Vam quedar a la porta del recinte a última hora del matí, així que vam agafar les motos i vam anar cap al Poble Nou de Barcelona. A més, jo vaig aprofitar per estrenar la jaqueta de pell que m'havia tocat en un sorteig del fòrum dels Motrix.

El Ferran ens va ensenyar la seva nova Indian Scout i un cop vista vam pagar l'entrada corresponent i vam entrar al recinte, que ens va semblar bastant ple, sobretot quan vam intentar demanar alguna cosa a la primera barra que vam trobar.

Amb tota la moda hipster i Cafe Racer, era lògic que hi hagués una petita exposició amb els últims models Triumph Bonneville en totes les seves versions, entre les que destacava la preciosa Bobber. De tota manera, ja eren motos conegudes per nosaltres perquè havíem anat a la seva presentació al públic.

A l'interior d'un dels edificis, el Kaff Garage, vam veure tot de paradetes de peces per motos, roba i complements i la Núria va acabar comprant-se uns punys Biltwell per la Vulcan 900.

Dúiem prop d'una hora voltant quan vam decidir seure en un dels ambients a l'aire lliure davant de l'escenari Solán de Cabras, on va començar l'actuació de Noia, que tot i no interpretar el meu estil de música preferit, em va agradar.

A la resta no els va agradar gaire i van dir que no podíem xerrar amb l'actuació just davant nostre, així que vam aixecar-nos i vam seguir voltant, apareixent en un altre ambient en el que les paradetes eren diferents, rotllo gastronòmic.

Vam decidir agafar-nos alguna cosa per dinar i tot i que hi havia molts espais, estaven tots pràcticament plens, per això vam haver de voltar bastant abans no vam trobar una taula. Un cop feta nostra, vam anar als food trucks propers a demanar-nos el menjar en funció de les nostres preferències.

Vam buscar on demanar uns cafès i vam entrar a prendre'ls a l'Espai Aperol, on ens vam trobar amb el final de l'actuació dels Matt & The Peabody Ducks, un trio barceloní de rockabilly amb petites dosis de blues i country al més pur estil anys 50's, amb cançons que parlen de cotxes, curses, noies i reptes de joventut.

A continuació, va començar una sessió DJ que no ens va acabar d'enganxar, o sigui que al cap d'una petita estona vam decidir seguir voltant pels diferents espais, tot xafardejant una mica el que hi havia.

De tornada a l'Espai Aperol, vam descobrir (com a mínim, jo els vaig descobrir, doncs no els coneixia) els Ljubliana & The Seawolf, un quintet també de Barcelona que beu dels seus inicis acústics, del gypsy jazz, del folk, del cabaret, del rock i de qualsevol altra influència que se'ls creui.

Potser per caure en excessos formals, a la resta no els van acabar d'entrar i per això vam fer una última cervesa plegats i vam marxar cadascú cap a casa seva.