Kinsale - Skibbereen

158 Km

Drombeg Stone Circle, The Wild Atlantic Way i el pitjor allotjament

L'esmorzar al White Lady el demanaves i tant podia ser un irish breakfast com un salmó amb torradetes i ous remenats o uns ous ferrats amb bacó. El cas és que vam esmorzar força, vam recollir i vam carregar les motos.


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Segons la guia, hi havia una petita passejada fins a Charles Fort, una fortalesa baluardada amb planta d'estel, construïda el segle XVII i situada a l'entrada del port natural de Kinsale, però nosaltres ens hi vam acostar en les motos i el cert és que no ens vam penedir pas, doncs la passejadeta de petita no en tenia res. També ens va sorprendre el tamany de la fortalesa, molt més gran que no ens pensàvem, i per això vam decidir no entrar-hi i donar mitja volta.

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Encara que a l'anada cap a la fortalesa no ens hi havíem aturat, sí que havíem vist que hi havia un parell de punts a la carretera que eren un mirador perfecte sobre la badia i el port natural i per tant a la tornada ens hi vam aturar.



sergibuda.cat 


sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

sergibuda.cat











Una de les curiositats que vam trobar a les carreteres, va ser la senyalització del treballs de poda de les plantes que intenten fer-se seva la carretera, no tant perquè es facin aquests treballs, que hauria de ser normal i habitual, sinó perquè molts cops eren els propis veïns els que s'ocupaven de fer-ho, fins i tot senyalitzant-ho i donant pas alternatiu als vehicles.


sergibuda.cat











També vam poder veure unes estructures que ens van semblar metàl·liques i que ens van recordar les típiques muscleres, però no estaven surant a l'aigua ni d'elles penjaven llargues cordes, tot i que vam acabar suposant que la seva finalitat seria molt semblant.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat











Circulàvem pel tipus de carreteres que et venen al cap quan penses en Irlanda: estretetes, amb murs baixos de pedra als costats, amb petits ponts i amb un fons de color verd.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat











I a més, de tant en tant podíem veure castells o altres edificacions de l'edat mitjana, com l'Abadia de Timoleague, edificada el 1240 pel monjos franciscans sobre els terrenys d'un antic monestir del segle sisè fundat per Saint Molaga, el sant que al cap i a la fi li acabà donant el nom a la ciutat (Timoleague és una deformació de la locució la casa de Molaga en gaèlic).

sergibuda.cat


sergibuda.cat











Un cop a la bonica localitat de Clonakilty, vam aturar-nos perquè volíem descansar una miqueta i la Núria havia d'anar al lavabo. Vam prendre alguna cosa fresqueta a la terrassa del Richys Bar & Bistro, que va posar els seus serveis a la nostra disposició, i vam entrar a l'oficina de turisme de Visit Ireland, on vam poder agafar de franc uns llibrets amb la informació turística de les diferents zones del Wild Atlantic Way.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Si la ruta conté el nom Atlantic, és normal que ens portés constantment cap a la costa i és per això que vam veure algunes platges, com Red Strand Beach, una platja en una badia en forma de ferradura que acostuma a fer les delícies dels amants del surf.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Separant Red Strand Beach de Long Strand Beach hi ha Galley Head, un petit cap que s'endinsa al mar des d'una alçada de 133 peus (més de 40 m en el SMI) i que té al seu damunt  un far i la vivenda del lighthouse keeper, erigits el segle XIX i als quals s'hi arriba per una carretereta la mar de mona.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Ens vam trobar un cartell en el mur que delimita el conjunt i que van formar part de la fortalesa normanda Dun Deidi pertanyent al clan dels O'Cowhig en el que s'indicava que es tractava d'una propietat privada amb l'accés prohibit. De tota manera, com que érem en un lloc força interessant, vam buscar on aparcar les motos i vam passejar una mica, admirant el paisatge i jugant amb l'herba, que era tan espessa i flonja que podies saltar com si es tractés d'un matalàs d'espuma.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Decebuts per no haver pogut visitar el far, però contents per com ens ho estàvem passant i per tot el que estàvem veient, vam tornar enrera, doncs la carretera s'havia acabat a l'entrada al recinte del far.

sergibuda.cat




sergibuda.cat

sergibuda.cat







La carretera R998 ens va dur a través de Long Strand, després vam agafar l'N71 fins a la turística localitat de Rosscarbery, on ens vam desviar cap a la carretera R597.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Vam aparcar les motos al petit descampat que serveix d'aparcament a l'hora de visitar el cercle de pedres de Drombeg i un home assegut en un cotxe i llegint un llibre ens va demanar d'on érem, doncs encara que no es pagui entrada, sí que hi ha un control dels visitants, però cap infraestructura.


sergibuda.cat







Es tracta d'una construcció megalítica formada per disset grans pedres organitzades en cercle i ordenades simètricament on se celebraven rituals i cerimònies. L'alçada de les pedres també té el seu significat, les dues més altes marquen l'entrada al cercle i l'eix a través d'aquesta "porta" està aliniat d'est a oest, de tal forma que el 21 de desembre, durant el solstici d'hivern, el sol forma part d'aquest eix. A més, la pedra més a l'oest, l'oposada a l'entrada i la més baixa de totes, té sobre seu les marques de dues copes.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







En el mateix prat, però una mica a l'oest, hi ha també les restes de dues cabanes de pedra de planta rodona i, el que és més sorprenent, un fulacht fiadh, una combinació de pou i forn que s'omplia d'aigua que es feia bullir amb pedres escalfades en una foguera propera i així es cuinava la carn.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Vam tenir molta sort perquè vam poder visitar-ho pràcticament sols (hi havia una parella i uns pares amb el seu fill) i només va aparèixer un grup d'unes vuit persones quan ja estàvem a punt de sortir i tornar a agafar les motos per continuar el camí.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







El Wild Atlantic Way ens estava enamorant, doncs miressis on miressis tenies una postal al teu davant i tant és així que no només vam circular per carreteres estretes que s'intentaven menjar les plantes dels voltants, amb sots i amb una franja d'herba al mig, sinó que fins i tot vam arribar a ficar-nos en alguna petita pista per arribar allà on volíem anar.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Pensàvem quedar-nos a Skibbereen (en irlandès An Sciobairín, port per petites embarcacions), doncs la guia en parlava molt bé de la ciutat més meridional d'Irlanda i res més entrar-hi vam veure l'anunci d'un B&B força econòmic i, segons la propaganda, el que tenia millor preu en tota la ciutat, així que ens vam acostar al pub on s'havia de contactar. Allà, un home amb bastant mal aspecte ens va acompanyar a un alberg al carrer principal on ens va ensenyar una habitació per sis persones que ens va assegurar que seria per nosaltres sols. Estava que es queia i bastant més brut del que ens va semblar a primera vista, però ens hi vam quedar.


sergibuda.cat







Es tracta d'una de les ciutats que més van patir La Gran Fam irlandesa i hi ha un memorial dedicat que no vam poder visitar per l'hora que era, però sí que vam aprofitar per comprar una mica de pa, fer una bona passejada i descobrir que la crisi l'havia tornat a maltractar.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 





Durant la passejada vam anar fixant-nos-hi en els llocs que hi havia per sopar: un kebab, una pizzeria, el restaurant de l'hotel "maco", un pub on no quedava clar que donessin de menjar, un bar en el que només posava el preu de les cerveses, una església transformada en restaurant formal i car i el pub on havíem recollit les claus i on s'oferia menjar casolà i música en viu, que és el que finalment vam acabar triant, tot i que no vam aguantar fins l'inici de l'actuació musical.


sergibuda.cat