Vam quedar a l'aeroport a les sis del matí i per no haver de patir (des de Sitges implica un transbord a l'estació d'El Prat i l'endarreriment del primer tren et pot representar molt endarreriment al següent a primera hora del matí) la Núria i jo hi vam anar en un taxi que havíem reservat el dia anterior.

Un cop dintre de la terminal, vam trobar-nos amb el David i el Jaume, que havien arribat abans que nosaltres. Vam fer la cua al mostrador pertinent i vam facturar l'equipatge sense cap entrebanc.

Teníem encara molta estona per endavant abans no ens deixessin embarcar a l'avió que ens havia de dur cap a Estocolm i vam decidir anar a fer una mica d'esmorzar en un dels bars de l'aeroport.

Vam agafar passadís per tots quatre per estar més amples, doncs el fet d'anar de costat no era prioritari perquè era un vol relativament curt i els meus companys d'aventura tenien intenció de posar-se a dormir.

A quarts de dotze ja érem a l'aeroport d'Estocolm, on ens hi vam estar més de dues hores i mitja que ens van donar temps per entrar a les cabines de fumadors, visitar totes les botigues i xerrar amb alguns altres viatgers, entre ells una parella de catalans que també anaven als Estats Units, però a la costa est, que ja havien fet part del viatge que nosaltres anàvem a fer i que ens van comentar algunes coses, com les tempestes per la tarda a Arizona (Pluja? No era un desert? Els impermeables eren d'aquestes coses que havíem dit que no calia portar!). En tot cas, ja ens trobaríem el que ens haguéssim de trobar, doncs havia arribat l'hora d'embarcar i havíem de passar els controls de seguretat, en els quals el David i jo vam ser dels elegits per a un control exhaustiu que ens va fer pujar els últims a l'avió.

Havíem reservat els bitllets amb Norwegian Airlines i ens feia una mica de por fer un vol d'unes onze hores en una companyia low cost, però l'avió era prou còmode i modern (cadascú tenia una tablet amb pel·lícules, sèries, jocs i informació del vol, presa d'auriculars, USB i wifi) i el menjar no va estar gens malament.

Vam arribar a les quatre de la tarda, encara que per a nosaltres era la una de la matinada, però encara teníem per davant el control d'immigració dels USA i una cua llarguíssima que ens va entretenir una hora que es va fer eterna per als dos fumadors del grup.

A la sortida de la terminal vam agafar la línia G d'autobús per anar a buscar el metro, en concret la línia verda fins a Willowbrook/Rosa Parkson, on vam canviar a la línia blava fins a 7th St./Metro Central.

Vam anar cap al Stay and Main Hotel & Hostel, un antic luxós hotel (Hotel Cecil) que s'havia reconvertit fent habitacions més petites amb una decoració més juvenil o senzilla. Havíem reservat dues habitacions dobles, doncs no vaig poder canviar-les per quàdruples quan em vaig adonar que a la majoria dels hotels les dobles i les quàdruples eren la mateixa habitació i sortia molt més a compte agafar-la com a quàdruple, i no vam tenir cap problema per fer el check-in i instal·lar-nos-hi.

Des de l'aterratge fins a l'hotel havíem trigat prop de quatre hores i per a nosaltres eren les cinc del matí. Vam decidir desfer equipatge amb tranquil·litat i sortir a menjar alguna cosa. A les nou del vespre locals vam entrar en una hamburgueseria i vam demanar-nos les nostres primeres american burgers per sopar.

De tornada al nostre allotjament, vam veure un food truck d'aquests que havíem vist només a les pel·lícules i vam comentar que ens hauria fet gràcia demanar el menjar en aquest restaurant mòbil, però era hora d'anar a dormir.