Ens vam agafar festa el divendres perquè teníem unes gestions a fer, però la Núria no es trobava bé i va acabar quedant-se a casa, marxant jo solet de cap de setmana sobre les dues del migdia, el que m'obligà a a aturar-me a Igualada per posar gasolina i per menjar alguna cosa ràpida al McDonald's, doncs no havia dinat pas.

Anava amb temps més que suficient per fer una mica de ruta i no acabar arribant a les tantes, així que vaig agafar l'N-II, vaig passar per Jorba, on vaig coincidir amb una Vulcan 800, Els Prats de Rei, Calaf, Torà, Biosca, Sanaüja i Ponts.

Vaig deixar a la meva dreta el Pantà de Rialb per encarar la pujada al Port de Comiols, entrada a El Pallars Jussà i un mirador natural tant d'una banda com de l'altra. La baixada em va deixar a les portes d'Isona, des d'on em vaig traslladar a Tremp.

Vaig fer un glop en una font abans de baixar per la C-13 per agafar la C-1311, la carretera que em va dur cap a Port de Montanyana, després de superar un grupet de motos angleses (les matrícules eren britàniques, però duien algunes enganxines que em van fer suposar que eren angleses) i el Coll de Montllobar.

Duia una bona estona i feia molta calor, així que vaig mirar on aturar-me i prendre algun refresc, a més d'aprofitar per trucar a la Núria per saber com es trobava, trobar-la a faltar una mica menys i evitar que es preocupés.

L'N-230 em va portar a bon ritme cap a El Pont de Suert, gràcies als trezte túnels dels anys 50's del segle passat que prenen el nom de l'embassament d'Escales i que ajuden a que la carretera segueixi la vora del pantà.

A l'alçada de l'Hostal Ribagorça, vaig agafar l'N-260 i vaig coronar el Coll de l'Espina i el Coll de Fades, igual que a l'anada de la Nava Rider 2016, mentre encara podia veure alguns cims nevats, a més de bastantes neveres que embellien el paisatge.

Vaig veure algunes motos de camí a Castejón de Sos, la porta d'entrada al magnífic Congosto del Ventamillo, magnífic pel paisatge i magnífic pel traçat.

En arribar a Campo, vaig aturar-me a la gasolinera per repostar combustible i de pas prendre'm una ampolla d'aigua i alguna cosa amb sucre per recuperar energies. Quan ja estava a punt de marxar, van passar tres motos, les vaig atrapar i vaig avançar-ne dues, però em vaig quedar darrera de la tercera perquè em va agradar el ritme que duia. En arribar a Aínsa, però, es va aturar, ens vam acomiadar i vaig continuar viatge.

En el tram final, d'Aínsa a Fiscal i de Fiscal a Oto, vaig trobar algunes motos més, però aquestes sí que anaven massa lentes pel ritme que jo duia i les vaig avançar, doncs quedaven ja pocs quilòmetres per gaudir i no era pla de desaprofitar-los.

En arribar al càmping d'Oto, vaig aturar la moto i em vaig inscriure a la trobada a la taula expressament dedicada a les inscripcions, després vaig acostar la moto on pensava instal·lar la tenda, vaig anar al bar a buscar-me una gerra de cervesa amb llimona, vaig descarregar l'equipatge i vaig instal·lar-m'hi mentre feia glops de la clara i saludava amics.

Em va sorprendre agradablement la quantitat d'espai de què disposava a la tenda sent només un ocupant, tot i que no em compensava el fet d'haver-hi anat sense la Núria.

Ens van avisar que havia començat el pica-pica al pavelló i vaig decidir acostar-m'hi caminant, mentre em mirava el camió d'un dels proveïdors de la concentra. De tota manera, no vaig caminar tot el camí perquè el Flequi em va recollir amb el seu cotxe. Un cop al pavelló, vaig trobar olives, botifarra blanca, pa, pernil per tallar i beguda que malauradament estava calenta.

No van trigar gaire a començar a coure les hamburgueses i per tant vaig tornar a entrar al pavelló i em vaig posar a la cua, moment en el que vaig poder veure quin va ser el final del pernil del pica-pica.

L'hamburguesa estava espectacular, tot i que pel meu gust massa feta, però haver intentat demanar-ne una de poc feta hauria fet anar malament la cua, així que ni ho vaig provar. En acabat, la gent va marxar cap al bar del càmping per fer el cafè, mentre que el Manel i jo ens vam quedar asseguts al costat del pavelló xerrant. Quan ens en vam adonar, no quedava ningú i vam pujar al càmping, però llavors la gent anava a dormir o de tornada al pavelló per començar la festa. Jo vaig fer un beure i me'n vaig anar a dormir.

Havent anat al llit sobre l'una de la matinada, és lògic que em llevés d'hora i que aprofités per anar al lavabo i a dutxar-me (sempre és un plaer una trobada en un càmping pels serveis i la netedat) mentre encara hi havia una bona part de la gent dormint.

De fet, fins i tot vaig haver d'esperar l'hora de l'esmorzar per recollir el got de llet i la magdalena que oferia l'organització a la zona de les graelles.

Com que l'esmorzar va ser tan justet, vaig anar a una fleca de Broto per acabar de completar-lo. A més, vaig aprofitar i en un comerç local vaig comprar-me una ampolla d'aigua i unes galetes per esmorzar l'endemà, doncs havia de marxar abans de l'inici de l'almuerzo.

