com la majoria de la gent, mentre que un grupet no gaire gran vam quedar-nos de festa una estona.

El matí del diumenge va ser una repetició del matí del dissabte, només amb l'afegit d'haver de recollir abans de sortir de ruta i després del complet esmorzar.

La ruta va començar molt bé, com totes les que vam fer, però sí que en aquest tram ens vam trobar amb un convidat imprevist: la boira, però només va ser un trosset.

Després d'un petit reagrupament a l'altra banda de la C-12, vam fer la primera aturada a l'Hostal San Miguel de Vinebre, on vam aprofitar per hidratar-nos una mica.

Vam continuar pel Parc Natural de la Serra del Montsant, enllaçant-lo amb les Muntanyes de Prades i aturant-nos a un lloc habitual, Vilanova de Prades, des d'on vam iniciar el tram final cap a L'Espluga de Francolí.

Vam tornar a gaudir d'un altre bon àpat, aquest cop al Restaurant El Gatim, i ja no va donar per més el cap de setmana, doncs en aixecar-nos de la taula vam acomiadar-nos i vam agafar el camí cap a casa.