No ens vam llevar pas d'hora, però tampoc no volíem perdre el temps, així que un cop ens vam trobar vam sortir de l'hotel i vam buscar un lloc on esmorzar alguna cosa. Ho vam fer en una cafeteria estil Starbucks prop de l'hotel i d'on havíem començat la festa la nit anterior. Feia moltíssima calor i els grans cartells de neó, ara apagats, seguien cridant l'atenció.

El David i jo vam anar cap a Eaglerider perquè ell tenia un problema amb els llums i jo rebia un avís de temperatura alta a la pantalla. No va haver cap problema: van canviar una bombeta fosa de la moto del David i a mi em van dir que no fes cas de l'avís. Com en altres ocasions, algú va aparèixer disposat a parlar-nos en castellà, però, això sí, remarcant que era nascut als Estats Units.

De tornada a l'hotel, vam carregar a les motos la roba bruta i vam tornar cap a Eaglerider, on li van subjectar amb unes brides l'alforja caiguda a la moto de la Núria i on vam aprofitar per xafardejar la bonica botiga i firar-nos algunes coses, entre elles unes ulleres de sol per a mi i per tots unes cintes de roba amb un producte a l'interior que feia la impressió de ser sorra i que s'havien de posar en remull amb aigua freda per tal que aquest producte es transformés en un gel de tal forma que lligada la cinta al coll o al front el gel anés alliberant fred per tal de contenir la calor (vam pensar que tot valia per creuar el Death Valley l'endemà). Tot seguit, vam anar a fer la bugada a Wash Tub Laundry.

Se'ns havia fet més tard del que esperàvem i, malgrat no ser gens glamurós, vam decidir dinar alguna cosa al Carl's Jr. que teníem just davant. Estàvem totalment fora del circuit turístic i vam poder veure una escena de la vida real quan hi va haver un xoc entre dos cotxes i va aparèixer la policia.

Tornant cap a l'hotel amb tota la feina feta, vam aprofitar l'intens trànsit i els semàfors per fer-nos unes fotos enmig de tots els grans hotels de l'Strip de Las Vegas.

Teníem pendent anar a la piscina i no ens podíem encantar gaire, doncs estranyament la tancaven d'hora. Ens vam posar els banyadors i ens vam ficar a l'aigua, que estava força calentona, mentre vèiem que hi havia tot tipus de llocs on estirar-se a prendre el sol i prendre alguna beguda i que molta gent també es prenia les begudes a l'aigua i llavors vam comentar que era molt possible que tanquessin d'hora la piscina perquè la gent anava bevent (estava prohibit entrar aigua, s'havien de consumir begudes del bar) i a partir de segons quina hora potser ja hi hauria tanta gent borratxa que seria perillós pel risc d'ofegament.

Aquell vespre volíem anar a Fremont Street, la zona hotelera i casinera original de Las Vegas abans que l'Strip tingués tanta tirada (el Flamingo, el nostre hotel, va obrir el 1946 i no va ser pas el primer, però no va ser fins els anys 60's i 70's que van començar a obrir hotels amb milers d'habitacions i vam haver d'esperar al segle XXI, amb l'obertura dels Bellagio, Venetian, Palazzo, Wynn i Encore per tal que els grans resorts d'aquesta zona acaparessin la major part del turisme). L'auge de l'Strip havia suposat el declivi de Fremont, però el projecte Fremont Street Experience havia fet que recuperés part del protagonisme. Vam buscar on aparcar i vam trobar una zona d'aparcament de motos just davant del Hogs & Heifers Saloon, un bar molt recomanable amb bona música i bona decoració (potser hauríem d'excloure els sostens que hi ha penjats). Com tot a Las Vegas, no és de veritat, les cambreres són un pèl massa amables i no em crec que s'ho passin tan bé com sembla. De tota manera, el David va pensar en empadronar-s'hi, malgrat que jo vaig troba a faltar alguns bikers de veritat i unes converses sobre motos i viatges, tot i que sí que vam parlar-ne una miqueta amb un client.

Després d'una consumició, vam sortir del bar i vam recòrrer els dos-cents metres de 3rd Street que ens separaven de Fremont Street.

La Fremont Street Experience destaca bàsicament per unes llarguíssimes tirolines, el tancament al trànsit i per la cobertura del carrer amb una espectacular pantalla semicilíndrica.

Si els neons de l'Strip eren espectaculars i conegudíssims, els de Fremont eren tan o més coneguts i molt més icònics. Eren els que apareixien al vídeo de la cançó 'I still haven't found what I'm looking for' dels U2 i a tantes pel·lícules i ara nosaltres hi érem al davant. Això sí, no sé si perquè veníem de la zona de resorts, on tot és espectacularment gran, o perquè la pantalla que fa de sostre ho eclipsa tot, el cas és que ens va donar la sensació que no eren pas tan grans com els imaginàvem.

Vam recòrrer amunt i avall tot el tram de Fremont Street de 4th Street a Main Street, el que està dintre de la Fremont Street Experience, però després d'entrar a la gran botiga de roba Harley-Davidson vam decidir recòrrer també un tram de Fremont Street fora de la Fremont Street Experience. Lògicament, la concentració d'establiments turístics va caure en picat, però en canvi vam poder veure una sèrie de cartells lluminosos també molt icònics i que formen part de l'imaginari de Las Vegas.

De tornada cap a Fremont Street Experience, anàvem buscant ja on sopar i ens va soprendre l'hamburgueseria Heart Attack, doncs s'anunciava com a causant d'aquest tipus d'irrigació sanguínia insuficient per la quantitat de menjar greixós que contenen les seves hamburgueses. A més, hi afegia una bona dosi de masclisme vestint els cambrers com a metges i les cambreres com a infermeres. En tot cas, vam passar-hi de llarg i als peus de la torre de l'Slotzilla, la tirolina que sobrevolava Fremont Street, vam poder veure un cartell rèplica del conegut 'Welcome to fabulous Las Vegas'. Estàvem gaudint de Las Vegas, però ni per casualitat anàvem a veure ni una desena part del que havíem previst veure, de tota manera sí que volíem fer un àpat en un hotel i per això vam entrar-hi en un que crec recordar que era el Binion's Steakhouse. Vam fer un sopar correcte, però no pas espectacular.

Després de sopar, vam tornar cap a Hogs & Heifers Saloon, però no vam tornar a entrar, sinó que només vam agafar les motos per marxar cap a l'hotel, que l'endemà havíem de matinar força.