Ens vam trobar a Vinarós i vam pujar ràpidament a la furgoneta de la Montse per anar cap a Forcall. Un cop allà, vam aparcar i vam caminar cap a la plaça del poble, on vam entrar en un bar (en realitat va ser a tres, doncs als dos primers no vam aconseguir el nostre propòsit) i vam sopar un entrepà.

Quan vam sortir, la comitiva ja havia passat per la plaça, que s'anava omplint per moments, tot esperant que tornés a aparèixer el conjunt de dimonis que atemoritzen els dos sants.

Van aparèixer els dimonis (els Botargues i la Filoseta) amb els seus balls, tibant la corda a la que estaven lligats Sant Antoni i Sant Pau, que van acabar dins la barraca, a la que els dos Cremallers van prendre foc mentre els Botargues dansaven en un espectacle de foc.

La Núria i jo vam intentar purificar les nostres ànimes passant per dintre de la barraca encesa, com ja havia fet jo més de trenta anys abans amb el meu amic Jaume Polo, però el foc va baixar ràpidament i l'organització ens va prohibir l'entrada per motius de seguretat.

Vam tornar cap al càmping tranquil·lament i l'endemà, després de llevar-nos, treure'ns del damunt la mandra, arreglar-nos i esmorzar, vam tornar a pujar a la furgoneta per dirigir-nos cap a Morella.

Arribant als peus del turó, la imatge de la capital de la comarca dels ports és impressionant i et fa venir al cap com seria atacar una plaça com aquesta a l'edat mitjana.

Vam aparcar la furgoneta a l'aparcament en el que la Núria i jo ens vam trobar l'escenari de l'Aplec dels Ports l'estiu del 2013 i vam començar el passeig per aquesta encisadora vila.

Tot i les discrepàncies sobre si teníem o no teníem temps per visitar el castell abans d'anar a dinar (de fet, vam endarrerir la reserva abans d'entrar-hi), finalment vam visitar-lo de forma ràpida. De fet, no el vam visitar, sinó que vam pagar l'entrada per fer-ho i vam visitar els edificis dels voltants.

Tot i que primer havíem intentat reservar en un altre local (estava tancat per vacances), el dinar el vam fer al Restaurant Vinatea, que, com el cop que hi vam anar la Núria i jo un any i mig abans, va ser tot un encert.

En sortir del dinar, una mica tard, vam poder veure com una rua representava antics treballs i fins i tot com la incompetent autoritat era burlada pels espavilats habitants de Morella.

Després d'aturar-nos en alguna botiga per comprar formatges i essències naturals, vam anar desfilant cap a l'aparcament mentre gaudíem de l'arquitectura i del clima (feia fred!) de Morella.

Vam agafar la furgoneta per tornar-nos-en al càmping, on vam quedar amb una parella per anar a sopar a un local proper, tot i encara no tenir ganar. De tota manera, dúiem gravada a la memòria l'estampa d'aquesta magnífica ciutat murallada que ens va fer aturar-nos un parell de cops mentre ens allunyàvem d'ella per tornar a fotografiar-la.