Tornant cap al càmping, vaig decidir visitar el salt d'aigua de Sorrosal, una meravella de la naturalesa que s'ha format en la confluència de la vall de Broto, per on circula el riu Ara i per on hi va circular un glaciar, i la vall de Sorrosal. I com que sóc com sóc, no vaig saber estar-m'hi i em vaig remullar una miqueta.

A dos quarts d'onze del matí hi havia programada la ruta, però el dia abans ja m'havia semblat sentir alguna cosa sobre que era per lliure, per això quan no vaig veure cap grup de motos organitzat ni res per l'estil vaig suposar que seria així i vaig decidir fer-la pel meu compte amb el mapa que ens havia facilitat l'organització: Fiscal, Sabiñánigo, Biescas i... anava molt bé d'hora, feia bon temps i tenia ganes de moto, així que vaig decidir pujar el coll del Portalet!

Un cop coronat, vaig donar la volta i vaig començar la baixada, tornant a creuar la frontera i passant per davant de l'aparcament de l'estació d'esquí Aramon Formigal-Panticosa.

El paisatge era espectacular, així que no vaig parar de fer fotografies, però no vaig ser pas l'únic, doncs quan passava per Escarrilla de pujada al Portalet, algú més va fer alguna fotografia que no m'esperava pas i que en aquells moments desitjava no arribar a veure mai.

Arribant a Biescas, vaig aturar-me al marge de la carretera perquè havia de fer una fotografia força especial, doncs no cada dia s'assoleixen els primers 300.000 Km en una moto.

Vaig deixar l'A-136 per agafar l'N-260 en direcció est, o el que és el mateix, direcció Valle de Ordesa, un traçat divertit que em va dur fins el capdamunt del Puerto de Cotefablo.

L'aperitiu es feia a Linás de Broto, una petita localitat de menys de seixanta habitants, i quan vaig arribar-hi ja feia estona que havia començat i de fet poc vaig poder picar ja, tot i que el que més em venia de gust era prendre alguna cosa fresqueta i això sí que ho vaig poder fer.

La majoria de la gent havia arribat directament des de Broto, sense fer la ruta proposta, doncs estava a menys d'un quart d'hora de distància, però jo havia gaudit durant unes dues hores amb l'afegit especial de pujar al Portalet. I a més era de Linás de Broto a Broto que tenies les vistes bones de la vall.

No en tenia prou de moto i em vaig acostar a Boltaña per posar gasolina i de pas seure en un bar per picar alguna cosa, doncs no hi havia dinar programat i, tot i no tenir gaire gana, volia menjar alguna cosa.

De tornada al càmping, no hi havia gaire moviment i jo ja tenia molt clar que el que volia fer era una bona migdiada, tot i que vaig haver d'obrir les dues finestres i les dues portes per tal que circulés una mica d'aire que fes suportable la calor.

Acabada la migdiada, vam xerrar amb uns i altres, entre ells el Jordi, a qui sempre és un plaer saludar, per tot seguit anar cap a la riba del riu Ara per menjar-nos l'entrepà de pernil alhora que anàvem comentant la jugada i mirant les piragües que baixaven pel riu.

Vam tornar cap al càmping i vam saludar el gruix dels Motrix, que van arribar molt tard, però és que no havien pogut sortir abans. I sense adonar-nos-en, ens va arribar l'hora d'anar a sopar, que estava molt ben organitzat per tal que no hi hagués cap merder amb la cua per recollir el chuletón de ternera del Valle de Broto que tanta fama li havia donat a aquesta trobada.

No vaig cometre la mateixa errada del dia anterior i vaig pujar cap al bar del càmping un cop vaig haver acabat el sopar, allà vaig fer un cubata convidat per un bon amic i vaig estar de tertúlia, però quan va arribar l'hora de tornar cap al pavelló per començar la festa, me'n vaig anar a dormir perquè em feia por animar-me massa i l'endemà no llevar-me amb temps suficient per arribar a dinar a Esparreguera.

De bon matí, em vaig llevar, vaig dutxar-me i em vaig posar a desmuntar-ho i recollir-ho tot alhora que anava menjant algunes galetes a mode d'esmorzar.

A dos quarts i mig de deu del matí vaig sortir del càmping en direcció a Fiscal, vaig trobar-me unes quantes motos de cara que suposo que anaven a esmorzar a la concentració o de ruta i un grupet de motos holandeses que vaig deixar enrera. De Fiscal, vaig anar cap a Aínsa i després cap al Collado de Foradada.

Estava fent la mateixa ruta d'anada en el sentit contrari, per tant vaig passar per Campo i després em vaig endinsar en el Congosto del Ventamillo.

En arribar a El Run, vaig decidir aturar-me, acabar d'esmorzar, parlar amb la Núria, que em va confirmar que aniria al dinar, i estudiar-me un altre cop la ruta per si em donava temps d'anar a Sitges i descarregar abans d'anar cap a Esparreguera (ho vaig acabar descartant perquè anava molt just i no ho hauria gaudit gens).

Tot seguit, Castejón de Sos, Port de Fadas, Coll de L'Espina, El Pont de Suert, Port Viu de Llevata, Port de la Creu de Perves, La Pobla de Segur, Tremp, Isona, el Coll de Comiols i Ponts, on vaig repostar i vaig beure una mica d'aigua.

En arribar a Els Prats de Rei, vaig dirigir-me cap a Igualada per Les Maioles, però vaig agafar el trencall cap a Rubió, passant entremig dels enormes generadors eòlics i coronant el Turó del Puig.

No tenia temps per aturar-me al Biker Bar Ruta al Oeste, però sí que en tenia per sortir de l'autovia A-2 i fer l'últim port del cap de setmana, el d'El Bruc abans d'arribar a Esparreguera.